Patrimoni Cultural
Biblioteca i Cartoteca
El Centre Excursionista de Catalunya disposa d’una biblioteca especialitzada en temàtiques excursionistes i d’esports de muntanya que és la més important de Catalunya i una de les millors d’Europa. Aquest fons especialitzat aplega més de 10.000 monografies i 80 publicacions periòdiques vives.
No obstant això, la llarga trajectòria de la Biblioteca, inaugurada el 1879, i l’estreta vinculació d’aquesta amb l’activitat de recerca científica i producció cultural dels primers excursionistes, confereixen al fons de la biblioteca una segona naturalesa més generalista. Aquest fons aplega 29.000 documents més, i en destaquen els 7.000 mapes de la cartoteca històrica i les publicacions de finals del segle XIX referents a la vida social, cultural, científica i esportiva de Catalunya.
Recentment la biblioteca s’ha integrat al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes i també s’ha sumat al projecte per a la digitalització dels fons exempts de drets d’autor que lideren la Biblioteca de Catalunya i l’empresa Google. Totes dues iniciatives permetran multiplicar la visibilitat dels fons reunits.
Arxiu Fotogràfic
Imatges per a particulars i publicacions
L’Arxiu Fotogràfic, fundat el 1909, conserva prop de 750.000 fotografies, des de la dècada de 1860 fins a l’actualitat, gràcies principalment a les donacions procedents dels socis de l’entitat, configurant un dels arxius més importants de Catalunya pel que fa a fotografia històrica.
Més d’un centenar d’autors ofereixen un ampli ventall temàtic: la muntanya, l’excursionisme, la reproducció del patrimoni artístic, l’arquitectura, l’enginyeria, l’esport, l’oci, l’etnografia, la vida rural, la ciutat, la vida quotidiana, així com la vida social i política del país.
Bona part de les imatges són de Catalunya, si bé n’hi ha també una quantitat estimable referents a l’entorn rural, muntanyenc i urbà dels diferents continents: Europa, Àfrica, Amèrica i Àsia.
L’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya és obert a socis, no socis i entitats que vulguin consultar-lo. Disposem d’un servei de reproducció que proporciona còpies als usuaris en diferents formats.
Atenció al públic: cal concertar cita prèviament.

Temple de la Sagrada Família, Barcelona,1915-1920. Autor: Josep Maria Co i de Triola. (AFCEC_CO_X_0139)
Informació de contacte
Telèfon: 93 315 23 11Direcció: C/ del Paradís, 10 - Barcelona
e-mail: arxiufotografic@cec.cat
Arxiu Històric
L’Arxiu Històric del Centre Excursionista de Catalunya (des d’ara AHCEC) és un servei especialitzat en la gestió i el tractament de la documentació, en la seva custòdia i en la seva divulgació. L’AHCEC administra, custodia i divulga el patrimoni documental del Centre Excursionista de Catalunya.
Documentació digitalitzada
- Butlletí de l’AEC (1878-1890)
- L’Excursionista: butlletí de l’ACEC (1878-1891)
- Butlletí del CEC (1891-1938)
Serveis
- Consulta en sala i assessorament arxivístic
- Reproducció i digitalització
Contacte
Núria Téllez Rodero (arxivera)
ARXIU HISTÒRIC CEC (AHCEC)
Direcció: C/ del Paradís, 10 - Barcelona
e-mail: arxiu.historic@cec.cat
Telèfon: 93 315 23 11
Si vols fer una consulta a l’Arxiu Històric omple el següent formulari
Estudi de la Masia Catalana
L’Estudi de la Masia Catalana va ser un projecte ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges dels masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.
Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili. El fons fotogràfic consta de 7.705 imatges d’unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears, realitzades per fotògrafs de renom com Adolf Zerkowitz, Antoni Gallardo, Baltasar Samper, Cèsar August Torras, J. Dolcet, Josep Mª Armengol i Bas, Joan Estorch, Jordi Audet, Josep de Cabanyes, Lluís Bonet i Garí o Valentí Fargnoli entre altres, de gran valor arquitectònic i etnogràfic.
Aquest fons fou cedit l’any 1975 al CEC per la senyora Núria Delétra-Carreras Patxot.
Ara podeu fer cerques a la col·lecció Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana de manera gràfica i a través d’un mapa. Gràcies a la tecnologia Linked Open Data, s’han pogut combinar les dades del Centre Excursionista de Catalunya i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya per localitzar les imatges dins el territori català i relacionar-les entre elles segons la distància.
- Font, Josep. “L’Estudi de la Masia Catalana: difusió dels resultats d’una cerca”, (2012).
- Solà Rivera, Montserrat. “L’Estudi de la Masia Catalana: la història d’un gran projecte”, (2010).
- Borbonet, Anna; Solà, Montserrat; [et al]. “La vida a pagès: el món perdut de les masies i les possessions de Catalunya i les Balears : l’Estudi de la Masia Catalana“, (2010).
- Castellet, Manuel; Ferrer, Cristina. “L’Estudi de la Masia Catalana a la Memòria Digital de Catalunya”. Serra d’Or, ISSN 0037-2501, Nº. 622, 2011 , págs. 45-48
- La descoberta del món rural. L’Estudi de la Masia Catalana(MHC, 24 de febrer- 25 d’abril de 2011)
