Excursions autoguiades: Catalunya massís a massís

CATALUNYA MASSÍS A MASSÍS

Descobrint la riquesa del territori!

Les restriccions vigents han estat un impediment per acostar-nos a la natura, continuar la descoberta del país i seguir fent comunitat CEC. Per això, us presentem ‘Catalunya massís a massís’, una iniciativa del CEC que recull desenes de rutes autoguiades per conèixer al vostre ritme el territori. Escolliu si preferiu Parcs Naturals, massissos o serralades, entre d’altres, i aneu a l’aventura. A més, gràcies a les senzilles instruccions, que inclouen track, materials necessaris, dificultat, temps, ruta a Wikiloc i informació d’interès sobre l’entorn natural, la cultura i la ciència, podreu triar les excursions que més s’ajustin a les vostres necessitats, horaris i limitacions geogràfiques per la COVID. Cada dilluns, dues noves!

Cadascun dels itineraris ha estat validat tècnicament i inclou tota la informació per poder-ho dur a terme amb llibertat, però si vols un guia per dur a terme les rutes, posa’t en contacte amb nosaltres!

ESPAI RURAL DE GALLECS

gallecs

Gallecs, un exemple de preservació i sostenibilitat del territori

Excursió circular de marxa nòrdica per Gallecs, un pulmó verd de la Regió Metropolitana de Barcelona que conserva els seus valors naturals i paisatgístics malgrat el paisatge urbà i industrial del seu voltant. Representa un espai cultural i de lleure, així com un entorn ideal per a la descoberta de la natura i la seva biodiversitat.

UBICACIÓ: Espai Rural de Gallecs (accés Mollet del Vallès – Vallès Oriental).

ITINERARI (punts de pas): Mollet del Vallès (aparcament) – Entrada al Parc de Gallecs – Pont dels Pinetons – Mirador – Camí dels Bandolers – Can Magre – Àrea Can Mainou – Bosc de Can Mulà – Camí de Sant Valerià – Riera Seca – Can Comas – Torre d’en Malla – Can Salvi – Aiguamolls de Can Salvi – Església de Santa Maria de Gallecs – Riera de Gallecs – Mollet del Vallès (aparcament).

PUNT D’INICI I FINAL: Aparcament Carrer de Nicaragua (Mollet del Vallès).

NIVELL: **/Fàcil

TEMPS: 3h

DISTÀNCIA: 10,6 km

DESNIVELL: +/- 145 m

MATERIAL: Motxilla petita o ronyonera, paravents impermeable, calçat específic de muntanya (tipus vamba), farmaciola, manta tèrmica, roba esportiva còmode i transpirable, roba i accessoris d’abric (roba tèrmica (3 capes), buff, guants, gorro), gorra o barret, crema solar, ulleres de sol, menjar, aigua, bastons de marxa nòrdica, mapa, brúixola i/o GPS, frontal.

Curiositats

  • A l’Espai Rural de Gallecs s’hi pot trobar una gran varietat d’espècies vegetals com ara herbassars, arbustos, arbres als marges, bosc mediterrani i de ribera. Aquesta diversitat en combinació amb espais oberts i d’altres més frondosos permet que hi habiti una gran biodiversitat d’espècies faunístiques, ja que hi troben aliment però també espais de refugi i descans.

TRACK DE LA RUTA: Clica aquí

EL MOIANÈS I LA RIERA DE MUNTANYOLA

puig rodó

El Puig Rodó, sostre del Moianès 

Excursió circular al cim més alt de la comarca del Moianès, el Puig Rodó (1056 m), situat al vessant nord-est de la comarca prop del municipi de l’Estany, el més elevat d’aquesta. L’itinerari compta amb excepcionals panoràmiques així com racons emblemàtics i històrics de la zona, envoltats de boscos de roures i pins.

UBICACIÓ: Espai Natural del Moianès i la Riera de Muntanyola (accés L’Estany – Moianès).

ITINERARI (punts de pas): Monestir de Santa Maria de l’Estany – Mina de l’Estany (boca sud) – Mina de l’Estany (boca nord)/El Pedró del Pontarró – Coll Sobira – Turó de la Barra – Serra de la Costa – Collet de Cantallops – Puig Rodó – Dolmen de Puig Rodó – Collet de la Caseta Alta – Observatori astronòmic de la Montjoia/Serrat de Grafís – Puig Espeltós – La Creu de la Vall – Pla de la Carrera – Mina de l’Estany (boca nord)/El Pedró del Pontarró – Monestir de Santa Maria de l’Estany.

PUNT D’INICI I FINAL: Monestir de Santa Maria de l’Estany (L’Estany).

NIVELL: **/Fàcil

TEMPS: 3h 30′

DISTÀNCIA: 10,8 km

DESNIVELL: +/- 280 m

MATERIAL: Motxilla de muntanya, capelina o paravents impermeable, calçat específic de muntanya (botes), farmaciola, manta tèrmica, roba esportiva còmode i transpirable, roba i accessoris d’abric (roba tèrmica (3 capes), buff, guants, gorro), gorra o barret, crema solar, ulleres de sol, menjar, aigua, bastons (opcional), mapa, brúixola i/o GPS, frontal.

