Dimarts i Dijous de 19,30 a 21,30 h. Tel. 933 152 311

La nostra principal activitat, atesa l’envergadura i l’experiència, és l’organització i execució dels Campaments de Vacances, que organitzem cada mes d’agost durant la seva primera quinzena.

Un, a l’alta muntanya, farcit d’ascencions i travesses, i l’altre, de caire més familiar, amb excursions i visites turístiques.

Els seus resultats sempre han estat molt positius.

Des de 1960, pel nostre Campament de Vacances han passat unes quantes generacions de muntanyencs del Centre, i el costum s’ha transmès de pares a fills.

Aquesta activitat està envoltada d’actes molt entranyables, com les sessions de preparació i especialment el sopar de germanor, que fa d’enllaç amb el següent campament.

També estem amatents a tenir altres activitats com:

  • Cicle de conferències sobre el càmping
  • Cicle d’excursions per conèixer Catalunya “Sortides del dijous”
  • Organització de campaments puntuals
  • Organització d’estades a cases rurals

Soritdes dels dijous

Organitzem mensualment tres tipus de sortides:

Els primers dijous una matinal amb una caminada de 1,30 a 2 hores amb desnivells moderats i prop de Barcelona per tornar a casa a les dues.

  • Són les Matinals del dijous. El segons dijous de mes fem una sortida cultural per visitar un museu o monument interessant de diverses poblacions; després de la visita anem a dinar en algun restaurant sense pretensions.
  •  En diem Dijous cultural. Els tercer dijous de cada mes, fem una altra sortida de tot el dia, amb una caminada de 3 a 4 h. de durada, però ens ho prenem amb tranquil·litat. Per aquest motiu ens hi passem tot el dia, gaudim del paisatge i de tant en tant ens parem per fer la xerrada.
  • Són les Sortides del dijous de tot el dia .

58è CAMPAMENTS DE VACANCES ANTONI GELABERT

De l’1 al 15 d’agost del 2017

Els campaments de vacances de la secció de Càmping del CEC van ser creats per al gaudi i la convivència a l’alta muntanya.

L’organització aporta les instal•lacions col•lectives (cuina, rebost, piques, dutxes, vàters i espai d’animació), l’administració, l’avituallament, el menjar i el transport del material. Els acampadors aporten el seu mitjà de transport i els estris personals i d’acampada propis. Les activitats es realitzen sota la responsabilitat dels acampadors.

Fins fa poc, els campaments es feien en indrets solitaris i allunyats d’alta muntanya, sovint per damunt dels 1.500 m d’altitud, amb un equipament senzill i en estret contacte amb la natura.Darrerament, les mesures de protecció de l’alta muntanya han fet que els campaments se situïn en llocs amb instal•lacions fixes o directament en càmpings de muntanya.

El perllongat contacte amb la naturalesa, la convivència, les feines col·lectives, la pràctica de l’excursionisme i el pirineisme o l’alpinisme fan dels campaments una font d’amistat i d’intenses vivències, especialment per als nens i els joves.

Més informació: campaments.2017.cec@gmail.com

1930 LLOSAS
1931 SANT MAURICI
SUBSECCIÓ DE CÀMPING

1960 PRATS DE MARCA (Vall de Sta. Magdalena)
1961 MONTGARRI (PLA DE BERET)
1962 VALL DE SANT NICOLAU
1963 BOAVI
1964 L’ARTIGA DE LIN
1965 PLA DE BOET
1966 BUJARUELO (Riu Ara)
1967 LLOSAS (Benasc)
1968 PRATS DE MARCA (Vall de Sta.Magdalena)
1969 CUEVA DE LIZARA (Aragües del Puerto)
1970 PLANS DE LOSERON (Arties)
1970 PLANS DE LOSERON (Arties)
1971 CLOT DE L’ANYERA (Montgarri)
1972 PLA DE PALANCA (Noguera de Tort)
SECCIÓ DE CÀMPING

