Caminada de resistència: volta al Santuari de Lord

12 d’octubre del 2016.
Aquell passat 12 d’octubre, un dia festiu entre setmana, en el qual a Madrid es passeja l’exèrcit i a l’Ajuntament de Badalona treballen els funcionaris, aquell dimecres plujós que va inundar el sud del Maresme… una colla de Joves del CEC vam trescar una llarga caminada a l’entorn de Sant Llorenç de Morunys.
Ens situem sobre el territori que vam visitar: som a la comarca del Solsonès, en ple Prepirineu, sota el massís del Port del Comte, en una zona de mitja muntanya on s’identifiquen muntanyes de roca conglomerada amb forma de taula o mola (com el massís de Sant Llorenç del Munt), muntanyes litorals al pantà de Llosa de Cavall i el riu Cardener. L’itinerari escollit va ser el recorregut d’una cursa de muntanya de 21 kms que es celebra al maig des de fa 3 anys en aquesta població i ascendeix els principals cims de la Vall de Lord.
En un dia de meteorologia molt variable, amb resol al matí i pluja fina i densa a primeres hores de la tarda, vam realitzar una circular llarga i amb força desnivell; vàrem creuar els Cingles de Malagana, el Tossal de Vall-llonga, esmorzàrem a la Mola de Lord i el seu santuari, descendírem fins al pantà de la Llosa del Cavall i tornàrem a pujar fins la serra Llarga de Sòbol i el Malpàs, ens va atrapar la boira i la pluja al cingle del Codó (1400 m d’alt, cota màxima del dia) i finalment vam travessar el Roc Foradat i enllestíem la ruta a Sant Llorenç de Morunys.
El ritme va ser ràpid a causa de la fresca, la llargada de l’excursió i la predicció de pluja a la tarda. Tot i així, tothom va gaudir molt de l’itinerari, va haver qui va saber trobar un bon grapat de rovellons i com la tarda va ser molt molla, rematàrem la jornada amb cacaolats calents, tapes i birres. Som joves i no hem de perdre el bon costum del refrigeri final.
Per acabar, vull agrair l’activa i pacient participació, així també la molt positiva valoració de la que ha estat la meva primera sortida oficial del CEC com a vocal. Gràcies colla i fins la propera!
Text i fotos: Pol Martínez Rossell