Arxiu Fotogràfic CEC - Sport Cultura Barcelona
Presentem una sèrie d’àlbums de fotografies relacionades amb l'esport, la cultura i Barcelona, especialment pensades per a tota la comunitat d'Sport Cultura Barcelona.
L’Arxiu Fotogràfic del CEC, fundat el 1909, conserva prop de 750.000 fotografies, des de la dècada de 1860 fins a l’actualitat, gràcies principalment a les donacions procedents dels socis de l’entitat, configurant un dels arxius més importants de Catalunya pel que fa a fotografia històrica.
La diversitat d’autors, més d’un centenar, ofereix un ampli ventall temàtic a les seves imatges. La muntanya i l’excursionisme lògicament hi son presents, així com la reproducció del patrimoni artístic, l’arquitectura, l’enginyeria, l’esport, l’oci, l’etnografia, la vida rural, la ciutat, la vida quotidiana, així com la vida social i política del país.
L’Arxiu ofereix als socis, particulars i entitats serveis que són propis dels arxius i bancs d’imatges, com ara l’adquisició d’imatges, tant en suport paper com digital, per a l’estudi i la recerca, per a publicacions, per a exposicions o per emissions de televisió.
L’Arxiu Fotogràfic del CEC, fundat el 1909, conserva prop de 750.000 fotografies, des de la dècada de 1860 fins a l’actualitat, gràcies principalment a les donacions procedents dels socis de l’entitat, configurant un dels arxius més importants de Catalunya pel que fa a fotografia històrica.
La diversitat d’autors, més d’un centenar, ofereix un ampli ventall temàtic a les seves imatges. La muntanya i l’excursionisme lògicament hi son presents, així com la reproducció del patrimoni artístic, l’arquitectura, l’enginyeria, l’esport, l’oci, l’etnografia, la vida rural, la ciutat, la vida quotidiana, així com la vida social i política del país.
L’Arxiu ofereix als socis, particulars i entitats serveis que són propis dels arxius i bancs d’imatges, com ara l’adquisició d’imatges, tant en suport paper com digital, per a l’estudi i la recerca, per a publicacions, per a exposicions o per emissions de televisió.
Dona i esport
Avui en dia, la presència de les dones en manifestacions i activitats esportives és un fet comú i habitual, però encara no fa gaires dècades, la pràctica esportiva estava reservada exclusivament als homes.
No obstant això, gràcies a un grup de pioneres que van decidir trencar tot tipus d’estereotips i normes socials establertes i apostar per la pràctica esportiva, un hàbit indispensable per a una bona qualitat de vida, actualment els beneficis de l’activitat física i l’esport es troben a l’abast de nenes, noies i dones de qualsevol edat. .
No obstant això, gràcies a un grup de pioneres que van decidir trencar tot tipus d’estereotips i normes socials establertes i apostar per la pràctica esportiva, un hàbit indispensable per a una bona qualitat de vida, actualment els beneficis de l’activitat física i l’esport es troben a l’abast de nenes, noies i dones de qualsevol edat. .
Masies de Barcelona
La col·lecció d’imatges de masies de Barcelona forma part de l’Estudi de la Masia Catalana. L'Estudi de la Masia Catalana va ser un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges dels masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili. El fons fotogràfic consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears, realitzades per fotògrafs de renom com Valentí Fargnoli, Adolf Mas, Adolf Zerkowitz, Joan Estorch o Joan Vilà, entre d’altres, de gran valor arquitectònic i etnogràfic.
En aquest álbum d’imatges podem veure masies de Les Corts, del Guinardó, d’Horta, de Vilapicina, del Coll, de Sants, de Sant Andreu, de Sant Genís dels Agudells, de Sant Martí de Provençals, de Sarrià, de Vallcarca, de Vallvidrera i de Les Planes.
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges dels masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili. El fons fotogràfic consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears, realitzades per fotògrafs de renom com Valentí Fargnoli, Adolf Mas, Adolf Zerkowitz, Joan Estorch o Joan Vilà, entre d’altres, de gran valor arquitectònic i etnogràfic.
