La Ruta del Cister – Juny 2023

PROGRAMA DE VIATGE

La primera etapa va de Montblanc a Poblet i ofereix la possibilitat de visitar el monestir de Poblet, declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO. La segona etapa va de Poblet a Montblanquet, passant per l’Espluga de Francolí, on es pot visitar la cova de la Font Major, i pel santuari del Tallat. La tercera etapa va de Vallbona de les Monges, on es troba el monestir femení de Santa Maria, fins a Rocafort de Queralt, passant per Forès i travessant un mosaic de bosquets i conreus de secà. La quarta etapa va de Rocafort de Queralt a Santes Creus, on es pot visitar el Reial Monestir de Santes Creus, magnífic exemple de transició del romànic al gòtic. Finalment, la cinquena etapa va de Santes Creus a Montblanc travessant les planes de Santes Creus. La vila monumental de Montblanc reuneix components representatius tant de la prehistòria com de la història medieval de Catalunya. En resum, la Ruta del Cister ofereix una oportunitat única per descobrir la riquesa cultural i paisatgística de la Catalunya interior.

Trànsferts amb vehicle: 

Etapa 3, entre Montblanquet i Vallbona de les Monges

Etapa 4, entre el Pont d’Armentera i Santes Creus

Etapa 5, entre Prenafeta i Montblanc

1. Montblanc-Poblet

Primera etapa de la Ruta del Cister; curta i senzilla, fa possible disposar de prou temps per visitar el monestir de Poblet. Bona part del recorregut transita per boscos ombrívols. Abans d’arribar a Poblet, s’entra en el Paratge Natural del mateix nom.

El monestir de Santa Maria de Poblet, panteó de la casa de Barcelona, és un magnífic conjunt arquitectònic situat dins la comarca de la Conca de Barberà, entre les poblacions de Vimbodí, terme municipal al qual pertany, i de l’Espluga de Francolí, arrecerat al vessant nord de les muntanyes de Prades, en un bell paratge on brollen fonts abundants i on es troba la gran massa forestal del bosc de Poblet (des de 1984 Paratge Natural d’Interès Nacional).

És el monestir de majors dimensions dels tres que configuren la ruta i un dels més grans d’Europa. Declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO l’any 1991, alberga una comunitat monàstica que manté el culte i l’atenció de l’indret. El conjunt conserva quasi totes les construccions que s’anaren bastint al llarg dels segles. Pere III el Cerimoniós (1336-1387) el va convertir en panteó reial de la dinastia.

2. Poblet-Montblanquet

L’Espluga de Francolí. Vila de notable vitalitat econòmica i cultural. El seu nom prové del llatí spelunca (cova), en referència a les nombroses balmes i cavitats existents als voltants, algunes habitades des del paleolític, com la cova de la Font Major, per on discorre sota terra el riu Francolí. L’any 1079, els comtes de Barcelona van lliurar el lloc —deshabitat, en terres de frontera amb l’Al-Àndalus— a Ponç Hug de Cervera perquè hi construís una fortalesa i s’hi celebrés mercat. Segles després, el 1853, la gran cavitat de la Font Major va ser redescoberta per casualitat i des de 1992 es pot visitar, juntament amb el museu que hi ha instal·lat. A més, a l’octubre de 2019 s’hi va descobrir un important conjunt de gravats paleolítics. A més, s’hi pot visitar el Museu de la Vida Rural, l’Itinerari Templer i Hospitaler, la Fassina Balanyà i el notable Celler modernista i museu del vi de l’arquitecte Pere Domènech i Roura. A mig camí de Vallbona es passa pel Santuari del Tallat, antic priorat i actual santuari marià del municipi de Vallbona de les Monges situat al cim d’un turó de 787 metres d’altitud, a la serra del mateix nom i al límit de les comarques de l’Urgell i la Conca de Barberà. A la fi de l’etapa, trobarem Monblanquet, petita població del municipi de Vallbona de les Monges situada al pla del Baró, a 627 m d’altitud. Va pertànyer al monestir de Poblet fins a l’any 1835. Més tard, fou agregat a Vallbona de les Monges. El seu castell, ara enrunat, és esmentat ja el 1156, el 1195 fou donat a Poblet. Hi ha notícies que l’any 1407 tenia una presó i també es conserva el Llibre de la Cort de Montblanquet de 1440. L’església, amb un inconfusible campanar és d’espadanya. data del segle XIII i és d’estil cistercenc, és a dir, de transició entre el romànic el gòtic; té una sola nau coberta amb volta de canó i sense absis diferenciat.

3. Vallbona de les Monges-Rocafort de Queralt

El monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges està situat en el municipi del mateix nom, a la comarca de l’Urgell. Se’n tenen documents des de l’any 1153. El 1176 s’integrà a l’orde del Cister; és l’únic monestir femení de la Ruta del Cister i l’únic que ha conservat ininterrompudament la comunitat monàstica, llevat dels temps de guerra. El conjunt és de dimensions més reduïdes i més modest que Poblet i Santes Creus; amb tot continua sent un exponent del paper de la dona en l’època medieval. L’estil de l’església és una transició del romànic al gòtic. La planta de creu llatina consta d’una sola nau i de tres absis rectangulars amb ornamentació escultòrica. Cada una de les galeries del claustre és d’un estil diferent: àrab, romànic i gòtic. La sala capitular (segle XIV) acull una imatge de Nostra Senyora de la Misericòrdia (segle XV). Destaquen, a més, els dos cimboris gòtics, el més gran dels quals reposa sobre la nau de l’església. Va ser declarat monument historicoartístic l’any 1931.