Curiositats

  • El poble de l’Estany fou construït sobre un antic estany natural d’aigua que beneficiava la caça i l’agricultura al seu entorn, però era també un focus de mosquits, infeccions i malalties (febre, quartana o paludisme) que va acabar convertint-se en el mal endèmic de l’Estany. Aquest motiu afegit a l’interès per aconseguir terres de conreu van esdevenir una constant dels propietaris de la zona per aconseguir dessecar l’estany. Des de l’edat mitjana, hi ha evidències de l’existència d’un sistema de recs o canals a l’aire lliure, tot i que insuficient per a dessecar l’estany. L’any 1554, l’abat de Cardona va promoure la construcció d’una mina que va permetre el dessecat complet de l’estany el 1570. Tot i així, el 1735 fou necessària una obra d’allargament de la mina per evitar epidèmies.

TRACK DE LA RUTA: Clica aquí

SERRA DE COLLSEROLA

parc_de_la_riera-49172

Els turons de la Rierada i Can Balasc

Excursió d’itinerari lineal per la reserva natural de La Rierada – Can Balasc. Un espai protegit amb frondosos boscos característics de l’obaga de la Serra de Collserola, i amb magnífiques panoràmiques de l’entorn.

UBICACIÓ: Parc Natural de Collserola (accés Les Planes de Vallvidrera).

ITINERARI (punts de pas): Estació FGC Les Planes – Centre Cívic Elèctric – Camí Mig de Can Balasc – Can Balasc – Turó d’en Balasc – Camí de Can Balasc – Can Castellví – Can Pascual – Can Masdemont – Turons de Can Pascual – Turó de Castellví – Camí de Mas Sauró – Estació FGC Baixador de Vallvidrera.

PUNT D’INICI I FINAL: Estació de trens FGC Les Planes (inici) i Estació de trens FGC Baixador de Vallvidrera (final).

NIVELL: **/Fàcil

TEMPS: 3h

DISTÀNCIA: 8 km

DESNIVELL: + 340 m / – 320 m (660 m total acumulat)

MATERIAL: Motxilla de muntanya, capelina o paravents impermeable, calçat específic de muntanya (botes), farmaciola, manta tèrmica, roba esportiva còmode i transpirable, roba i accessoris d’abric (roba tèrmica (3 capes), buff, guants, gorro), gorra o barret, crema solar, ulleres de sol, menjar, aigua, bastons (opcional), mapa, brúixola i/o GPS, frontal.

Curiositats

  • La Reserva Natural Parcial de la Rierada – Can Balasc representa una de les zones d’especial protecció de la Serra de Collserola pel seu alt valor biològic, sobretot pel que fa a les comunitats vegetals que hi viuen. S’hi pot trobar una representació molt rellevant dels boscos de ribera propis de la Serralada Litoral Catalana. Aquest tipus de boscos tenen un paper cabdal en molt processos ecològics i de conservació de la biodiversitat, com ara incidir en el cicle hidrològic, minimitzant l’impacte de les crescudes i inundacions; millorar la qualitat de l’aigua, actuant com a filtre natural; o afavorir la creació de microhàbitats aquàtics.
  • L’estació biològica de Can Balasc, ubicada a l’antiga finca del segle XVI, dedica la seva activitat a l’estudi de la fauna i la flora del parc natural de Collserola, tot realitzant projectes de recerca i seguiment per mostrar l’impacte que provoquen en la natura les infraestructures de transport, com ara autopistes o ferrocarrils, i les activitats humanes.
  • El massís de Collserola forma part del sector central de la Serralada Litoral Catalana. Limita a l’est amb el riu Besòs; a l’oest, amb el riu Llobregat; al nord, amb les rieres de Sant Cugat i de Rubí; i al sud, amb el pla de Barcelona. La serra de Collserola té unes dimensions aproximades d’11.100 ha de superfície, amb una llargada de 17 km i una amplada de 6 km. Presenta un relleu suau i asimètric; mentre les carenes vallesanes són llargues i amb un descens suau, els vessants orientats al mar són curts i amb un pendent pronunciat.

TRACK DE LA RUTA: Clica aquí

MASSÍS DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC

Cavall_Bernat_(Matadepera)

La Mola, pel Cavall Bernat

Excursió d’anada i tornada al cim més alt i emblemàtic del Vallès Occidental, la Mola. Aquesta muntanya, de silueta característica, s’aixeca en forma de con esglaonat en quatre trams que, a mesura que ens acostem al cim, ens permet adquirir diferents perspectives i panoràmiques del Vallès i el Bages.

UBICACIÓ: Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (accés Matadepera).

