Obituari del Dr. Josep Rius i Camps

Ens ha deixat el Dr. Josep Rius i Camps, soci del Centre Excursionista de Catalunya, teòleg i figura de referència internacional en els estudis bíblics. Considerat un dels erudits catalans més influents en l’àmbit de la patrística i de la recerca bíblica contemporània, la seva contribució intel·lectual i humana ha deixat una empremta profunda en moltes generacions.

Nascut a Esparreguera el 15 de juny de 1933, era el tercer de dotze germans, en una família humil i culta; el pare, ebenista, i la mare, mestra. Malgrat no anar mai a escola en els primers anys, es va preparar per al batxillerat i, el 1944, la família es traslladà a Barcelona perquè els fills poguessin estudiar a l’Institut Balmes. Va cursar estudis al Seminari Menor de la Conreria —on aprengué llatí i grec— i ingressà després al Seminari Conciliar de Barcelona, ordenant-se prevere el 1957.

Es doctorà en teologia a Roma, a la Universitat Gregoriana (1959), i es va especialitzar en teologia oriental al Pontifici Institut Oriental, on preparà la seva tesi doctoral sobre Orígenes sota la direcció del pare Antoni Orbe. Posteriorment obtingué una beca de la Fundació Alexander von Humboldt per continuar la recerca a la Universitat de Münster amb el professor Bernard Kötting, amb qui es doctorà el 1968. Tot i que li oferiren quedar-se com a assistent de la càtedra d’Història de l’Església Antiga i Patrologia, el 1971 decidí retornar a Catalunya i incorporar-se a la Facultat de Teologia, mantenint alhora docència a Münster i a Roma.

La seva obra és extensíssima. Publicà nombrosos estudis sobre l’exegesi dels manuscrits primitius, especialment sobre els Fets dels Apòstols. Durant més de dues dècades col·laborà amb la professora Jenny Read-Heimerdinger, amb qui codirigí el projecte Demostració a Teòfil, guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona, així com la Sinopsi Evangèlica comparant els còdexs Beza i Vaticà.

Des de 1976 residia a l’ermita de Sant Pere de Reixac, a Montcada i Reixac, on impulsà el Grup de la Paraula, que cada primer i tercer diumenge reunia persones vingudes d’arreu amb el desig profund de comprendre els Evangelis.

Més enllà de la teologia, el Dr. Rius era un amant apassionat de la natura. Cultivava un jardí amb gran varietat d’espècies —especialment roses i orquídies— i mantenia una vinculació estreta amb la muntanya. Mentre la salut li ho permeté, no es va perdre cap campament de vacances de la Secció de Càmping del CEC, on participava activament en totes les ascensions i activitats.

Per damunt de la seva vasta obra acadèmica i del seu mestratge, tots els qui el van conèixer coincideixen en un record: era una persona immensament bona, sempre disponible per escoltar, ajudar i acollir. Reixac era, per a molts, casa seva; un espai de pau i hospitalitat per a tothom que necessitava consell, escalf o reflexió.

Amb la seva mort, ens deixa un buit que costarà d’omplir. El CEC s’uneix al dol de la família, amics, deixebles i totes les persones que, al llarg de la seva vida, van trobar en ell llum, saviesa i compassió.

Descansi en pau.