En aquest álbum d’imatges podem veure masies de Les Corts, del Guinardó, d’Horta, de Vilapicina, del Coll, de Sants, de Sant Andreu, de Sant Genís dels Agudells, de Sant Martí de Provençals, de Sarrià, de Vallcarca, de Vallvidrera i de Les Planes.
Futbol
El futbol s’introduí a Catalunya a finals del segle XIX de mà de la colònia britànica que hi treballava i residia, així com de catalans que havien tornat d'estudiar a l'estranger. A partir de l'hivern de 1892 hi ha notícies de partits jugats a Can Tunis entre socis del Reial Club de Regates i membres del British Club. El 26 de març de 1895 la revista El Diluvio parlava d'un encontre de foot-ball disputat al Velòdrom de la Bonanova entre la Societat de Foot-ball de Barcelona i l'Agrupació de Torelló, amb resultat final de 8 a 3 a favor dels primers. Però el primer club català com a tal l'hem de situar a la Costa Brava el 1898, quan Gaspar Matas i Danés fundà el Palamós FC. El seu primer partit fou contra la Fàbrica Armstrong de Palafrugell, vencent el Palamós per 2 a 1.
La ciutat on el futbol experimentà un creixement més gran i fort, ja des dels seus inicis, fou lògicament la ciutat de Barcelona. Amb una societat civil molt inquieta i emprenedora, la pràctica de l'esport no en quedà al marge, en uns moments on el moviment higienista estava en alça.
El 29 de novembre de 1899 Hans Gamper, home de negocis suís afincat a Barcelona que ja havia practicat diversos esports abans d'arribar a la ciutat, fundà el FC Barcelona al Gimnàs Solé, després que Jaume Vila i Capdevila, fundador del FC Català, no el deixés jugar en el seu equip per la seva condició d'estranger. Ambdós clubs mantingueren una molt forta rivalitat a inicis de segle, en què destacà la polèmica per qui era el club degà de la ciutat comtal, polèmica que quedà resolta a favor del Barcelona per haver estat el primer club inscrit al registre civil.
La ciutat on el futbol experimentà un creixement més gran i fort, ja des dels seus inicis, fou lògicament la ciutat de Barcelona. Amb una societat civil molt inquieta i emprenedora, la pràctica de l'esport no en quedà al marge, en uns moments on el moviment higienista estava en alça.
El 29 de novembre de 1899 Hans Gamper, home de negocis suís afincat a Barcelona que ja havia practicat diversos esports abans d'arribar a la ciutat, fundà el FC Barcelona al Gimnàs Solé, després que Jaume Vila i Capdevila, fundador del FC Català, no el deixés jugar en el seu equip per la seva condició d'estranger. Ambdós clubs mantingueren una molt forta rivalitat a inicis de segle, en què destacà la polèmica per qui era el club degà de la ciutat comtal, polèmica que quedà resolta a favor del Barcelona per haver estat el primer club inscrit al registre civil.
Parc de la Ciutadella - Exposició Universal de 1888
El Parc de la Ciutadella ocupa els terrenys de la fortalesa que ordenà construir Felip V per dominar Barcelona després de la Guerra de Successió. L’ajuntament de Barcelona n'ordenà l'enderroc el 1869 i en restaren només els principals edificis interns: la Capella, el Palau del Governador (actualment un institut d'ensenyament secundari) i l'Arsenal, que el 1888 fou convertit en Palau Reial i el 1931, i novament el 1979, en la seu del Parlament de Catalunya. Prop de l'entrada de l'actual parc que dóna a l'Estació de França s’hi col·locà un monument al general Prim.
El 1871 Josep Fontserè i Mestre guanyà el concurs per a la seva urbanització però el seu avanç lent va fer que quedés vinculat a l'Exposició Universal de 1888. Fontserè va projectar uns amplis jardins per a esplai dels ciutadans, i juntament amb la zona verda va projectar una plaça central i un passeig de circumval·lació, així com una font monumental i diversos elements ornamentals, dos llacs i una zona de bosc.
