---

Lluis Domènech i Montaner i el Centre Excursionista de Catalunya

Lluis Domènech i Montaner, soci del Centre Excursionista de Catalunya, formà part de la Secció d’Arquitectura, creada el 1904 i presidida per Jeroni Martorell, conjuntament amb altres arquitectes rellevants com ara Antoni Gaudí i Cornet, Josep Puig i Cadafalch o Josep Maria Jujol.

La Secció d’Arquitectura va néixer quan l’Associació d’Arquitectura acordà ingressar en bloc al Centre, aportant-hi el seu arxiu fotogràfic, a condició que s’hi constituís en secció. Cal remarcar la coincidència d’interessos de Lluis Domènech i Montaner, en aquell moment director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona -ho fou de 1900 a 1919-, qui impulsà fortament la Secció.

La Secció organitzà excursions i visites a monuments artístics en les quals Domènech hi participà activament. Remarcar com a exemple el viatge al Pallars que, juntament amb el seu fill, va fer la tardor de 1904. Aquest viatge d’estudi seria el que, posteriorment, desvetllaria l’interès de l’Institut d’Estudis Catalans per tal que, l’any 1907, acabada de crear aquesta entitat, fossin enviats els membres de la «Missió Arqueològica» (capitanejats per un altre insigne arquitecte, Josep Puig i Cadafalch, alumne de Domènech i Montaner) a l’Aran i les valls de Luishon, Boi i Isàvena per inventariar el romànic que hi havia escampat pel Pirineu. Fruit d’aquests dos viatges (i d’altres posteriors) es van endegar la campanya de salvaguarda de l’art romànic català.

La rehabilitació del Centre Excursionista de Catalunya

El temple romà de Barcelona dedicat a August se situava a la part superior del Mont Tàber, i actualment de les seves restes només es coneixen les columnes i vestigis de l’entaulament que es conserven al carrer Paradís. Aquestes columnes van quedar embegudes dins de construccions medievals. El primer estudi sobre les restes del temple que es conservaven va ser fet per l’arquitecte Antoni Celles i Ancona el 1835. Tot i això, molts elements del temple es van perdre durant els enderrocs de les antigues cases a finals del segle XIX. L’any 1879 una columna sencera va ser salvada i es va exposar a la plaça del Rei. Tres columnes més es trobaven a dins de l’edifici medieval que allotjava l’antic casal dels canonges catedralicis, embegudes entre diversos forjats. Aquest edifici va ser llogat el 1878 per l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, actual Centre Excursionista de Catalunya. L’any 1902 l’editor Ramon de Montaner, oncle de Lluís Domènech, va comprar tot l’edifici. La seva intenció inicial era emportar-se les columnes i integrar-les dins del Castell de Santa Florentina. Però finalment el van fer canviar d’opinió, i va encarregar al seu nebot la rehabilitació de l’edifici com a seu del Centre Excursionista de Catalunya.

La intervenció va consistir principalment a remodelar l’interior de l’edifici per deixar les columnes romanes al descobert, totalment visibles en un celobert interior protegit amb una claraboia. Al crear aquest celobert, es van perdre moltes estances, de manera que es va fer una remunta de dues plantes. Es va construir una escala nova d’accés a la planta principal i una galeria per comunicar els dos costats del pati, reinterpretant l’estil gòtic. L’obertura de grans finestrals i la substitució de baranes de pedra per lleugers elements metàl·lics es va fer amb l’objectiu de donar més visibilitat a les columnes des de l’interior de les estances.

Domènech va deixar l’espai preparat per la quarta columna trobada, que estava exposada a la plaça del Rei, però la burocràcia no va permetre la seva recol·locació. Finalment el 1956, quan l’Ajuntament de Barcelona ja havia comprat l’immoble, s’hi va traslladar. Actualment encara és la seu del CEC.

T'ho expliquem tot amb més detall aquí