El cap de setmana del 8 i 9 d’abril va tenir lloc la primera sortida d’escalada esportiva organitzada pel Grup de Joves del CEC, en la qual vam participar nou socis de l’entitat.

L’indret triat per dur a terme aquesta activitat va ser Margalef. Aquest petit poble del Priorat, de poc més de 120 habitants, s’ha convertit en els darrers 20 anys en una de les meques internacionals de l’escalada esportiva, i cada any és visitat per milers de practicants d’aquest esport, que volen provar el seu particular conglomerat calcari ple de forats. Les noves infraestructures de la zona d’acampada i la bona equipació de la majoria de sectors el convertien en el lloc ideal per a l’estrena.

El punt de trobada va ser a Margalef mateix, on vam anar arribant a partir de les deu. Després d’esmorzar una mica per refer-nos dels revolts, ens vam dirigir a la zona d’acampanda del pantà, on ens havien reservat tot un sector tan sols per a nosaltres.

Un cop establert el campament, vam agafar les motxilles i les cordes i vam pujar al petit sector Chorreras, que ens oferia algunes vies de grau moderat (des de V fins a 6c) i, sobretot, molta ombra.

Després d’aquest primer contacte amb la roca vam anar a dinar i els més agosarats van provar sort amb les atlètiques vies de setè grau del sector Culample, mentre la resta intentava les més assequibles del Reggae. Allà es van deixar muntats un parell de “top ropes” perquè tothom tingués ocasió d’escalar uns sisens.

Ja cap al capvespre, vam tornar a la zona d’acampada per començar a preparar la barbacoa. El sopar -i la llarga sobretaula- van servir per comentar la jornada i, sobretot, per recuperar forces, ja que l’endemà ens esperava una altra jornada d’escalada.

De bon matí, un cop esmorzats i amb el campament desmuntat, vam decidir separar-nos: un grup més nombrós va anar a buscar el sol i les vies fàcils de Can Mansettes, un sector de placa tombada amb vies de quart a sisè grau, i la resta va decidir passar al dia a Can Regino i al més exigent Can Dit Gros, fugint de la calorada.

Cap a mitja tarda, quan ja no quedava res als braços, ens vam retrobar tots al poble per fer l’última cervesa abans de marxar cap a casa. En resum, una experiència molt positiva que esperem poder repetir ben aviat, amb molts més socis, en qualsevol de les desenes de bons sectors que té el nostre país.

Fotos: Xavi Vegas i Pep