Antoni Gaudí ajudà Fontserè en la construcció de la Font de la Cascada. Lluís Domènech i Montaner va ser l'arquitecte del Castell dels Tres Dragons, inaugurat per a aquesta exposició com a restaurant, i que des de l'any 1920 allotjà el Museu de Zoologia de Barcelona. Altres edificis edificats al parc van ser el Museu Martorell, d'Antoni Rovira i Trias, i l'umbracle, projectat per Fontserè i acabat per Josep Amargós i Samaranch. Després de l'Exposició Universal una part dels terrenys es van destinar al Parc Zoològic de Barcelona, que va ser inaugurat el dia de la Mercè de 1892.
El 1871 Josep Fontserè i Mestre guanyà el concurs per a la seva urbanització però el seu avanç lent va fer que quedés vinculat a l'Exposició Universal de 1888. Fontserè va projectar uns amplis jardins per a esplai dels ciutadans, i juntament amb la zona verda va projectar una plaça central i un passeig de circumval·lació, així com una font monumental i diversos elements ornamentals, dos llacs i una zona de bosc.
Antoni Gaudí ajudà Fontserè en la construcció de la Font de la Cascada. Lluís Domènech i Montaner va ser l'arquitecte del Castell dels Tres Dragons, inaugurat per a aquesta exposició com a restaurant, i que des de l'any 1920 allotjà el Museu de Zoologia de Barcelona. Altres edificis edificats al parc van ser el Museu Martorell, d'Antoni Rovira i Trias, i l'umbracle, projectat per Fontserè i acabat per Josep Amargós i Samaranch. Després de l'Exposició Universal una part dels terrenys es van destinar al Parc Zoològic de Barcelona, que va ser inaugurat el dia de la Mercè de 1892.
Esports d’hivern
L'origen dels esports d'hivern a Catalunya cal situar-lo a començaments de segle XX i íntimament lligat des dels seus inicis al món de l'excursionisme. L'any 1908, membres del Centre Excursionista de Catalunya, amb Josep Amat, Enric Goig i Albert Santamaria com a responsables de l'expedició, anaren als Rasos de Peguera al mes de desembre i estrenaren uns esquís i unes luges que havien importat de Suïssa l'any abans. Va ser la primera esquiada a Catalunya.
El 21 de març de 1909 es disputà el primer concurs català de luges al Matagalls. La primera competició amb múltiples proves fou la Setmana d'Esports de Neu a Ribes de Freser, el 1911, amb proves de bobs, curses d'esquí –individuals i per parelles–, salts, luges i patinatge. El 1912 la Fédération de Sociétés Pyrénéistes encomanà al CEC l'organització del Campionat Internacional d'Esports d'Hivern a Catalunya. El 1924 se celebrà a La Molina el primer Campionat d'Espanya d'esquí alpí i d'esquí de fons.
L'arribada del tren a La Molina el 1922, esdevenint la primera estació d'esquí de Catalunya, la inauguració del Xalet del CEC el 1925 i la construcció del cremallera al Santuari de Núria el 1931 possibilitaren l'expansió de l'esquí alpí.
El 21 de març de 1909 es disputà el primer concurs català de luges al Matagalls. La primera competició amb múltiples proves fou la Setmana d'Esports de Neu a Ribes de Freser, el 1911, amb proves de bobs, curses d'esquí –individuals i per parelles–, salts, luges i patinatge. El 1912 la Fédération de Sociétés Pyrénéistes encomanà al CEC l'organització del Campionat Internacional d'Esports d'Hivern a Catalunya. El 1924 se celebrà a La Molina el primer Campionat d'Espanya d'esquí alpí i d'esquí de fons.
L'arribada del tren a La Molina el 1922, esdevenint la primera estació d'esquí de Catalunya, la inauguració del Xalet del CEC el 1925 i la construcció del cremallera al Santuari de Núria el 1931 possibilitaren l'expansió de l'esquí alpí.
Reforma de la Via Laietana
El 1907 s’acordà el finançament per al projecte d’obertura de la nova via que comunicava l’Eixample amb el port. Les obres foren inaugurades pel rei Alfons XIII i el president Antonio Maura el 10 de març de 1908. L’enderroc va suposar obrir una bretxa de 80 metres d'amplada i uns 900 de llargada i la destrucció de més de 2.000 cases, afectant unes 10.000 persones.