1973 VALL DE RUDA (Salardú)
1974 TABERNÉS
1975 TATXERA (Zuriza)
1976 PONT DE PALLERS (Espot)
1977 PLETA DE PADERNA (Benasc)
1978 VALLHIVIERNA (Benasc)
1979 TORRENT DE MARIMANYA (Montgarri) i VEGA-BAÑOS (Picos de Europa)
1980 PLANS DE LOSERON (Arties)
1981 PLA DE TABERNÉS (Viadós)
1982 PLA DELS CASTELLASSOS (Tabescan)
1983 PLETIU DE LA MUNTANYETA (Vall d’ Aiguamoix)
1984 PLETA PALOMERA (Noarre-Tabescan)
1985 PLA DE LA BESURTA (Benasc)
1986 PLA DE CAN PASCUAL (Boí)
1987 PLA DE BOET (Tabescan)
1988 PLA DE TABERNÉS (Viadós)
1989 LLANO DE LAS FAJAS (Sallent de Gállego)
1990 PLANS DE LOSERON (Arties)
1991 PLA DE LA PALANCA (Tort)
1992 LLANOS DE VISTOSLA (Aisa)
1993 PLETIU DE LA MUNTANYETA (Vall d’ Aiguamoix)
1994 CANON DE LA GENCIANA (Ansó)
1995 ES PLANS (San Juan de Plan)
1996 PLAN DE BAÑOS (Benasc)
1997 COLL D’ORDINO (Andorra)
1998 LOUDENVIELLE (França)
1999 VALL DE PINETA
2000 AILEFROIDE (Les Ècrins-França)
2001 PLA DE BOET (Tabescan)
2002 VALSAVARENCHE (Vall d’Aosta-Itàlia)
2003 VAL D’AZUN (Arrens-Marsou/Occitània)
2004 VAL DE CHISTAU (Puen del Molín)
2005 VALL FOSCA (Pobleta de Bellveí)
2006 BIONAZ (Valpelline-Aosta)
2006 CANAL ROYA (Canfranc)
2007 IZABA (Navarra)
2008 BORDES DE GRAUS (Tavascan) i BLED (Alps Julians-Eslovènia)
2009 SAN NICOLAS DE BUJARUELO (Osca) i LA FOULY (Val Ferret, Suïssa)
2010 LE ROSIER, VAL-DES-PRES, BRIANÇON (França) i VALL D’AISA (Osca)
2011 ILLA DE CÒRSEGA (França) i BENASC (Osca)
2012 DOLOMITES (Itàlia) i VALL DE PINETA (Osca)
2013 CHAMONIX (França) i VAL D’ARAN (Lleida)
2014 VALLPELLINE (Itàlia) I VALL DE BOÍ (Lleida)

D’ençà de la creació de la “Secció d’Esports de Muntanya” el 7 d’agost de 1908, es pot dir que l’acampada esdevé imprescindible per fer activitats a muntanya; grups de socis fan excursions de diversos dies al Pirineu utilitzant l’acampada fixe o itinerant.

A partir de 1918 la “Secció d’Esports de Muntanya” organitza aquestes excursions col.lectives que ja anomenem Campaments Socials d’Alta Muntanya.

Els indrets escollits són de difícil accés en ple Pirineu, calien cavalleries per dur el menjar i el material d’acampada.

La durada del campament de 8 a 15 díes, en torns algunes vegades. L’assistència oscil.lava entre 20/30 acampadors.

El 1934 la Secció d’Esports de Muntanya passa a dir-se Secció de Muntanya.

Així arribem al campament de 1936 a la Vall d’Estós on es requisa tot el material, esclata la guerra civil espanyola. La represa fou el 1941 amb el campament a Sant Maurici i Peguera, i ja amb continuïtat es realitzaren fins el 1974.

Mereix esmentar-se que entre els anys 1924-1933, es feren unes acampades per l’alt Àneu de la mà dels germans Pere,Ignasi i Xavier Arnalot Sansa, a les quals assistia el Mestre Pompeu Fabra, anomenats Campaments Arnalot, a partir de l’any 1927 s’anomenen Campaments Fabra.

El 1947 i dintre de la Secció de Muntanya es crea la SUBSECCIÓ DE CÀMPING i amb ella de la mà de Cels Gomis i Serdañons el Club Català de Càmping i Caravana.

La subsecció,resultat de la popularització del càmping arreu i una necessitat dels socis de conèixer el país propi i forani, ja no es conformà amb les acampades d’estiu al nostre Pirineu; acampades de cap de setmana, de tardor, així com viatges i acampades a l’estranger facilitaren una visió més internacional de l’activitat.

Activitats destacades foren el 1949 el 1r CURS D’ACAMPADA a Palau de Plegamans; el 1950 el 1r SALÓ DE FOTOGRAFIES DE CÀMPING i el 1r CAMPAMENT INFANTIL; el 1951 el 1r SALÓ INTERNACIONAL DE CÀMPING.

Durant anys les activitats de la Secció de Muntanya i la Subsecció de Càmping es complementen i es diversifiquen i molts cops es dupliquen, no és estrany veure dos campaments d’estiu al Pirineu al mateix temps.

A partir del 1960 la Secció de Càmping organitza els CAMPAMENTS DE VACANCES a alta muntanya hereu dels Campaments socials d’alta muntanya.

El 1973 sota la presidència de Julià Sàez i Corbalan es crea la SECCIÓ DE CÀMPING I CARAVANA, amb l’intenció de potenciar l’acampada durant tot l’any i en especial la consolidació del Campament de Vacances.

S’ha de destacar l’organització per part de la secció del 26è Campament General de Catalunya a Santa Cecília de Sadernes(Garrotxa) el 5,6 i 7 de juny de 1976, el qual marcà una fita,per l’esforç esmerçat i un èxit d’assistència i participació sense precedents. El 2,3 i 4 de juny de 2001 organitza el 45è Campament General de Catalunya a Gòsol (Bergadà) amb nombrosa assistència.

