In memoriam Francesc Beato (1950-2010)

Ara fa deu anys que ens va deixar Francesc Beato i Vicens (1950-2010) entusiasta excursionista, arqueòleg i apassionat divulgador de la història, els costums i el folklore de les comarques catalanes. La seva tasca de voluntari en mil-i-un temes relacionats amb el CEC, la muntanya i les seves gents, el va fer omnipresent.

La fatalitat va fer que, en complir 60 anys, un accident de trànsit se l’endugués per sempre més; a ell, al seu fill Oriol i a la seva neboda Montserrat, precisament quan es dirigia a Siurana per a preparar una excursió amb motiu de la inauguració de les obres de remodelació del Refugi Ciriac Bonet del CEC. Quina gran paradoxa per a un caminaire de soca-rel com era ell!

Nascut a Santa Coloma de Gramenet el 24 de gener de 1950, Francesc Beato ben aviat va saber conjugar amb encert les seves dues passions: la laboral, doncs va diplomar-se en arqueologia a la Universitat de Barcelona; i la vocacional, abanderada per l’excursionisme: Als disset anys ja entrava al Centre Excursionisme de Puig Castellar, de Santa Coloma de Gramenet; als dinou, ho feia a l’Agrupament Escolta Mossèn Jaume Gordi, també de Santa Coloma i el 22 de desembre de 1970 (enguany faria 50 anys) va fer-se soci del Centre Excursionista de Catalunya on desenvolupà una tasca ingent i continuada. Un cop al CEC, de seguida s’apuntà a les seccions de Muntanya, Fotografia i Càmping. Va destacar, sobretot i molt especialment, per les excursions col·lectives que organitzava, amb una gran afluència de socis i un èxit extraordinari. En Francesc era una persona molt coneguda i reconeguda en els ambients excursionistes de tots els països catalans. Van ser memorables els cicles d’excursions de descoberta del territori coorganitzats amb el seu amic Kildo Carreté; del mar a la Pica d’Estats, de Barcelona al Canigó, les muntanyes de la Vall del Segre, el Montsec, el Montsant, l’Alta Garrotxa o l’Albera d’est a oest, la ruta del Quixot, voltant la Plana de Vic, el camí de sant Jaume a Galícia, etc, comptant sempre amb la col·laboració i guiatge de les entitats excursionistes dels territoris que visitava, organitzant conferències i exposicions i divulgant i compartint tot allò que feia. També va organitzar campaments com els de la Serra Ferrera, Serra de Guara o la Serra del Cadí i viatges a indrets que en el seu moment eren força desconeguts com Còrsega, Portugal, Tunísia o Madeira. Estudiava els mapes, llegia ressenyes de totes les èpoques, s’interessava per la fauna, la flora, la història i la gent del territori que visitava i sobretot ho donava a conèixer i gaudia de compartir-ho.

La seva generosa disponibilitat per participar allà on fes falta va fer que, dins del CEC, exercís per diversos càrrecs i responsabilitats: des de vocal a la Junta Directiva durant la presidència de Conrad Blanch, fins a vocal d’excursionisme de la Secció de Muntanya durant 40 anys, vocal de la Comissió de Publicacions, membre del Consell de Redacció de la Revista Muntanya o vicepresident del CEC (1998-2002). També va ser coordinador general dels Aplecs Excursionistes dels Països Catalans o Ambaixador del CEC a la Catalunya Nord i a l’Alguer.

Degut a la seva abnegada tasca, continuada infatigablement al llarg del temps, va rebre el Premi Humanisme i Esport de Barcelona (1998) i va ser guardonat amb el Premi Columna (2005), màxima distinció atorgada pel CEC. Fora de l’entitat, va coordinar com a assessor l’editorial Abadia de Montserrat, especialment pel que fa a la col·lecció de llibres de muntanya «El llibre de Motxilla» (els famosos i mítics «llibres grocs»).

A la seva mort, tràgica i sobtada, diverses personalitats van signar sentides notes de condol. L’historiador Pau Vinyes, col·laborador i redactor aleshores de l’Enciclopèdia de l’Esport Català escrigué que s’havia entrevistat amb en Francesc Beato per demanar-li informació, ja que «era «un arxiu vivent sobre persones i clubs relacionats amb els esports d’hivern». I afegia: «Ens hem quedat orfes d’un savi, impulsor i ànima de l’excursionisme català». I el geògraf i fotògraf Rafael Lopez-Monné, gran divulgador dels camins, afegia que a Francesc Beato «l’havia llegit mil vegades mentre preparava la tesi i buidava els números de la magnífica revista del CEC Muntanya. Ell era, entre altres coses, l’home dels llibres, de les ressenyes».

Recordem en Francesc Beato en el desè aniversari de la seva mort, sense oblidar la seva tasca lloable, entusiasta i constant al CEC.
—

Aquesta nota de record ha estat elaborada amb la col·laboració de David Mengual i els obituaris publicats per Ferran Alexandri a la Revista Muntanya nº 892, de Rafael Lopez-Monné a Descobrir.cat, i al blog «Del passat al present» on es recullen les paraules de comiat de Pau Vinyes.