ITINERARI (punts de pas): Aparcament Carrer del Cavall Bernat – El Cavall Bernat – Creuament Camí a Can Pobla – Camí dels Monjos – Pi del Vent – Cova de l’Hort dels Monjos – La Mola – Pla dels Escorpins – Roca de les Onze Hores – Aparcament Carrer de la Vista Alegre – Aparcament Carrer del Cavall Bernat.

PUNT D’INICI I FINAL: Aparcament Carrer del Cavall Bernat (Matadepera).

NIVELL: **/Fàcil

TEMPS: 3h

DISTÀNCIA: 5,6 km

DESNIVELL: +/- 415 m (830m total acumulat)

MATERIAL: Motxilla de muntanya, capelina o paravents impermeable, calçat específic de muntanya (botes), farmaciola, manta tèrmica, roba esportiva còmode i transpirable, roba i accessoris d’abric (roba tèrmica (3 capes), buff, guants, gorro), gorra o barret, crema solar, ulleres de sol, menjar, aigua, bastons (opcional), mapa, brúixola i/o GPS, frontal.

Curiositats

  • El Camí dels Monjos, per on transcorre part d’aquest itinerari, és un sender que uneix el cim de la Mola amb Sant Cugat del Vallès. Explica la llegenda que els monjos que vivien al cim de la Mola, trobant-se sense mitjans per sobreviure i en un entorn tan solitari, van sol·licitar al bisbe de Barcelona la possibilitat d’instal·lar-se a una altra zona de la plana per continuar la seva obra de comunitat i religió. El bisbe autoritzà el trasllat, però amb la condició que davallant de la Mola no fessin gairebé cap giragonsa ni travessessin cap riu, torrent o riera. D’aquesta manera, van emprendre el camí carener des del cim de la Mola fins a Sant Cugat del Vallès, on veient les terres i l’indret decidiren aixecar el monestir de Sant Cugat.
  • Les zones més elevades del massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, amb la seva profusió de coves i balmes, van ser un emplaçament segur en temps passats. En determinades coves s’hi desenvolupà la vida de l’home prehistòric, i en són una prova les troballes de ceràmica eneolítica (bronze antic) i sílex, entre d’altres, de les quals les més antigues daten aproximadament de l’any 3850 aC. Aquesta ocupació és constatable, com a mínim, fins al segle V, com ho demostren les sepultures excavades prop del Coll d’Eres amb la troballa d’una sivella visigòtica i altres elements postromans. Des del segle XI fins al segle XVII, la història de la muntanya està directament relacionada amb la del monestir de Sant Llorenç, al cim de la Mola, i amb la dels castells de Mura, ça Pera i Castellar.
  • Al massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac s’hi poden trobar nombroses espècies faunístiques. Els ocells representen el grup més nombrós dels vertebrats. Les espècies més comunes són la merla, el tudó, el gaig, el pit-roig i les mallerengues. A les parts baixes del massís, hi predominen el pinsà, la cadernera, els sits, la puput i el tord. De tant en tant, poden aparèixer espècies rapinyaires com l’àliga perdiguera, esparvers, astors i falcònids; o voltors, àguiles daurades i ducs. També hi sovintegen la serp verda, la serp blanca i l’escurçó. En moltes fonts i zones humides de la muntanya hi creixen salamandres i diferents espècies de gripaus.

TRACK DE LA RUTA: Clica aquí

MUNTANYES DEL BAIX

La mina de plom i el Castell de Rocafort a la serra de l’Ataix

Excursió circular de marxa nòrdica per senders i camins de la Serra de les Torretes (cara nord de la Serra de l’Ataix), que ens permetrà descobrir part del passat històric i industrial del municipi de Martorell, tot gaudint d’una bona visió del massís de Montserrat i la comarca del Baix Llobregat.

UBICACIÓ: Muntanyes del Baix – Serra de l’Ataix (accés Martorell).

ITINERARI (punts de pas): Estació de trens de Martorell – Església de Santa Maria – Camí de la Roca Dreta – Serra de les Tortes – Roques del Mateuet – Mines de la plom de la Martorellense – La font Blanca – Basses i font de Sant Jaume – Castell de Rocafort (Sant Genís de Rocafort) – Font del Gilet – Carretera de Gelida – Església de Santa Maria – Estació de trens de Martorell.

PUNT D’INICI I FINAL: Estació de trens de Martorell.

NIVELL: ***/Certa dificultat

TEMPS: 4h 15′

DISTÀNCIA: 12 km

DESNIVELL: +/- 425 m (850 m total acumulat)

MATERIAL: Motxilla de muntanya, capelina o paravents impermeable, calçat específic de muntanya (botes), farmaciola, manta tèrmica, roba esportiva còmode i transpirable, roba i accessoris d’abric (roba tèrmica (3 capes), buff, guants, gorro), gorra o barret, crema solar, ulleres de sol, menjar, aigua, bastons (opcional), mapa, brúixola i/o GPS, frontal.

