Biblioteca
El Centre Excursionista de Catalunya disposa d’una biblioteca especialitzada en temàtiques excursionistes i d’esports de muntanya que és la més important de Catalunya i una de les millors d’Europa. Aquest fons especialitzat aplega més de 10.000 monografies i 80 publicacions periòdiques vives.
No obstant això, la llarga trajectòria de la Biblioteca, inaugurada el 1879, i l’estreta vinculació d’aquesta amb l’activitat de recerca científica i producció cultural dels primers excursionistes, confereixen al fons de la bibliotecauna segona naturalesa més generalista. Aquest fons aplega 29.000 documents més, i en destaquen els 7.000 mapes de la cartoteca històrica i les publicacions de finals del segle XIX referents a la vida social, cultural, científica i esportiva de Catalunya.
Recentment la biblioteca s’ha integrat al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes i també s’ha sumat al projecte per a la digitalització dels fons exempts de drets d’autor que lideren la Biblioteca de Catalunya i l’empresa Google. Totes dues iniciatives permetran multiplicar la visibilitat dels fons reunits.
HORARI
dilluns a dijous de 17:00 a 21:00 h
- Els socis del Centre.
- Els socis d’entitats federades a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya tenen accés a tots els serveis excepte el de préstec de documents a domicili.
- Tothom que no pertanyent a les anteriors categories s’avingui a complir el reglament de la Biblioteca, podrà accedir a tots els serveis de la Biblioteca, excepte el de préstec de documents a domicili.
- Consulta del catàleg informatitzat de llibres
- Lliure accés als llibres i revistes de la sala de lectura
- Accés restringit als llibres i revistes emmagatzemats al dipòsit.
La biblioteca ofereix la possibilitat d’obtenir fotocòpies del seu fons bibliogràfic sempre i quan l’estat del document ho permeti. El preu per fotocòpia és de 0,10 euros (socis) i 0,15 (no socis).
Es poden demanar en préstec tots els fons bibliogràfics llevat d’aquells que estan exclosos de préstec per la seva importància o antiguitat. Es poden deixar en préstec fins a tres documents (llibres, CD o DVD) per un període de dues setmanes.
La formació del fons de la Biblioteca està estretament lligat a la història de l’entitat. La naturalesa del fons, les seves temàtiques i el seu valor i volum, se’ns presenta com un reflex documental dels objectius de l’entitat i del conjunt d’activitats de recerca científica i producció cultural que els socis del Centre impulsaren.
La Biblioteca va tenir per primer objectiu el d’absorbir i custodiar els fruits de la labor de recopilació cultural dels excursionistes del segle XIX, que fou de dimensions gegantines i abastà múltiples disciplines. Es tracta d’un fons de 3500 documents, amb volums que abasten des del s. XVI fins al 1900.
El fet que la Renaixença passés de ser una pura anècdota cultural a un fenomen de conseqüències imprevisibles i encara duradores es deu a un conglomerat de factors que fan del cas català una singularitat europea.
La clau està en el període que separa l’aparició de l’enyoradissa i circumstancial oda «La pàtria» de Bonaventura Carles Aribau, de l’obra definitivament consolidada d’algunes figures literàries i artístiques del final de la Renaixença. En aquest període, i fins ben entrat el segle XX, es genera un joc de relacions socials, actituds i fets personals genials que imprimeixen una dinàmica pròpia a la societat catalana.
En aquest context tan confús i políticament mediatitzat neix el moviment excursionista amb un doble objectiu. El de la suplència, perquè ha d’omplir el buit que la universitat deixa en el camp de la investigació feta en català, i el de la missió, perquè és revestit d’un encàrrec aclaparador: posar les bases per a l’edificació d’un país ideal. No és estrany que aquells que pensaven que l’excursionisme també podia incloure components lúdics o d’ esport tinguessin greus dificultats per fer-se entendre.
La labor de recopilació cultural del primer excursionisme fou de dimensions colossals i abasta absolutament tots els camps de les ciències i les arts, destacant-hi les publicacions de temàtiques referents a la vida social, cultural i esportiva catalana de la segona meitat del segle XIX. La Biblioteca del Centre va adquirir bona part d’ questa primera documentació i actualment segueix conservant 3474 documents anteriors al 1900.
Tal i com serà habitual al llarg de la història de la Biblioteca, la immensa majoria d’aquelles primeres adquisicions provindran dels socis i les Seccions del Centre. Malauradament gairebé cap d’ aquells donatius estan registrats, excepte alguns com per exemple el donatiu fet per Víctor Balguer, entre els quals la seva Història política y literaria de los Trovadores, o el donatiu de Francisco Coello. Un darrer donatiu important registrat pel vocal responsable Bibliotecari d’ aleshores és el fons documental que donà la societat “La Jove Catalunya” quan es va dissoldre, l’ any 1879.