Durant l’etapa, la ruta gira a llevant. Es passa pels nuclis de Rocallaura i de Belltall, Forés i Rocafort de Queralt travessant la divisòria entre els altiplans segarrencs –secs, amb accents clarament continentals– i les serres costaneres d’influència marítima, una mica més humits. Aquest contacte dona lloc a un paisatge estructurat en mosaics de bosquets de pins, de rouredes i d’alzines combinat amb conreus de secà, principalment vinya i cereals. L’obra de pedra seca confereix una fisonomia particular a l’entorn, amb cabanes de volta, pallisses, colomers, pous, fonts i marjades.

Forès està constituït per tres nuclis diferenciats on destaca l’església parroquial de Sant Miquel, un edifici romànic del segle XII amb dues portes obertes a migdia, la més antiga, decorada amb columnes, timpà esculpit i dovelles. Són remarcables les creus de terme, situades a la cruïlla dels camins a Conesa i a Rocafort de Queralt i al peu de la Bassa. L’etapa finalitza a Rocafort de Queralt, de nucli bigarrat i pintoresc. Els edificis més representatius de la població són el castell, l’església, el celler, l’ajuntament i cal Claret. A més, cal sumar-hi el portal del Bonet, medieval. El castell, de propietat privada, està situat a la part alta de la població. L’obra actual és fruit de les reformes dels anys seixanta. L’església, dedicada a Sant Salvador, és d’estil barroc tardà. Probablement fou aixecada, a finals del segle XVIII, sobre una antiga planta amb elements romànics.

4. Rocafort de Queralt-Santes Creus

L’etapa connecta Rocafort de Queralt amb Santes Creus. El recorregut gira cap al SE i, després, al S, travessa el nucli de Montbrió de la Marca i puja els contraforts de la serra de Comaverd. Després de resseguir un tram de carena i de vorejar el seu punt culminant, el puig del Cogulló, es deixa caure pel vessant de llevant fins al fons de la conca del riu Gaià, al Pont d’Armentera, i, des d’allà, seguint el curs de l’aigua, fins a Santes Creus.

El Reial Monestir de Santes Creus va ser centre d’una de les senyories monàstiques més extenses i influents de la corona catalana. Amb una arquitectura sòlida i austera, l’abadia reflecteix el model canònic del Cister. Fundat el 1160, el moment àlgid de Santes Creus va ser entre els segles XIII i XIV per la seva estreta relació amb la noblesa i el llinatge reial. Els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva muller Blanca d’Anjou van ser mecenes del monestir i el van escollir per ser-hi enterrats. La planta del monestir organitza els espais en funció de les necessitats de la comunitat. L’església, oberta al culte el 1225, és un exemple de la transició del romànic al gòtic. Tot i oferir sensació de lleugeresa i grandiositat, és un temple sòlid i auster. Contrasta amb l’esplendor del claustre, del segle XIV, el primer d’estil gòtic de la Corona d’Aragó. Consulteu els horaris i condicions de la seva visita en el web de la Ruta del Cister.

5. Santes Creus-Montblanc

Primer es travessa les planes de Santes Creus, on hi ha una alta presència de construccions de pedra seca, algunes de les quals espectaculars. L’art de la pedra seca és Patrimoni Immaterial de la Humanitat des del 2018. Aquesta qualificació promou la protecció de coneixements, pràctiques i tècniques artesanals. La composició geològica del pla en plaques calcàries crea petits sistemes particulars; allà on la pedra s’apila en vetes primes, el tapassot, s’esmicola i fragmenta en lloses, fet que facilita el seu aprofitament. Passat el nucli del Pla de Santa Maria, on cal anar a veure la notable església romànica de Sant Ramon, el trajecte remunta la muntanya d’en Jordà, travessa el coll de Coloma i baixa fins al bonic nucli de Prenafeta, ja en el terme municipal de Montblanc.

La vila ducal de Montblanc és monumental i, a més, reuneix components representatius de la prehistòria i de la història de Catalunya com molt poques poblacions. Aquest patrimoni extraordinari resta palès en diversos elements arquitectònics, paisatgístics i museístics de primer ordre, com són les torres, portals i baluards de les muralles medievals, el magnífic recinte emmurallat, el palau-fortalesa del Castlà, el conjunt d’esglésies, convents, palaus i casals interiors, el carrer dels Jueus. Cal passejar una llarga estona pels seus carrers, baluards i espais fora-vila i, si es pot, visitar el Museu Comarcal de la Conca de Barberà i el Centre d’Interpretació d’Art Rupestre. Montblanc és la capital de la comarca de la Conca de Barberà.

QUÈ INCLOU EL VIATGE:

• Guia de la ruta expert coneixedor de l’entorn i la cultura: Jaume Bonaventura
• Assegurança d’accidents i RC
• Gestió de totes les reserves
• Transport de maletes i tràsnsferts amb taxi necessaris
• Allotjament a règim de mitja pensió.

NO INCLOU:

• L’anada al punt de sortida de la travessa, Montblanc, i la tornada, també des de Montblanc (on és possible desplaçar-se utilitzant el transport públic, ja siguin els autobusos o ferrocarril).
• Els pícnics diaris del dinar, que si es desitja s’hauran d’adquirir a cada establiment hoteler
• Les entrades als recintes monumentals
• Res no especificat a l’apartat anterior