Entre els anys 1982-1986 s’organitzaren els Campaments Infantils.

48Cr00000309QUI I ERA ANTONI GELABERT?

Antoni Gelabert i Casas (Barcelona 1911-1980)

Llicenciat en Dret.
Destacat artista gravador és autor de xilografies de gran qualitat. Mestre de pedagogia artística i creador de les escoles de gravat Xiloforum (Altafulla) i Torre de l’Encenall(Torredembarra).

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, fou un gran dinamitzador i l’ànima dels campaments de la Secció de Càmping a finals dels anys 60 i els 70.

Són de destacar les nombroses xilografíes que feu per al centre i la secció de Càmping. Fou l’autor del primer matasegells gravat en català des de la posguerra espanyola, en commemoració del centenari.

Se li otorgà juntament a destacats socis, la medalla d’argent del Centenari del Centre Excursionista de Catalunya. (26-11-1976)

El maig 1981, la secció retè un homenatge en la seva memòria mitjançant una acampada a l’Horta de Tortellà (Garrotxa);des d’aquest any s’acordà nomenar els campaments d’estiu: Campament de Vacances Antoni Gelabert

EXPOSICIÓ CENT ANYS ACAMPANT

COQb00000142Va tenir lloc del 2 de juny al 30 de juny a la Sala d’Exposicions Albert H. Gordon del Centre Excursionista de Catalunya.

Amb aquesta exposició, la Secció de Càmping pretén donar una visió de conjunt d’una activitat que encavalcada entre dos segles ha format part d’una manera de gaudir de la natura, principalment de mà de l’excursionisme.

EL COMENÇAMENT

Des de la prehistòria, l´home ha tingut necessitat d’aixoplugar-se.

La recerca de noves pastures, de terra per conrear, de nous indrets per caçar i amb aigua suficient; ha dut i du els pobles a moure’s per trobar-ho; i un cop allí s’hi estableix el temps que faci falta.

La forma de la “casa” depèn del clima i dels materials a l’abast; però també de les activitats dels ocupants, les seves tradicions i creences.

Una de les cases més funcionals és la tenda, es pot bastir efímerament o emportar-se.

Ens referim a aquesta tenda com a casa-nómada, que els pobles porten a sobre i la planten cercant satisfer una necessitat.

 

ELS INICIS DEL CÀMPING

Es pot dir que la humanitat ha acampat de sempre; si entenem el càmping com la manera de gaudir de la natura i de conèixer el propi país, han sigut les entitats excursionistes, esportives, d’oci i fins i tot educatives les que a finals del segle XIX i primeries del XX van trobar amb la pràctica de l’acampada la manera d’aconseguir-ho.

Si parlem d’entitats dedicades exclusivament al càmping hem d’assenyalar que a Europa la primera fou l’ Association of Cycle Campers, fundada el 1901 a Londres per Mr.T.H.Holdin.

A casa nostra, foren dos socis del CEC Miquel Casas i Ferran Cuito que l’any 1924 presenten una completísima memòria palesant la necessitat de crear una secció dedicada exclusivament al càmping. D’aquesta iniciativa sorgeix l’entitat “Càmping Club de Catalunya”, la primera de l’estat espanyol.
És en aquesta época que el càmping es popularitza, pren volada i s’internacionalitza.

El Carnet Internacional de Càmping és el document d’identificació internacional per a acampadors.

Qui pot obtenir el CCI?

Tots el socis de la Secció de Càmping del Centre Excursionista de Catalunya, club afiliat a la FICC.

Quins beneficis té per el titular?

Acredita al seu posseïdor amb la condició d’acampador internacional i també serveix per documentarse a l’entar a un càmping, no sent neccessari deixar el DNI o el passaport.

És una assegurança de responsabilitat civil, fins a 2,5 milions de francs suïssos, per danys físics o materials causats per terceres persones dutant la pràctica del campisme.
Descomptes en els càmpings on hi figuren les sigles CCI a la informació continguda a la Guia de Càmpings Oficial de la FCCC.

Quines garanties té lémpresari de càmping?

Si un campista deixa les instal·lacions sense abonar la factura i per tant sense recollir el seu CCI, l’entitat emissora del carnet indemnitzarà a l’empresari de càmping amb un màxim de 7 pernoctacions.

Quin període de temps cobreix el CCI?

S’emet anualment i cubreix a partir del dia 1 de gener fins al 31 de desembre de l’any en curs.

On es pot fer el tràmit?

A la Secció de Càmping del CEC de 19:30 a 21:30, els dimarts i dijous.

Com es pot fer el tràmit?

Cal lliurar una carta fent constar el nombre total de la unitat familiar i adjuntar:

Fotocòpia del DNI de l’interessat (per ambdues cares).
Import del tràmit: 15 € l’any 2005.