Una col·lecció destacada d’ aquesta primera època i que es mantindrà actualitzada fins els nostres dies, és la Biblioteca Folklòrica. Aquesta conté un volum de 1286 documents que abarquen les més diverses expressions del folklore i la cultura popular d’ arrel catalana, incloent-hi exemplars curiosíssims, com per exemple la monografia La vida de Llàtzer de Tormes, publicada l’ any 1892 i signada pel traductor de la mateixa. Curiositats a banda, el cert és que la documentació més valuosa d’ aquesta col·lecció la integra el conjunt d’ obres editades per el mateix Centre sota la rúbrica d’ autors com Cels Gomis i Mestre, Pelegrí Casades i Gramatxes, Joan de Porcioles i Oleguer Miró i Borràs. Les obres més destacades són: les dues col·leccions de l’ Àlbum pintoresch-monumental de Catalunya editades entre el 1878 i el 1883; I la col·lecció que sota el títol de “Biblioteca Popular Folklòrica” s’ editarà entre el 1884 i el 1902.
Entrats al segle XX, les col·leccions començaren a especialitzar-se per tal de donar suport informatiu a les investigacions que impulsaren les diverses comissions i seccions. Aquestes tenen per objecte d’estudi temàtiques ben diverses i sovint mai abans abordades, on hi destaquen les temàtiques d’espeleologia, folklore català, cartografia, geografia i fotografia.
Associació d’ Excursions Catalana, foren capaces d’ assumir plantejaments diversos i d’enriquir la societat civil amb una fusió de feliç resultat: El Centre Excursionista de Catalunya.
Amb ell, l’excursionisme trobava el seu lloc i la seva via. S’ assumia el seu paper eminentment cultural i de divulgació científica, valors als quals s’
afegien els ideals de l’esport practicat a muntanya. Fou una època socialment agitada, plena d’esdeveniments cruels, però també de positius,
en que el país provà de posar les bases d’una entesa política interna i d’un pacte amb l’Estat que permetés l’assumpció de més llibertat, democràcia i progrés.
No hi faltà feina per als homes del Centre que contribuiran amb eficàcia a l’estudi del país, a la divulgació del seu patrimoni cultural i natural i a la
descoberta de les seves possibilitats excursionístiques. Un cop assumit el doble paper cultural i esportiu de l’excursionisme, els Pirineus captaren bona part de les energies del jovent, i d’altres ja no tan joves, del Centre.
Com sempre l’ orientació de la Biblioteca correrà paral·lela a la mateixa evolució del Centre i dels seus socis i Seccions. El sorgiment de noves
Seccions, molt més especialitzades que les primeres, com la Secció d’ Història i la de Geologia i Geografia, imprimeixen una nova orientació a la Biblioteca, desenvolupant-se a partir de l’ any 1904 unes col·leccions temàtiques més ben definides i estructurades. A l’entorn d’aquestes Seccions s’aniran creant petites –i de vegades no tant petites- col·leccions fruit dels donatius i les sol·licituds de compra fetes per els seus membres.
D’aquestes col·leccions temàtiques en destaca per la seva actualització constant i per la rellevància mantinguda fins els nostres dies, la Cartoteca.
Aquesta conté un volum d’ aproximadament 10.000 mapes, bona part d’aquests treballs van ser recopilats i ampliats per la recent fundada Secció de Geografia i Geologia (1904) que pretenia confeccionar per primer cop, una Geografia Comarcal de Catalunya.
Des de bon principi la tasca de recopilació de documentació cartogràfica fou molt exitosa, esdevenint ben aviat el principal centre de documentació cartogràfic de Catalunya. Alguns d’ aquests treballs recopilats són d’ un valor excepcional, com per exemple el mapa de Catalunya realitzat l’any 1725 per Matthaüs Seutter. Igualment exitosa fou recerca i la producció pròpia; En destaca la monumental obra produïda i publicada en sis volums durant la primera i segona dècada del s. XX sota el títol de “Geografia General de Catalunya”.
A dia d’ avui la Cartoteca, amb la col·laboració de l’ Institut Cartogràfic de Catalunya, està realitzant un procés general d’ enregistrament i catalogació informàtica del conjunt del seu fons, amb l’ objectiu d’ obrir les portes d’aquest Fons documental únic al conjunt de la ciutadania.