La construcció es va dividir en tres trams: entre el port i la plaça de l’Àngel, a càrrec de Lluís Domènech i Montaner; entre la plaça de l'Àngel i el carrer Sant Pere Més Baix, a càrrec de Josep Puig i Cadafalch; i entre Sant Pere Més Baix i la plaça d'Urquinaona, a càrrec de Ferran Romeu. Fotografies de Narcís Cuyàs i Parera, que fotografià del 1907 al 1913 la Barcelona afectada pel Pla de Reforma de la Via Laietana.
La construcció es va dividir en tres trams: entre el port i la plaça de l’Àngel, a càrrec de Lluís Domènech i Montaner; entre la plaça de l'Àngel i el carrer Sant Pere Més Baix, a càrrec de Josep Puig i Cadafalch; i entre Sant Pere Més Baix i la plaça d'Urquinaona, a càrrec de Ferran Romeu. Fotografies de Narcís Cuyàs i Parera, que fotografià del 1907 al 1913 la Barcelona afectada pel Pla de Reforma de la Via Laietana.
Automobilisme
El 1885 Gottlieb Daimler i Karl Benz construïren a Stuttgart i Mannheim els seus respectius "carruatges sense cavalls", considerats els primers automòbils amb motor d'explosió de la història. Només quatre anys més tard, el 1889, l'empresari tèxtil Francesc Bonet va patentar i construir a Barcelona el primer vehicle amb motor d'explosió català, l'anomenat Tricicle Bonet.
El "Concurs per a Carruatges sense Cavalls" organitzat a França el 1894 és considerat la primera prova d'automobilisme de la història, per bé que la primera en què s'hi computà la velocitat dels participants fou la travessa París-Bordeus de 1895.
A Catalunya, els pioners de l'automobilisme eren membres de famílies benestants. El 1906 es creà l'Automòbil Club de Barcelona, el qual esdevingué Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) el 1910. En foren fundadors Enric Cera, Josep Suitas, Joan Ponsa, Joan Reynes, Josep Bertrand, Marcel·lí Jorba i el pintor Ramon Casas. La primera cursa estrictament d'automobilisme a Catalunya l'organitzà el RACC el 1908: la I Copa Catalunya, disputada el 28 de maig al circuit del Baix Penedès (Sitges-Vallmoll-Vilafranca). La segona edició es disputà l'any següent al circuit Sitges-Sant Pere de Ribes-Canyelles-Vilanova i la Geltrú-Sitges. El 1911, el RACC promogué la Copa Barcelona en carreteres pròximes a Vilassar de Mar.
El 24 de maig de 1914 el RACC i el Moto Club Deportivo de Barcelona organitzaren conjuntament la I Copa Tibidabo a l'avinguda del Tibidabo. El 1915 es va córrer la primera Barcelona-Madrid-Barcelona per carretera.
El "Concurs per a Carruatges sense Cavalls" organitzat a França el 1894 és considerat la primera prova d'automobilisme de la història, per bé que la primera en què s'hi computà la velocitat dels participants fou la travessa París-Bordeus de 1895.
A Catalunya, els pioners de l'automobilisme eren membres de famílies benestants. El 1906 es creà l'Automòbil Club de Barcelona, el qual esdevingué Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) el 1910. En foren fundadors Enric Cera, Josep Suitas, Joan Ponsa, Joan Reynes, Josep Bertrand, Marcel·lí Jorba i el pintor Ramon Casas. La primera cursa estrictament d'automobilisme a Catalunya l'organitzà el RACC el 1908: la I Copa Catalunya, disputada el 28 de maig al circuit del Baix Penedès (Sitges-Vallmoll-Vilafranca). La segona edició es disputà l'any següent al circuit Sitges-Sant Pere de Ribes-Canyelles-Vilanova i la Geltrú-Sitges. El 1911, el RACC promogué la Copa Barcelona en carreteres pròximes a Vilassar de Mar.
El 24 de maig de 1914 el RACC i el Moto Club Deportivo de Barcelona organitzaren conjuntament la I Copa Tibidabo a l'avinguda del Tibidabo. El 1915 es va córrer la primera Barcelona-Madrid-Barcelona per carretera.
