El diumenge 25 de novembre, es va celebrar a la sala d’actes del CEC un acte commemoratiu del 142è aniversari de l’entitat. L’esdeveniment es va obrir amb una presentació a cura del president, el Dr. Eduard Cayón, i es va aprofitar per a fer l’entrega dels premis Columna 2018, que enguany s’han atorgat a tots els expresidents vius del Centre Excursionista de Catalunya –Josep M. Sala Albareda, Enric Nosàs Sisquella, Conrad Blanch Fors i Josep Manel Puente Pubill– com a representants dels equips que van liderar. També es va fer un reconeixement a tots els socis que han assumit tasques de responsabilitat al centre actuant com a voluntaris. Després dels actes institucionals, es va oferir un refrigeri als socis i autoritats.

 

aniversaricec3

A continuació, reproduïm el discurs d’entrega dels premis Columna, que fou llegit pel president Cayón:

Avui celebrem el 142è aniversari de la fundació de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques. A l’acte de constitució hi trobem:
«Amb el fi d’investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d’Excursions Científiques».

Cal destacar que al setembre de 1877 es llogà a Barcelona, al cor del Barri Gòtic, al punt més alt de la Barcino romana, anomenat Mont Taber, un pis d’un edifici del segle XV on emergien els capitells de tres columnes romanes del temple d’August, del segle primer.

El 1878 es va escindir un grup de socis per fundar l’Associació d’Excursions Catalanes, que va fer el seu camí en paral·lel, fins que, el 7 d’abril de 1891, ambdues associacions es van tornar a unificar en una sola entitat amb el nom de Centre Excursionista de Catalunya. L’il·lustre Antoni Rubió i Lluch en fou elegit el seu primer president.

Es féu constar explícitament que el CEC era continuador de l’associació creada el 1876, origen de l’excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat els vessants cultural i esportiu, que durant 13 anys havien actuat separadament.

El CEC va ser fruit de l’esperit de la Renaixença Catalana, i va participar de forma activa –i, en molts casos, liderar– les iniciatives de recuperació de la llengua, la cultura i el coneixement del país en tots els seus vessants.

El 1892, el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l’articulació de l’Estat Espanyol. El 1907, a aquesta mateixa sala d’actes, es fundà l’Institut d’Estudis Catalans, creat per Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona, i en fou el primer president l’il·lustre Antonio Rubió i Lluch, qui fou també el primer president del CEC.

El 1904, es varen deixar al descobert les tres columnes del temple d’August,  donant al nostre local la característica única que avui manté amb orgull.

La primera dècada del segle XX va ser esplendorosa per a la consolidació de l’obra social, patriòtica, cultural i esportiva del Centre, en un moment en que ja comptava amb 25 anys d’existència. Des del 1908 s’organitza en seccions; entre elles, la Secció d’Esports de Muntanya, que va popularitzar l’alpinisme i els esports de neu. Alhora, es va iniciar l’organització d’una xarxa de xalets-refugi de muntanya.

El juliol de 1909 s’inaugurà el xalet-refugi d’Ulldeter al circ de Morenç, al municipi de Setcases, que inicià l’obra de la xarxa de xalets i refugis de muntanya a la península Ibèrica. Entre 1915 i 1920 es varen iniciar els serveis de meteorologia, cartografia i l’elaboració del primer catàleg de mapes de Catalunya.

El Servei de Meteorologia de Catalunya va ser iniciat per Eduard Fontseré, autèntic pioner de la meteorologia a l’Estat espanyol, que va construir el primer observatori meteorològic permanent al Turó de l’Home, al cim del Montseny.

El 1932 es funda a Chamonix la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme (UIAA), que reuneix els clubs i les federacions alpinistes de tot el món. La nostra entitat hi ingressa com a soci fundador, i avui conservem aquest títol.

En el decisiu Moviment Escolta a Catalunya el Centre hi tingué una participació notable, ja que Josep M. Batista i Roca va promoure, el 1927, la seva creació des de la nostra entitat, enllaçant directament amb els ideals de l’excursionisme i amb elevats continguts culturals i morals.

Des de l’any 1939, la lluita es converteix en supervivència davant una situació política desfavorable. Són els primers anys del franquisme, quan el CEC i els socis han de fer equilibris per mantenir l’entitat i el seu patrimoni documental però, al mateix temps, han de reprendre l’activitat i han de mantenir l’esperit d’un poble que lluitarà per la llibertat.

El 1960 es va tornar a publicar en llengua catalana el Butlletí mensual per als socis; va ser la primera publicació del seu gènere que recuperava la llengua catalana de forma pública, si bé des del 1957 s’impartien cursos de llengua catalana encoberts per evitar la repressió oficial.

El Centre Excursionista de Catalunya ha estat, doncs, una entitat profundament arrelada a la societat civil catalana, esdevenint en molts moments clau en la conservació i recuperació de la llengua i la cultura catalanes i en el coneixement endreçat i ben documentat del país. Ha estat, en la seva història, un element aglutinant del talent, del coneixement i de l’estima al país.

Avui en dia, el Centre Excursionista de Catalunya manté intacta la seva voluntat de servei al país i es perfila novament com un element important en la cohesió i inclusió social, i com una plataforma de descoberta de la natura i el país de forma activa, endreçada i sostenible per als ciutadans de Catalunya de totes les edats.

Aquesta ingent tasca plena de esforç, talent i estima infinita pel país, ha estat possible en una part molt important pels equips directius que ha anat tenint el Centre.

Aquest equips han estat liderats pels 34 presidents que m’han precedit, però darrera del nom de cada president hi ha un equip humà imprescindible que en molts casos queda en l’anonimat. Avui som aquí per retre homenatge a totes aquelles persones que han fet possible la molt significativa contribució del CEC al país i que avui mantinguem intacta aquesta voluntat de servei, tot adaptant-nos a les realitats i necessitats actuals.

És per això que donem el premi Columna al expresidents que són amb nosaltres, com a representants dels seus respectius equips.