Curiositats

  • Les restes de l’antiga mina de plom La Martorellense que encara queden dempeus, formaven part de l’explotació minera de plom més important de la província de Barcelona entre els anys 1903 i 1963. No obstant, l’explotació de plom a aquesta zona està documentada des del segle XVIII. El principal ús que tenia el plom d’aquesta mina era per a les feines dels terrissaires, que l’utilitzaven per al vidrat de les peces ceràmiques (plats, olles,…). La toxicitat del plom va fer que se’n prohibís el seu ús, i aquest fet unit a la dificultat per trobar mà d’obra va desencadenar el tancament de la mina el 1963.
  • Les restes del monestir de Sant Genís de Rocafort, conegut popularment amb el nom de Castell de Rocafort, corresponen a un monestir benedictí fundat el 1042 pels senyors de Castellvell de Rosanes, Bonfill i Sicarda, amb la voluntat de fer-lo panteó de la nissaga. El monument, considerat un interessant exemplar de conjunt monàstic primerenc, ha estat envoltat de llegenda, almenys des del segle XVIII, creient que es tractava d’una fortificació dels templers. Aquesta llegenda partia equivocadament del fet que les creus que decoren els sarcòfags encastats als murs corresponien a aquest ordre. El període d’esplendor del monestir no s’inicià fins el segle XII, temps després de la seva fundació.
  • La Serra de les Torretes (cara nord de la serra de l’Ataix) rep el nom degut a les torres de guaita que es van edificar antigament per vigilar les possibles invasions del territori. La seva orografia, en general complicada, i l’orientació nord ha permès conservar grans extensions de terreny sense incendis, permetent el desenvolupament del bosc (de matolls i pins). Antigament, aquesta serra estava ocupada per vinyes, de les quals en queden nombrosos vestigis i restes de mines d’aigua. La Serra de les Torretes, degut a la seva connexió entre l’Ordal i el Vallès, esdevé part del corredor biològic de les lleres dels rius Anoia i Llobregat.

TRACK DE LA RUTA: Clica aquí

MASSÍS DEL MONTSENY

El Matagalls, un mirador excepcional

Excursió circular a un dels cims més emblemàtics del Parc Natural del Montseny, el Matagalls, tot passant per fonts i racons amagats, i gaudint de les vistes immillorables i contrastos que ens ofereix el paisatge.

UBICACIÓ: Parc Natural del Montseny (accés Coll Formic – El Brull).

ITINERARI (punts de pas): Coll Formic – Carena dels Roures – El Ginestar – Turó del Pla de la Barraca – Turó Gros – Collet de l’Estanyol – Coll de Llops – Matagalls – Coll de la Font – Pla del Ginebre – Turó de Sant Segimon – Turó de Sant Miquel – Sant Miquel dels Barretons – Coll de les Tres Creus – Sant Segimon – Font de Mossèn Cinto – Font dels Garriguencs – Turó d’en Bessa – El Ginestar – Carena dels Roures – Coll Formic.

PUNT D’INICI I FINAL: Coll Formic (El Brull).

NIVELL: ***/Certa dificultat

TEMPS: 5h 30′

DISTÀNCIA: 11,5 km

DESNIVELL: +/- 770 m (1540 m total acumulat)

MATERIAL: Motxilla de muntanya, capelina o paravents impermeable, calçat específic de muntanya (botes), farmaciola, manta tèrmica, roba esportiva còmode i transpirable, roba i accessoris d’abric (roba tèrmica (3 capes), buff, guants, gorro), gorra o barret, crema solar, ulleres de sol, menjar, aigua, bastons (opcional), mapa, brúixola i/o GPS, frontal.

Curiositats

  • La creu ubicada al cim del Matagalls està documentada des del 1614. Antigament, les creus eren de fusta i sovint quedaven malmeses per les inclemències del temps. Durant una missió per tornar a instal·lar la creu l’any 1894, Mossèn Cinto Verdaguer li va dedicar la poesia “La Creu de Catalunya”. No va ser fins el 1931 que es va erigir la creu metàl·lica actual.
  • Al massís del Montseny, considerat reserva de la biosfera, hi podem trobar una extraordinària varietat d’habitats que li confereixen un alt valor ecològic, fruit de la confluència de diversos factors determinants, com ara les diferències d’humitat i temperatura o el relleu abrupte solcat de cingleres i torrents. Degut a aquest fet, hi creixen formacions vegetals característiques de la mediterrània a les parts baixes (alzinars, suredes i pinedes), de la muntanya mitjana plujosa més amunt (alzinar muntanyenc i rouredes), d’ambients centreeuropeus per sobre dels 1000 m (fagedes i avetoses), i d’ambients subalpins als cims (matollars i prats culminals).
  • Explica la llegenda que fa molt temps va arribar per les contrades del Montseny un jove gegant, que va decidir instal·lar-s’hi a viure per la bellesa del paisatge. Al principi estava molt sol, ja que les persones li tenien molta por, però un dia es va trobar un gall rondant perdut. Vist que l’animal no tenia por del gegant, li va oferir quedar-se amb ell per fer-se companyia. Van passar els anys, i el gall i el gegant no rebien mai cap visita. El gegant estava cada vegada més ofuscat i trist per no poder veure cap persona nova. El seu temperament va anar canviant, sentint la melangia per la seva vida anterior, i cada vegada es mostrava més distant i hostil amb el gall. Un dia, per una disputa absurda, el gegant va embogir i va saltar per atacar el gall. Aquest el va esquivar amb agilitat fins al punt que, amb tant mala sort, el gegant va caure al terra, es va donar un cop al cap i va morir. El gall no podia entendre el comportament del seu amic i es va posar damunt l’espatlla del gegant esperant que despertés. El gegant no va despertar mai més, i el gall es va quedar allà esperant fins que va morir de dolor. El pas del temps va cobrir la silueta del gegant i el gall amb una manta d’herba i vegetació, i el punt on el gall es va posar a esperar a que el gegant despertés es coneix avui amb el nom de Matagalls.