La Rambla
La Rambla és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la plaça de Catalunya i el Port Vell de Barcelona. A la Rambla de Barcelona el passeig és ple de gent durant tot el dia i fins avançada la matinada. Tot passejant per la Rambla es poden admirar diversos edificis d'interès com el palau de la Virreina, el palau Moja, el mercat de Sant Josep o de la Boqueria, l'Antiga Casa Figueras, el Teatre Principal i el famós Gran Teatre del Liceu.
Antigament per l'actual Rambla hi baixava la riera d'en Malla, que amb la construcció de la muralla del Raval, al segle XV, es va desviar cap al nord. Des d'aleshores s'hi van construir nombrosos convents, sobretot al costat del Raval, que van desaparèixer arran de la crema de convents del 1835 i foren desamortitzats. En l'espai alliberat pels convents s'hi van construir alguns dels equipaments que veiem actualment, com el Liceu, la Boqueria i la plaça Reial. Al 1860 s'hi inaugurà la font de Canaletes. La venda de flors a la Rambla data de mitjan segle XIX. Es calcula que en un dia feiner qualsevol s'estima que passen unes 239.628 persones, i els caps de setmana unes 310.170.
La Rambla ha rebut tradicionalment noms diferents segons els diversos trams. De nord a sud, són els següents: Rambla de Canaletes o dels Estudis, Rambla de les Flors o de Sant Josep i Rambla de Santa Mònica.
Antigament per l'actual Rambla hi baixava la riera d'en Malla, que amb la construcció de la muralla del Raval, al segle XV, es va desviar cap al nord. Des d'aleshores s'hi van construir nombrosos convents, sobretot al costat del Raval, que van desaparèixer arran de la crema de convents del 1835 i foren desamortitzats. En l'espai alliberat pels convents s'hi van construir alguns dels equipaments que veiem actualment, com el Liceu, la Boqueria i la plaça Reial. Al 1860 s'hi inaugurà la font de Canaletes. La venda de flors a la Rambla data de mitjan segle XIX. Es calcula que en un dia feiner qualsevol s'estima que passen unes 239.628 persones, i els caps de setmana unes 310.170.
La Rambla ha rebut tradicionalment noms diferents segons els diversos trams. De nord a sud, són els següents: Rambla de Canaletes o dels Estudis, Rambla de les Flors o de Sant Josep i Rambla de Santa Mònica.
Tennis
El tennis comença a ser practicat a Catalunya a finals del segle XIX a ciutats com Barcelona o Reus per membres de la colònia anglesa i per membres de la burgesia catalana que s'hi relacionaven. Era, evidentment, un esport de classe alta. D'entre els principals clubs destaquem el Barcelona Lawn Tennis Club, el primer fundat a l’estat el 1899 (actual Reial Club de Tennis Barcelona), el Club Tennis La Salut del 1902, el Polo Jockey Club del 1904, el Real Sportmen's Club del 1904, el Reial Club de Tennis del Turó del 1905, la Reial Societat Esportiva Pompeia de Barcelona del 1905, el Catalunya Lawn Tennis Club del 1906 o el Club Tennis Barcino, com a entitat del CADCI, del 1917. El Barcelona Lawn Tennis Club i el Catalunya Lawn Tennis Club es fusionaren el 1909, mantenint el nom del primer.
El 1904 es funda l'Associació de Lawn Tennis de Barcelona, primera de l'estat, que ingressà com a membre de ple dret a la Lawn Tennis Association (la federació internacional del moment). Més tard, el 1913, es transformà en Associació de Lawn Tennis de Catalunya. Les primeres competicions esportives també es disputaren a Catalunya. El 1903 se celebra el primer Concurs Internacional de Tennis. L'any següent es disputa la primera Copa del Rei de Tennis. I el 1917 es diputa el primer Campionat de Catalunya de Tennis. En tots aquests tornejos el Barcelona Lawn Tennis Club fou un important organitzador.