Finalment i per acabar, algunes adquicions que es poden destacar d’aquest segon període de la vida de la Biblioteca són: el donatiu de 60 volums d’obres angleses realitzat per Eduard Toda i Güell l’ any 1922, i un conjunt de llibres del segle XVI, XVII i XVIII realitzat per Josep Brunet i Bellet.
Amb l’esclat de la guerra civil i el període de postguerra, la muntanya va representar per a l’excursionisme un veritable reducte ple de bellesa i de pau. Serà un període en què el volum d’adquisicions es veurà reduït sensiblement i es podrà observar també un increment relatiu de la producció i l’adquisició d’obres relacionades amb els esports de muntanya, l’excursionisme, les guies d’itineraris i la descripció literària del territori. S’inicia doncs, la col·lecció de temàtiques excursionistes, una tendència a l’especialització que s’anirà intensificant al llarg del temps fins a l’actualitat.
La desfeta de 1939 posava de manifest el fracàs de la societat catalana i espanyola i iniciava un període dur, llarg i sòrdid en que la catalanitat es manifestava a través dels més petits i insignificants signes. Part de la gent del Centre visqué, usant paraules d’Espriu, per a «salvar-nos els mots» i per a retornar a les generacions posteriors «el nom de cada cosa», i, també, perquè la joventut trobés en la pràctica de l’excursionisme un món on desenvolupar la seva creativitat i cercar resposta a les seves ànsies de llibertat, perquè pogués seguir «el recte camí d’accés al ple domini de la terra».
Es treballà intensament, doncs, en l’adquisició i construcció d’equipaments de muntanya, en la formació tècnica dels joves escaladors i espeleòlegs, en la difusió de l’associacionisme, en l’estudi i la divulgació de coneixements culturals, en les publicacions, en la protecció del patrimoni natural i cultural del país. Cap els anys 70, els canvis socials acceleraren la transformació d’un règim polític que s’esfondraria definitivament amb la mort del seu dictador. Enmig de la represa cultural catalana, posada de manifest per l’activitat editorial, teatral i el moviment de la Nova Cançó, apareixia el primer número de la revista Muntanya en català i el Centre es preparava per celebrar el seu centenari.
En aquells moments difícils, mes que mai, la muntanya va representar per a l’excursionisme de la postguerra un veritable reducte ple de bellesa i de pau. Com sempre l’ orientació de la Biblioteca tornarà a reflectir el momento històric del país, dels socis i de les Seccions. És per això que en els anys de la dictadura, el volum d’ adquisicions es veurà reduït sensiblement, i es podrá observar també un increment relatiu de la producció i l’adquisició d’obres relacionades amb els esports de muntanya, l’excursionisme, les guies d’itineraris i la descripció literària del territori.
Aquest conjunt de temàtiques estretament relacionades amb l’activitat excursionista, abarquen des de la primera guia itinerària el·laborada per Artur Osona l’any 1879 fins a les més actuals publicacions d’editorials com Cossetània o Pòrtic. Es tracta d’un total de 3858 documents que configuren la col·lecció més completa sobre la seva temàtica de Catalunya.
Entre aquestes publicacions paga la pena destacar també el butlletí del Centre, elaborat des de l’ any 1877 fins a l’actualitat, aquest serà el punt d’encontre i l’eina de comunicació habitual entre el conjunt d’estudiosos aficionats a descriure el territori català, ala seva gent i la seva cultura.
L’adveniment de la democràcia i la normalització paulatina de les institucions catalanes, incloent-hi les biblioteques públiques, universitàries i nacional, reforçaran indirectament la tendència a l’especialització de la biblioteca. Actualment, la biblioteca pretén mantenir viu i actualitzat el fons generalista, però ha apostat per invertir la major part dels recursos i energies en desenvolupar el fons especialitzat en esports de muntanya i temàtiques excursionistes.
Podem dir, sense por d’exagerar, que es tracta de la biblioteca especialitzada en temàtiques excursionistes i d’esports de muntanya més important de Catalunya i l’Estat Espanyol i una de les millors d’Europa. Aquest fons especialitzat aplega més de 10.000 monografies i 300 títols de sèrie, on destaquen les sèries completes de revistes dels principals clubs alpins d’arreu d’Europa.
Gràcies a la col·laboració entre el CEC i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), s’han digitalitzat recentment els butlletins antics de l’entitat, oferint-se l’accés digital al seu contingut, al conjunt de la ciutadania.
Butlletí de l’AEC (1878-1890)
L’Excursionista : butlletí de l’ACEC (1878-1891)
Memòries de l’ACEC (1880-1884)