TRACK DE LA RUTA: Clica aquí

SERRALADA DE MARINA

Sant Jeroni de la Murtra, platja i muntanya

Excursió circular en BTT sortint de la Plaça del Mar de Barcelona resseguint bona part del litoral fins a Badalona, on ens endinsarem cap a l’interior en direcció la Serralada de Marina (o de la Conreria) per visitar l’ermita de Sant Jeroni de la Murtra i les singularitats de l’entorn. La tornada la farem pel passeig del riu Besòs fins la desembocadura al mar.

UBICACIÓ: Parc de la Serralada de Marina (accés Badalona) i Parc Fluvial del Besòs (accés Santa Coloma de Gramenet).

ITINERARI (punts de pas): Plaça del Mar – Moll de Marina – Platja del Bogatell – Platja de Llevant – Campus Diagonal Besòs – Central tèrmica de Sant Adrià de Besòs – Pont del Petroli – Pl. de Mateu Rotger i Rosquellas – Parc de la Bòbila – Riera de Canyet – Camí del Monestir – Monestir de Sant Jeroni de la Murtra – Carrer de Santa Eulàlia – Parc Fluvial del Besòs – Parc del Litoral – Campus Diagonal Besòs – Platja de Llevant – Platja del Bogatell – Moll de Marina – Plaça del Mar.

PUNT D’INICI I FINAL: Plaça del Mar (Barcelona).

NIVELL: ***/Certa dificultat

TEMPS: 3h 30′

DISTÀNCIA: 31 km

DESNIVELL: +/- 280 m (560 m total acumulat)

MATERIAL: Motxilla de muntanya, capelina o paravents impermeable, calçat específic de muntanya (botes), farmaciola, manta tèrmica, roba esportiva còmode i transpirable, roba i accessoris d’abric (roba tèrmica (3 capes), buff, guants, gorro), gorra o barret, crema solar, ulleres de sol, menjar, aigua, bastons (opcional), mapa, brúixola i/o GPS, frontal.

Curiositats

  • Sant Jeroni de la Murtra és un antic monestir gòtic situat a la Vall de Betlem, fundat l’any 1416 sobre l’antic mas de la Murtra. L’activitat dels monjos jerònims es va mantenir fins el 1835, data de la seva crema parcial. Des d’aquell moment, i degut a una desamortització, el monestir va ser subhastat i convertit en una colònia d’estiueig. Segons explica la tradició, és en aquest monestir on es va dur a terme la recepció per part dels Reis Catòlics de Cristòfor Colom després del seu primer viatge a Amèrica.
  • La Serralada de Marina compta amb importants exemples de la història del poblament de Catalunya. Els primers ocupants dels turons van ser els poblats ibèrics de Puig Castellar, del Turó de les Maleses i del Turó d’en Boscà , construïts al voltant de muralles defensives degut a la hostilitat de l’època. A partir del segle II aC aquest territori es va incorporar al domini romà, que aconseguí eliminar aquests llocs d’habitatge emmurallats. Com a conseqüència a la romanització, sorgí la ciutat de Baetulo (Badalona) conjuntament amb zones de poblament rural i zones agrícoles. Bona part de les masies existents avui dia són hereves d’aquella ocupació romana.
  • Un tret característic de les zones humides del Parc Fluvial del Besòs és la presència de parcel·les de canyissars de depuració o weetlands. Cadascuna d’aquestes parcel·les conté canyís plantat en un substrat de graves. A través d’aquests ecosistemes artificials i mitjançant processos físics, químics i biològics, es retenen i transformen els compostos químics i partícules en suspensió de l’aigua que surt de la depuradora, amb la finalitat de millorar la qualitat de l’aigua que s’aboca al riu Besòs.

TRACK DE LA RUTA: Clica aquí

SERRALADA LITORAL

El turó i Castell de Burriac, vistes al Maresme central

Excursió circular per conèixer un dels indrets icònics del Parc de la Serralada Litoral, el turó i Castell de Burriac, a través d’un itinerari ideal per gaudir de les vistes que ofereix el paisatge, degut a la ràpida elevació del terreny entre la costa marina i la plana del Vallès.

