Caminant per aquelles valls hem estat del tot submergits en uns paratges excepcionals. M’impressiona pensar que és una terra tan jove, i que està en contínua transformació.

Semblava que el temps natural allà és núvol, podia aparèixer la boira, amagar-nos l’entorn i de sobte, anar-se aixecant per deixar un paisatge espectacular de tons marrons, negres i vermell.

Si s’anava aclarint, uns raigs de sol feia brillar la neu o deixar-nos contemplar l’arc de Sant Martí al passar al costat d’un dels seus múltiples salts d’aigua.

Ah! i dels tons verds de la molsa al damunt de la lava, què me’n dieu?

M’ha encantat.La fantàstica companyia del grup, i la il.lusió en la contemplació de les aurores boreals. Quina sorpresa quan en vam veure dues a la mateixa capital, a Rejkiavic.

Text i fotos: Candela Caum

El passat mes d’agost i durant 9 dies hem conviscut  8 companys del CEC fent un tresc inoblidable, la Vall de Landmannalaugar fins a Skógar (veure revista Muntanya nº 912).

És una terra jove, d’uns 17 milions d’anys, travessada per les plaques teutòniques d’Amèrica i Eurasiàtica, un punt calent que genera una terra fantàstica, única.

Text: Pepa Igartua