El 1904 es funda l'Associació de Lawn Tennis de Barcelona, primera de l'estat, que ingressà com a membre de ple dret a la Lawn Tennis Association (la federació internacional del moment). Més tard, el 1913, es transformà en Associació de Lawn Tennis de Catalunya. Les primeres competicions esportives també es disputaren a Catalunya. El 1903 se celebra el primer Concurs Internacional de Tennis. L'any següent es disputa la primera Copa del Rei de Tennis. I el 1917 es diputa el primer Campionat de Catalunya de Tennis. En tots aquests tornejos el Barcelona Lawn Tennis Club fou un important organitzador.
Passeig de Gràcia
L'antic Camí de Jesús prenia el nom del convent franciscà Santa Maria de Jesús, fundat el 1427 fora les muralles de Barcelona, a l'actual cruïlla entre el Passeig de Gràcia i el carrer Aragó. Començava al Portal de l'Àngel, l'entrada a la Barcelona emmurallada, i a partir del convent prenia el nom de camí de Gràcia, ja que arribava fins a aquesta vila, municipi independent fins al 1897.
El primer projecte d'urbanització, ideat per l'Ajuntament liberal de la ciutat, data de 1821 i fou encarregat a l'enginyer militar Ramon Plana. A causa de la restauració del règim absolutista n'agafaria el testimoni el Capità General de Catalunya Francisco Bernaldo de Quirós, Marquès de Campo Sagrado, l'agost del 1824. El nou passeig s'inauguraria el 1827, amb 42 metres d'amplada per a la millor circulació dels carruatges i cavalls i, amb enllumenat de gas des de 1853, va esdevenir el lloc favorit d'oci per a l'aristocràcia.
El 1860 la filla de Ferran VII, Isabel II, fou l'encarregada de col·locar la primera pedra del projecte urbanístic ideat per l'enginyer Ildefons Cerdà. Aquesta avinguda serà l'eix principal de l'Eixample on s'hi començaran a edificar habitatges unifamiliars per la burgesia barcelonina. La consagració vindrà a partir de la dècada de 1890 quan els principals comerços de la ciutat s'hi traslladaran des del carrer Ferran i la Rambla.
El primer projecte d'urbanització, ideat per l'Ajuntament liberal de la ciutat, data de 1821 i fou encarregat a l'enginyer militar Ramon Plana. A causa de la restauració del règim absolutista n'agafaria el testimoni el Capità General de Catalunya Francisco Bernaldo de Quirós, Marquès de Campo Sagrado, l'agost del 1824. El nou passeig s'inauguraria el 1827, amb 42 metres d'amplada per a la millor circulació dels carruatges i cavalls i, amb enllumenat de gas des de 1853, va esdevenir el lloc favorit d'oci per a l'aristocràcia.
El 1860 la filla de Ferran VII, Isabel II, fou l'encarregada de col·locar la primera pedra del projecte urbanístic ideat per l'enginyer Ildefons Cerdà. Aquesta avinguda serà l'eix principal de l'Eixample on s'hi començaran a edificar habitatges unifamiliars per la burgesia barcelonina. La consagració vindrà a partir de la dècada de 1890 quan els principals comerços de la ciutat s'hi traslladaran des del carrer Ferran i la Rambla.
Golf
L'esport del golf fou introduït a Catalunya pels anglesos residents al país. El primer club
de golf de Catalunya fou el Barcelona Golf Club, fundat el 1912 a Pedralbes sota la direcció del Comte de Churruca.
La necessitat de construir un camp de golf amb totes les garanties feu que el 1919 el club es traslladés a Sant Cugat del Vallès a uns terrenys cedits per La Canadenca i passés a anomenar-se New Barcelona Golf Club primer i des del 1934 Sant Cugat Golf Club.
El 1927 es fundà a Sitges el Terramar Golf Club per iniciativa de Salvador Casacuberta i Vinyals i Alfons Macaya i Sanmartí, el segon club de Catalunya.
També cal destacar la tasca feta per altres clubs catalans, com el Club de Golf de la Cerdanya, el Club de Golf Llavaneres (1945), el Reial Club de Golf El Prat (1954), el Club de Golf Pals (1966), el Club de Golf Costa Brava, a Santa Cristina d'Aro (1968) i el Club de Golf Vallromanes (1972).
de golf de Catalunya fou el Barcelona Golf Club, fundat el 1912 a Pedralbes sota la direcció del Comte de Churruca.
