És diumenge, és primavera i tot i que el temps no promet gaire estem decidits a recórrer a peu els 30 quilòmetres d’aquesta ruta que ens portarà a conèixer el municipi de Torà. La ruta ens permet gaudir d’un paisatge típicament segarrenc, amb camps de colza i de cereal en plena esplendor, i a la zona nord, ja més a tocar del Solsonès, endinsar-nos en àrees més boscoses. Passarem també per la torre de Vallferosa, panxuda i imponent i que, lluny del que ens poguéssim esperar, està situada en una clota enlloc de dalt d’un turó.

La ruta, almenys d’anada, és força evident. Però per assegurar-nos la jugada i per innovar una mica i fer-la circular, seguim aquest track (https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/tora-vallferosa-8830398#wp-8830401)  d’algú que ja l’havia fet abans, afegint-hi alguna variant per evitar trams de carretera. Sortim del centre de Torà, on hi ha la Creu de Sant Ramon i ens dirigim cap a la Font de la Vila, que en realitat és un safareig. Des d’allà, i després de fer alguna giragonsa per enganxar el camí, comencem a caminar pel costat d’uns horts i a la distància s’intueix la carretera que connecta Torà amb Ardèvol i que anem seguint en paral·lel. Des de Torà i fins que arribem al nucli de Claret la nostra referència seran els senyals del GR170, una caminada de 66 quilòmetres que deixarem per un altre dia. (http://senders.feec.cat/gr-170 )

El camí mor a una carretera poc utilitzada que seguirem pocs metres fins a enllaçar amb la carretera que vèiem de lluny. Enfilem direcció a Ardèvol i uns metres més endavant, a mà dreta i sota l’església de Sant Miquel de Fontanet agafem el camí que amb algunes pujades suaus ens portarà fins a Claret.

Tot i que no l’esperàvem fins la tarda, en aquest tros de camí ja ens ha enganxat la pluja i quan arribem a Claret decidim parar sota una arcada per esmorzar sense mullar-nos. A partir d’aquí deixarem de seguir el GR 170, que ens portaria fins a Ardèvol i Llanera abans d’arribar al nostre proper destí: Sant Serni de Llanera. En canvi, retrocedim pocs metres fins a l’entrada del poble i agafem la pista que hi ha la nostra esquerra. A partir d’aquí anem enllaçant diferents camins i pistes, i fins i tot algun tram de carretera, que ens porten fins a Sant Serni de Llanera, un altre nucli del municipi de Torà. Aquest és una mica més gran que Claret, potser no tant arreglat però sense dubte amb més activitat. És indispensable parar-nos a saludar els animals que ens hi anem trobant: xais, vaques, oques, paons i fins i tot un porc senglar. Aquí ens trobem de nou amb el GR 170 però ja no els seguim.

Després de Sant Serni de Llanera ens espera una baixada pronunciada fins anar a trobar el riu Llanera. Anirem caminant per la vora del riu la major part del temps però en un cert punt es fa inevitable creuar-lo i les pluges continuades de les últimes setmanes ens obliguen a mullar-nos els peus almenys un parell de vegades. Per sort, fa estona que ha deixat de ploure i el dia és prou càlid així que confiem que ens assecarem aviat.

El paisatge ha anat canviat i ara ja estem en una zona més boscosa i de lluny, de tant en tant, anem veient la torre de Valleferosa, que és el nostre proper objectiu per aturar-nos a dinar. Hi arribem just a les dues i amb la gana feta però massa tard per visitar la torre. Tot i això, el guia, que el trobem tancant, ens fa cinc cèntims de la història d’aquesta torre panxuda, que enlloc d’estar dalt d’un turó per poder controlar totes les valls del voltant, es troba en una zona enclotada. Es tracta d’una edificació que fa més de 30 metres d’alçada i que segurament va fer construir alguna persona benestant de la zona. Fa poc, també s’ha descobert que és més antiga del que es pensaven: data del segle VII i això la situa a l’època sarraïna.

Un cop dinats, deixarem pel costat oposat per on hem arribat. Si arribàvem per un corriol mes aviat dret que s’enfilava entre una zona boscosa, marxem per una pista ampla on alguns camps de cultiu s’alternen amb els boscos. Aquesta és la part més perdedora de la nostra ruta, ja que la pista que seguim aviat es converteix en camí per acabar morint en un camp. Sort en tenim del GPS que ens permet anar-nos reorientant i trobant els camins que moltes vegades estan poc fressats per no dir abandonats. I combinant pistes, camins i alguna zona poc definida i tornant a ficar els peus a l’aigua per creuar de nou el riu Llanera, arribem una altra vegada a l’església de Sant Miquel de Fontanet, aquesta vegada des de dalt.  Baixem a la carretera i caminem pocs metres per anar a trobar una altra vegada el GR 170 que pel costat dels horts ens tornarà fins al centre de Torà.

Text i fotos: Queralt Gómez