25 de març del 2017. Sant Joan les Fonts (la Garrotxa).

Un poble i un indret ple de sorpreses. Sortida dels veterans del CEC, interessant com totes. Una descoberta per a tots nosaltres.

Coneixem Olot, la capital de la comarca, coneixem Castellfollit de la Roca, Santa Pau, Besalú. Però Sant Joan les Fonts, al costat d’Olot, ens ha sorprès gratament. És el que tenen els pobles que estan al costat d’una capital: la majoria de les vegades passen desapercebuts.

Sant Joan les Fonts ens parla d’un passat industrial que amara els seus carrers i les seves cases; d’un passat que comença a ser una mica llunyà per a les noves generacions però que nosaltres recordem vivament. Sant Joan no té un nucli urbà “antic”, ni una plaça porxada, però ens parla de la industrialització del nostre país a cada porta i cada finestra tancada. I els seus entorns són el més cobejós per a nosaltres, homes i dones d’unes ciutats industrials, en la majoria, que ens han portat a poder escapar-ne en caps de setmana per a conèixer d’altres realitats.

Avui havíem previst fer la “Ruta de les tres colades”, però el temps ens ha marcat una mica i, gràcies als cels, no ha descarregat el que semblava una pluja imminent i ens ha deixat gaudir de la jornada. Hem visitat el Castell de Juvinyà sota el guiatge de Josep Oliveres, historiador, pintor, home de lletres i mecenes de Sant Joan, que ens ha fet gaudir al llarg de tot el dia que ens ha acompanyat, de cada pedra, cada bri d’herba i cada racó del seu poble.

El Castell de Juvinyà, o casa forta, és un dels millors exemples conservats de l’arquitectura civil medieval de la Garrotxa i és declarat de bé d’interès cultural. Penjat sobre el riu Fluvià, guarda encara les estances, restaurades, dels cavallers que hi visqueren com el senyor Ramon de les Fonts, la filla del qual es casà amb Guillem de Juvinyà; a partir del segle XVIII formà part de les possessions dels Trinxeria i ara és propietat municipal i seu del Centre d’Interpretació del territori de la Garrotxa. Des de la seva torre es poden dominar els volcans que són a prop de Sant Joan i Olot, en aquesta zona volcànica catalana per excel·lència.

Sant Joan les Fonts o antic municipi de Begudà, posteriorment anomenat les Fonts de Begudà té llocs dignes de visitar com el Molí Fondo o antiga fàbrica paperera Torres-Hostenc.SA De la mà del Josep, visitem les sales avui abandonades i coneixem els secrets de la Catalunya industrial que aportaren la riquesa al país. El saltant d’aigua és avui impressionant. Les darreres pluges li han donat una força espectacular; el riu baixa marronós, un marró que contrasta amb la florida primaveral i els brots verds de les fulles dels arbres. Recorrem les sales buides de maquinària, però ens imaginem i veiem els treballadors enmig del soroll del molí i el tràfec de la fabricació del paper. A la sortida, l’arc de Sant Martí sobre el saltant d’aigua de la primera colada ens deixa meravellats. La potència de l’aigua ens fa més prudents.

Ens arribem fins el Monestir de Sant Joan les Fonts, amb l’església romànica, consagrat l’any 958. El 1079 els vescomtes de Besalú, Udalard Bernat de Milany i Ermessenda, el cediren a l’abadia Sant víctor de Marsella i l’any 1424 passà a dependre de Sant Pere de Besalú i, posteriorment, a Sant Pere de Camprodon.

Fem un bon dinar al poble i anem cap a l’itinerari que ens duria a fer tota la ruta de les tres colades, però nosaltres, donat que el temps no acompanya gaire, admirem el saltant des la riba del davant: al costat de la fàbrica. Tot baixant per un camí relliscós però amb suport, arribem a la segona colada de magma produït per l’activitat del volcà de fa uns quants milers d’anys. A prop del riu, veiem la tres colades i les bombolles volcàniques descobertes pel nostre guia Josep, fenomen quasi únic a Catalunya.

Retornem al camí i ens enfilem fins el poblat ibèric de Sant Joan les Fonts, descobert per en Josep Oliveres que ens explica la descoberta, les vicissituds amb els “professionals de l’arqueologia i les administracions” i el reconeixement d’una tasca importantíssima i rellevant que moltes vegades han fet els aficionats. Esperem que els esforços de tots donin fruit i puguem avançar en les investigacions dels nostres avant-passats ibers i en puguem fruir. Acabem aquesta interessant jornada anant fins el volcà més antic de la zona, ja extingit: el volcà la Canya, avui un prat herbei que ens permet dominar altres volcans i, al lluny, el Santuari de la Mare de Déu del Món, on Verdaguer ideà i escriví el “Canigó”.

Sant Joan les Fonts ens ha sorprès, ja ho hem dit. Ens ha deixat el regust de poder-hi tornar per seguir les infinites rutes que hi hem descobert: la ruta de les tres colades de lava, la ruta de les fonts i verlets, la ruta del boscarró, el parc de les olors i la xarxa de senders o itinneraria, així com els senders que ens porten a Olot, Begudà i Castellfollit entre d’altres. Donem les gràcies al Josep Oliveres per la seva disponibilitat i dedicació amb nosaltres i l’encoratgem a continuar cercant en el seu poble i zona tot allò que enriqueixi el nostre patrimoni.

Segur que hi tornarem!

Text i fotos: Núria Comas