La necessitat de construir un camp de golf amb totes les garanties feu que el 1919 el club es traslladés a Sant Cugat del Vallès a uns terrenys cedits per La Canadenca i passés a anomenar-se New Barcelona Golf Club primer i des del 1934 Sant Cugat Golf Club.
El 1927 es fundà a Sitges el Terramar Golf Club per iniciativa de Salvador Casacuberta i Vinyals i Alfons Macaya i Sanmartí, el segon club de Catalunya.
També cal destacar la tasca feta per altres clubs catalans, com el Club de Golf de la Cerdanya, el Club de Golf Llavaneres (1945), el Reial Club de Golf El Prat (1954), el Club de Golf Pals (1966), el Club de Golf Costa Brava, a Santa Cristina d'Aro (1968) i el Club de Golf Vallromanes (1972).
Hipòdrom de Can Tunis
L’hipòdrom de Can Tunis, inaugurat el 1883, va ser construït sobre un terreny dessecat de l’antic estany del port de Barcelona. Disposava d’una pista de 300 metres de llarg i d’una tribuna amb aforament per a 2.500 persones.
Molt freqüentat per les classes benestants de Barcelona esdevingué lloc ideal perquè les dones lluïssin els seus vestits. Fotografies de Josep Maria Co i de Triola i de Carles Fargas i Bonell.
Molt freqüentat per les classes benestants de Barcelona esdevingué lloc ideal perquè les dones lluïssin els seus vestits. Fotografies de Josep Maria Co i de Triola i de Carles Fargas i Bonell.
Barcelona i l'esport
L'activitat esportiva, tal com la coneixem avui en dia, es començà a desenvolupar a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX i anà creixent progressivament durant el primer quart del segle XX.
La pràctica esportiva arribà, principalment, de la mà d'estrangers residents a Catalunya o de catalans que havien visitat Europa, com ara els anglesos Arthur Witty i Ernest Witty, els suïssos Joan Gamper i William Tarin, l'alemany Udo Steinberg; o bé de col·lectius com els enginyers de Fabra i Coats a Barcelona o els de la Canadenca a les comarques lleidatanes. Narcís Masferrer, Bernat Picornell, Josep Maria Armangué o Gaspar Matas són també altres pioners catalans que cal destacar en aquest tombant de segle.
Els primers clubs esportius catalans foren el Círculo Ecuestre (1856), la Societat de Regates (1873), el Club Català de Regates (1876), l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876), el Polo Club (1897), el Barcelona Lawn Tennis (1899), el F.C. Barcelona (1899), la Societat Espanyola de Foot-ball (1900), l’Automòbil Club de Barcelona (1903), el Sportmen's Club (1903), el Reial Club Marítim (1904), el Club Natació Barcelona (1907), el Barcelona Golf Club (1912) o el Club Natació Sabadell (1916). El primer gimnàs l’obrí Joaquim Ramis el 1860.
La pràctica esportiva arribà, principalment, de la mà d'estrangers residents a Catalunya o de catalans que havien visitat Europa, com ara els anglesos Arthur Witty i Ernest Witty, els suïssos Joan Gamper i William Tarin, l'alemany Udo Steinberg; o bé de col·lectius com els enginyers de Fabra i Coats a Barcelona o els de la Canadenca a les comarques lleidatanes. Narcís Masferrer, Bernat Picornell, Josep Maria Armangué o Gaspar Matas són també altres pioners catalans que cal destacar en aquest tombant de segle.
Els primers clubs esportius catalans foren el Círculo Ecuestre (1856), la Societat de Regates (1873), el Club Català de Regates (1876), l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876), el Polo Club (1897), el Barcelona Lawn Tennis (1899), el F.C. Barcelona (1899), la Societat Espanyola de Foot-ball (1900), l’Automòbil Club de Barcelona (1903), el Sportmen's Club (1903), el Reial Club Marítim (1904), el Club Natació Barcelona (1907), el Barcelona Golf Club (1912) o el Club Natació Sabadell (1916). El primer gimnàs l’obrí Joaquim Ramis el 1860.