UBICACIÓ: Parc de la Serralada Litoral (accés Cabrera de Mar).

ITINERARI (punts de pas): Pavelló Municipal – Carrer de la Riera – Torrent de la Font Picant – Àrea de lleure Font Picant – Poblat ibèric de Burriac – Collet de Burriac – Monòlit – Creu de l’Avellà – Surera de Burriac – Turó de l’Infern – Montcabrer – Creu de Montcabrer – Torrent de Vinyals – Camí de Cabrils – Carrer de la Riera – Pavelló Municipal.

PUNT D’INICI I FINAL: Pavelló Municipal (Cabrera de Mar).

NIVELL: **/Fàcil

TEMPS: 3h 15′

DISTÀNCIA: 8,5 km

DESNIVELL: +/- 400 m (800 m total acumulat)

MATERIAL: Motxilla de muntanya, capelina o paravents impermeable, calçat específic de muntanya (botes), farmaciola, manta tèrmica, roba esportiva còmode i transpirable, roba i accessoris d’abric (roba tèrmica (3 capes), buff, guants, gorro), gorra o barret, crema solar, ulleres de sol, menjar, aigua, bastons (opcional), mapa, brúixola i/o GPS, frontal.

Curiositats

  • El Castell de Burriac o Castell de Sant Vicenç, d’època medieval, es troba ubicat dalt d’un turó a 400 metres sobre el nivell del mar. Als seus peus s’hi troba un antic poblat ibèric de la tribu dels laietans, que van ocupar bona part de la vall de Cabrera durant l’època antiga. En aquest indret s’hi va fundar el poblat d’Ilturo, que va esdevenir el centre d’aquest territori fins a l’ocupació romana del segle III aC. No va ser fins al segle IX quan es van aprofitar estructures iberoromanes per alçar-hi el Castell de Burriac, que va esdevenir el centre polític i administratiu del Maresme central, juntament amb el Castell de Vilassar, durant tota l’edat mitjana.
  • La ubicació geogràfica de la Serralada litoral, orientada en paral·lel a la costa, la converteix en un espai de referència per a diferents espècies d’aus migratòries.
  • El paisatge de la Serralada litoral té com a principals estructures geològiques les anomenades boles. El granit, per l’efecte de la humitat ambiental i les temperatures benignes es trenca, s’esmicola i disgrega amb relativa facilitat, formant el sauló i determinant un relleu suau i arrodonit. En certes zones, el trencament de la roca de granit dóna lloc a grans boles de pedra que formen un paisatge característic anomenat caos de boles.

TRACK DE LA RUTA: Clica aquí

SERRA DE COLLSEROLA

4 fonts, i el Casino i Gran Hotel de la Rabassada

Excursió circular pel rodal de Barcelona, en la que descobrirem 4 fonts i tindrem la oportunitat d’imaginar-nos com deuria ser el passat gloriós del Casino i Gran Hotel de la Rabassada, tot contemplant des de l’exterior les ruïnes que encara queden dempeus.

UBICACIÓ: Parc Natural de Collserola (accés Vallvidrera)

ITINERARI (punts de pas): Església de Santa Mª de Vallvidrera – Vil·la Joana – Centre d’informació del Parc de Collserola – Revolt de les Monges o “el Fero” – Torrent de la Budellera – Font de la Budellera – Torre de Collserola (opcional) – Tibidabo – Torrent de la Vinassa i Font del Canet – PR-C 35 Camí de Sant Cugat – Carretera de Sant Cugat a Barcelona (creuament) – Font d’en Ribas – Font de l’Arrabassada – Antic Casino i Hotel de la Rabassada – Coll del Gravat – Turó dels Mussols – Centre d’Informació del Parc de Collserola – Àrea de lleure de Santa Mª de Vallvidrera – Església de Santa Mª de Vallvidrera.

PUNT D’INICI I FINAL: Església de Santa Mª de Vallvidrera (Barcelona).

NIVELL: **/Fàcil

TEMPS: 3h 15′

DISTÀNCIA: 9 km

DESNIVELL: +/- 350 m (700 m total acumulat)

DESPLAÇAMENT: Transport públic (FGC Baixador de Vallvidrera) o privat.

MATERIAL: Motxilla de muntanya, capelina o paravents impermeable, calçat específic de muntanya (botes), farmaciola, manta tèrmica, roba esportiva còmode i transpirable, roba i accessoris d’abric (roba tèrmica (3 capes), buff, guants, gorro), gorra o barret, crema solar, ulleres de sol, menjar, aigua, bastons (opcional), mapa, brúixola i/o GPS, frontal.

