---

ARXIU L.L GEMINADA

La fotografia sempre ha experimentat anades i vingudes en el món de la pintura, però ara que ha passat a ser majoritàriament digital i ha colonitzat els nostres telèfons mòbils i els nostres ordinadors portàtils, som molts els pintors que hem acollit l'eina. És obvi que ho fem perquè ens evita prendre les penoses "notes del natural", ens proporciona TOT el temps del món per a reproduir aquell tros de realitat capturat per les càmeres en una fracció de segon; i fa que la bèstia no es bellugui; ni el sol ens canviï de posició; o que ens fregim o ens congelem a l'exterior; o se'ns cansi el model o es foti a parlar; i facilita que ni el peix ni el raïm se'ns podreixi sobre la taula abans d'acabar el bodegó. I si tot plegat no era prou, ara, a més a més, disposem d'una font literalment inesgotable d'informació i referents a un "clic" de distància que ens fan companyia mentre pintem.

Costa molt renunciar al confort que aporta la fotografia en suport digital. Però, vaja, abans dels ordinadors la gent es penjava fotografies de paper al costat dels quadres, perquè la fotografia sempre ha disposat del poder de fer-se un lloc diabòlic a la vida d'alguns pintors, que potser s'havien promès controlar-ne el consum, però que quasi sempre es passen amb la dosi.
A voltes em pregunto amargament si passats els anys ens assenyalaran com aquella generació absurda de pintors que pintaven de fotografies. I em responc que... efectivament.

És aquest, doncs, el marc en el qual m'arriba la proposta d'intervenir dins les instal·lacions del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) servint-me del seu extens arxiu fotogràfic.

Miro exhaustivament aquest arxiu i és ple de muntanyes i de gent dins dels paisatges, com és lògic. I comprovo que serà difícil ser fidel al tema proposat per a aquesta edició des del PANORÀMIC: EL RETRAT.
Com a Català sedentari que soc (amb això vull dir que no tinc la meva realitat en un altre país) no desconec la importància de l'excursionisme en la vida social d'aquesta demarcació, així com tampoc ignoro les connotacions polítiques que sovint se'n deriven i prenc una decisió salomònica: si el CEC no disposa exactament del que busco faré una donació fotogràfica al CEC. Una cosa que s'assembla una mica a allò de Mahoma fent venir una muntanya. Però per a poder fer això s'ha d'obrir una veta nova de donació dins del fons fotogràfic.
Li poso títol i llenço tímidament l'ocurrència d'encetar un nou arxiu dins el fons fotogràfic del CEC: ARXIU L·L GEMINADA.

Aquest arxiu, que el CEC accepta!, neix per acollir donacions fotogràfiques d'altres artistes i pensadors i fer-ho de forma permanent i no tan sols en el transcurs del festival. Obrim així un capítol nou amb L·L; un de més dislocat, perquè la L·L és una lletra estranya; doble; ¿potser queer?; i Catalana que et flipes. I és rellevant aquest darrer aspecte. Fins al punt que s'ha de fer un aclariment molt important.

Una cosa Catalana a tope pot llegir-se erròniament.
Podria no ser la mateixa Catalunya una fotografia de Montserrat; que les imatges de la banda GONG tocant al púlpit de l’església de Montserrat el 1973 (sí, això va passar); no és el mateix clavar una senyera als cingles d'en Bertí, que haver experimentat com a jove inconformista i amatent de llibertat, un trip a una masia lisèrgica; no és la mateixa Catalunya Jordi Pujol fent una ofrena al Pi de les tres branques que Ovidi cantant “La samarreta vermella”; no és el mateix nomadisme el d'una alta burgesia catalana a principis del s. XX acompanyats per una càmera que enregistrés els exotismes del món que el trist nomadisme de Xevi Collellmir, pallasso de carrer i supervivent de la contracultura que hauria de morir dins la seva furgoneta per una mala combustió d'un fogonet.

El que vull dir en realitat és el contrari. ESCLAR QUE ÉS LA MATEIXA CATALUNYA!!!. Però la pregunta seria ¿qui s'ha dedicat a amagar-ne una meitat? Si em permeteu anar de Confuci per uns moments, quan obres una porta nova, com ho pot ser l'ARXIU L·L GEMINADA disposes d'un espai nou i, per tant, d'una casa més ampla, perquè la gent continuarà fent l'extracció habitual de les fotografies que forneixen el fons del CEC i ocasionalment, si hi ha sort, també faran servei de les de l'arxiu L·L.
Els meus pares votaven Convergència i el meu germà tocava en una banda de Punk. Les coses si us hi fixeu han funcionat així sempre. És hora d'admetre-ho.

Per què artistes o agents de la cultura per a L·L GEMINADA?
Els artistes i els "agents de la cultura" vivim d'exercir una mirada reconsagrada sobre la realitat. Jo mateix arribo al CEC amb la mirada malparida posada, però també amb el meu coret Català de sèrie. I el primer que penso és que s'ha d'obrir un nou arxiu PERMANENTMENT on totes aquestes mirades xamàniques puguin dir la seva i fer l'autèntic panòptic de Catalunya.

Per allò d'encoratjar la gent faré la primera donació d'imatges a l'ARXIU L·L GEMINADA i ho faré amb les fotografies amb les quals construeixo gran part de la mostra que s'allotja al CEC i que obedientment SI dedicaré al retrat i una mica també a fer balanç de la vida.


Pere Llobera