De Rocabruna a Beget, endinsant-nos en un bosc de fades!

El diumenge hem fet una ruta d´uns 6 km que ens endinsa als boscos de l’Alta Garrotxa. Comencem l’itinerari a Rocabruna, petit poble del Ripollès de 70 habitants. Resseguint un camí de carro, travessem verds prats de pastura amb l’ànim ben alt per dirigir-nos a les restes del castell de Rocabruna. Des d’un mur no gaire alt unes cabres encuriosides ens observen sense por. Quin delit, bells animals! Arribem al castell que domina un turó envoltat de cingles, el Tossal del Castell, i la seva altitud (995 m) ens ofereix unes vistes molt interessants sobre el Pirineu i l’Alta Garrotxa. Ens enfilem per les restes, respirem pedres, escoltem una llegenda, correm i riem…però uns núvols llunyans criden tempesta. Correm, correm, que volem arribar a Beget.

Ens endinsem en el bosc tot ple de flors liles i grogues, falgueres i boix. Honorable fusta de boix d’on fem estris per cuinar o figuretes per jugar! Seguim baixant fins trobar la riera i un antic molí d’aigua. És primavera, la riera baixa plena del desgel de la muntanya. Creuem el riu gràcies al treball en equip, tot i que amb algun que altre peu mullat. Ens refem ben aviat i ens endinsem en un bosc humit i frondós com els de les fades. En fila índia avancem entre salts i gorgs d’aigua. Plovisqueja, estem cansats…tenim gana i a la fi, Beget!!! Can Jeroni ens ha acollit amb gran generositat i una sala ens ha deixat… Arrecerats de la pluja mengem i descansem.

Tot just ha parat de ploure. Fem nostres els petits carrers empedrats. Juguem, saltem i admirem la gran església romànica. I ara…cap als gorgs, a banyar-nos una mica.

Text: Sílvia Marcer
Fotos