Curiositats

  • L’edifici actual de l’Església de Santa Mª de Vallvidrera, de tradició gòtica, va ser construïda a mitjans segle XVI. El primer document que esmenta l’església és del segle X i pertanyia a Valldoreix fins que se n’escindí al segle XIII. Al voltant de l’església s’hi assentà el poble de Vallvidrera.
  • La Font de la Budellera va ser construïda el 1918. El seu nom pot ser degut al fet que es creia que les seves aigües eren beneficioses pel sistema digestiu (budells). Altres veus diuen que el nom es deu a l’existència d’una casa al peu de la font on es fabricaven cordes de guitarra fetes amb budells d’animals.
  • El Casino de la Rabassada va ser el símbol del luxe d’una ciutat en plena expansió econòmica a principis del segle XX. Va tenir ressò internacional, i no li faltava de res: restaurant amb amplis menjadors, xefs vinguts de París, orquestra, l’hotel amb habitacions de luxe, salons recreatius, oratori públic i grandiosos jardins amb vegetació exòtica procedent de diversos llocs del planeta, així com un parc d’atraccions i un llac artificial.

TRACK DE LA RUTA: Clica aquí

SERRA DE COLLSEROLA

L’Ermita de Sant Medir, torrents i contrastos

Excursió circular de trail running pel vessant sud-est de la Serra de Collserola, el vessant més sec, en la que podrem veure el contrast de vegetació entre les zones assolellades i les zones obagues, afavorides per la humitat de l’aire i les boires que s’hi creen ocasionalment. A més a més, tindrem la oportunitat de passar per fonts i torrents que alimenten la riera d’Horta, en una zona caracteritzada per la presència de mines d’aigua.

Aprofitarem també per passar per punts elevats de la Serra de Collserola, com el Turó de Valldaura o el Turó de Sant Cebrià, i visitar l’Ermita de Sant Medir.

UBICACIÓ: Parc Natural de Collserola (accés Horta).

ITINERARI (punts de pas): Velòdrom Municipal d’Horta – Torrent de Fondanills – Font de la Marquesa de Can Gras – Passeig de les Aigües – Turó de Valldaura – PR-C 35 Del Papiol a Montcada – Pas del Rei – Turó de Sant Medir – Ermita de Sant Medir – Turó de Sant Cebrià – PR-C 35 Del Papiol a Montcada – Font de la Meca – Zona Palau de les Heures – Campus Mundet – Velòdrom Municipal d’Horta.

PUNT D’INICI I FINAL: Velòdrom Municipal d’Horta (Barcelona).

NIVELL: ***/Certa dificultat

TEMPS: 3h

DISTÀNCIA: 12 km

DESNIVELL: +/- 650 m (1300 total acumulat)

DESPLAÇAMENT: Transport públic (Metro L3 Mundet o Bus) o privat.

MATERIAL: Motxilla de muntanya, capelina o paravents impermeable, calçat específic de muntanya (botes), farmaciola, manta tèrmica, roba esportiva còmode i transpirable, roba i accessoris d’abric (roba tèrmica (3 capes), buff, guants, gorro), gorra o barret, crema solar, ulleres de sol, menjar, aigua, bastons (opcional), mapa, brúixola i/o GPS, frontal.

Curiositats

  • El terme Collserola prové de l’època medieval i etimològicament és la combinació de “coll” més l’article antic “sa” i “erola”, que es refereix a les clarianes de conreu situades en llocs elevats.
  • El massís de Collserola fa funcions importants, com per exemple la retenció de la pols ambiental, la producció d’oxigen, la retenció del diòxid de carboni i la protecció dels vents provinents del nord. Aquesta fet dificulta, a vegades, l’eliminació de la contaminació atmosfèrica de Barcelona i produeix una elevada humitat en l’ambient generada per l’estancament de l’evaporació marina.
  • Explica la llegenda que vora l’any 303 visqué un bon pagès anomenat Medir, durant el domini romà de Dioclecià, qui va dirigir una persecució brutal contra els cristians. Un d’ells, el bisbe Sever, va decidir fugir cap a Barcelona en sentir-se en perill. Durant el camí es va trobar el bon pagès Medir plantant faves. El bisbe li va explicar el motiu de la seva fugida i li demanà que si algú preguntava per ell, respongués només amb la veritat. Després que el bisbe marxés, les faves van començar a créixer i a florir de forma inesperada. Poc després, els perseguidors romans van passar per l’indret buscant el bisbe i li preguntaren al pagès, però no van creure la seva història i, sentint-se enganyats, van tornar en busca del pagès Medir després d’haver capturat el bisbe, i els empresonaren i martiritzaren fins la mort.

TRACK DE LA RUTA: Clica aquí

MASSÍS DEL GARRAF

Camí i Castell d’Eramprunyà

Excursió circular que ens permetrà conèixer la Vall de la Sentiu, tot experimentant els contrastos entre els diferents paisatges que origina la composició geològica peculiar del Garraf, i descobrint els diferents vestigis històrics que ens trobarem pel camí, entre ells, el Castell d’Eramprunyà.

UBICACIÓ: Parc del Garraf (accés Gavà)

ITINERARI (punts de pas): Parc del Mil·leni – Carretera de la Sentui – La Sentui – Can Vinyes – Can Pardal – Camí Medieval – Ruïnes de Can Bassoles – Castell d’Eramprunyà – Coll de la Clota – Abeurada de Tibart – Can Sopes – La Sentui – Carretera de la Sentui – Parc del Mil·leni.

PUNT D’INICI I FINAL: Parc del Mil·leni (Gavà)

NIVELL: ***/Certa dificultat

TEMPS: 6h

DISTÀNCIA: 18 km

DESNIVELL: +/- 550 m (1100 m total acumulat)

MATERIAL: Motxilla de muntanya, capelina o paravents impermeable, calçat específic de muntanya (botes), farmaciola, manta tèrmica, roba esportiva còmode i transpirable, roba i accessoris d’abric (roba tèrmica (3 capes), buff, guants, gorro), gorra o barret, crema solar, ulleres de sol, menjar, aigua, bastons (opcional), mapa, brúixola i/o GPS, frontal.

Curiositats

  • Des d’un punt de vista geològic, el massís del Garraf està dividit en tres: el Garraf blanc, format per roques calcàries del triàsic, juràssic i cretaci inferior (240 – 97 milions d’anys); el Garraf rogenc, format per gresos silícics i conglomerats vermellosos del triàsic inferior (240 milions d’anys); i el Garraf negre, format per roques d’estructura laminar (esquists i pissarres) del paleozoic (438 i 286 milions d’anys).
  • Pel que fa a la vegetació, al Garraf blanc hi predominen espècies com la màquia de garric i el margalló; al Garraf roig, el bruc, l’arboç i el romaní; i al Garraf negre, l’azina, el roure o el pi blanc.
  • El Castell d’Eramprunyà, documentat des del 957 i construït per defensar-se contra els sarraïns, va ser el centre d’una baronia que comprenia els actuals municipis de Castelldefels, Begues, Sant Climent, Gavà, Viladecans i una part de Sant Boi. Fins al 1323 va dependre directament dels comtes de Barcelona, quan Jaume II el va vendre a la família Marc, que en va mantenir la propietat fins el segle XVI, moment de la primera destrucció durant la guerra contra Joan II.

TRACK DE LA RUTA: Clica aquí

MASSÍS DE MONTSERRAT

El Monestir de Montserrat per les Coves de Salnitre

Excursió circular sortint des del poble de Collbató i les Coves de Salnitre per arribar al monestir de Montserrat pel Camí de Sant Miquel, tot descobrint la vessant sud-est de la regió de les Magdalenes, la més extensa de la muntanya de Montserrat, i altres racons d’aquesta muntanya tant simbòlica de Catalunya.

UBICACIÓ: Parc Natural de Montserrat (accés Collbató).

ITINERARI (punts de pas): Ermita de la Salut – Cova Freda – Coves de Salnitre – Pas de la Barra – La Fita – Pla dels Soldats – Pla de Sant Miquel – Ermita de Sant Miquel – Mirador Creu de Sant Miquel – Monestir de Montserrat – Santa Cova – La Fita – Pas de la Barra – Coves de Salnitre – Cova Freda – Ermita de la Salut.

PUNT D’INICI I FINAL: Ermita de la Salut (Collbató).

NIVELL: ***/Certa dificultat

TEMPS: 5h 30’

DISTÀNCIA: 12,5 km

DESNIVELL: +/- 720 m (1440 m total acumulat)

MATERIAL: Motxilla de muntanya, capelina o paravents impermeable, calçat específic de muntanya (botes), farmaciola, manta tèrmica, roba esportiva còmode i transpirable, roba i accessoris d’abric (roba tèrmica (3 capes), buff, guants, gorro), gorra o barret, crema solar, ulleres de sol, menjar, aigua, bastons (opcional), mapa, brúixola i/o GPS, frontal.

Curiositats

  • Les Coves de Salnitre van servir durant l’etapa del Neolític com a refugi per els seus primers habitants. El seu principal ús va ser com a assentament però també com a lloc d’enterrament. Ús que es va allargar fins l’Edat de Bronze. La cova va quedar en desús fins a l’edat mitjana quan es va començar a explotar per extreure’n el mineral que contenia, el salnitre. El salnitre és un mineral d’origen biològic, que prové dels excrements dels ratpenats
  • Al voltant del segle XI, a Montserrat hi havia un gran nombre d’ermitans que vivien en coves, a la vora dels espadats. Aquesta comunitat va persistir fins al segle XIX, i vivia en el més absolut isolament, reflexionant enmig del silenci, sobre els secrets de la vida, la mort, l’infinit i els seus misteris.
  • A altres indrets de la terra hi podem trobar muntanyes semblants a la de Montserrat, tant pel seu valor geològic com pel seu simbolisme. És el cas, per exemple, d’una de les muntanyes sagrades del taoisme de la Xina, la muntanya Hua Shan, amb ermites, temples i camins considerats els més perillosos del món. També podem trobar el bosc de roques de Meteora a la regió de Tessàlia a Grècia, amb tota una sèrie d’agulles sobre les quals s’hi alcen monestirs bizantins.

TRACK DE LA RUTA: Clica aquí

Fes-te soci!
X