UN ESPAI ÚNIC EN UN PAISATGE EXCEPCIONAL: LA COVA DEL TABAC
Sobre la plana de Balaguer emergeixen abruptament els primers contraforts dels Pirineus que conformen els anomenats Aspres de la Noguera, visualitzant-se en pocs quilòmetres transformacions radicals d’eco- sistemes i paisatges. Les muntanyes de les serres marginals, tot i que no gaire altes, estan modelades per la intensa acció de barrancs, rius i afluents del Segre que retallen els seus perfils construint gorges profundes i valls estretes.
A l’aiguabarreig del Segre-Noguera Pallaresa s’identifica un d’aquests relleus icònics, el Mont-roig, una successió de diversos quilòmetres de desplo- mats de 300 m d’alçada pràcticament verticals que suspenen directament sobre la llera del Segre al seu pas per Camarasa. A la part superior d’aquest paisat- ge escènic, a 660 m d’alçada, un gran triangle negre contrasta vivament amb l’ataronjat relleu calcari, de- latant la ubicació de la cova, visible des de tota la vall. Actualment no coneixem un accés directe per ascen- dir fins a aquesta part de la cornisa i s’hi ha de pujar per un camí d’un parell de quilòmetres que surt de la presa de Camarasa, a l’altra vessant de la cinglera, fins a arribar a les roques verticals, que se superen amb l’ajuda de grapes i cadenes instal·lades a la roca mateixa.
La cinglera del Mont-roig amb la localització a la part superior de la cova del Tabac i la llera del Segre al marge inferior.
La situació geogràfica de la cova del Tabac no és només un recurs per subratllar aquest monumental paisatge, sinó que la seva posició, a la gorja del Se- gre, és un factor a tenir en compte a l’hora d’investi- gar una cavitat aparentment inaccessible i que dife- rents vestigis delaten que va ser freqüentada per gent diversa al llarg de múltiples generacions. Un testimoni visual de qüestionable interès que adver- teix d’aquesta realitat són els nombrosos grafits re- cents que han posat en risc un dels escassos con- junts de pintures rupestres preservats a Catalunya. Aquestes agressions conscients i descontrolades, tal com veurem, van afectar tota la cavitat.
Davant d’aquest estat de deteriorament genera- litzat, l’any 2017 el Servei d’Arqueologia i Paleontolo- gia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Camarasa i el Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona van elaborar un pla d’actu- ació, coordinat per Josep Castells i Camps, dirigit a la conservació i visualització d’aquesta especial cova del Prepirineu, projecte que exposarem en detall més endavant.
Estat de conservació de les pintures rupestres abans de la restauració i neteja del panell.
A l’esquerra de la imatge s’observa la coloració ataronjada original; a la dreta, augmentada amb un filtre digital
UNA COVA RELLEVANT EN L’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA
Qualsevol projecte relacionat amb la cova del Tabac fa emergir l’empremta de Lluís Marià Vidal, insigne enginyer de mines i figura central en la construcció científica de la geologia a Catalunya. La seva visita a finals del segle xix li va permetre capturar l’interès que amaga aquest indret, interrogant-se sobre la for- mació de la cavitat i sobre les ocupacions prehistòri- ques en un moment molt incipient de l’arqueologia. Fruit d’aquesta experiència, l’any 1894 apostà per integrar aquests sabers que articulen l’excursionis- me científic, proposant que aquesta línia havia de tenir el suport des del Centre Excursionista de Cata- lunya. Les seves reflexions s’han convertit en un refe- rent historiogràfic clau en l’arqueologia científica a Catalunya, i la cova del Tabac és un indret mencionat recurrentment en la prehistòria recent del nord-est de la península Ibèrica.
Una altra fita destacada és la identificació d’un panell amb pintures rupestres que aparentment va passar inadvertit fins al 1985, quan van ser publica- des per Luis Díez-Coronel. Aquest fet és sorprenent, ja que la cova del Tabac havia estat visitada per nom- brosos excursionistes, espeleòlegs i espoliadors a la recerca de restes arqueològiques senyalades per Vidal, sense adonar-se de la presència d’aquestes pintures que s’ubiquen en un lloc prominent i visible de la cova. De fet, fins a una data recent, aquestes manifestacions pictòriques van ser conscientment firmades amb grafits. L’any 1998 la UNESCO incorpo- rà aquest conjunt dins de la declaració de Patrimoni Mundial de l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica.
¿PER QUÈ CAL INVESTIGAR I CONSERVAR LA COVA DEL TABAC?
Aquests antecedents justifiquen considerar la cova del Tabac com un espai privilegiat i compartit per mol- tes persones, i així ho testimonia el fet que moltes excursions pel Mont-roig inclouen la seva visita. Si bé des de finals del segle xix aquest indret va ser l’epi- centre d’una intensa activitat conservada en els arti- cles publicats pel Centre Excursionista de Catalunya, que adverteix del seu important potencial biològic, paleontològic i arqueològic, el cert és que el patrimoni que amaga aquesta cova és desconegut. Desgracia- dament, durant el segle xx ha patit nombrosos espolis que continuen fins a data recent, que han provocat la desaparició irreversible del seu llegat com bé il- lustren no només la proliferació de grafits, sinó també la destrucció sistemàtica d’estalagmites o l’expulsió de la fauna cavernícola que vivia en aquest entorn.
Sota aquestes premisses, es va considerar que aquest projecte havia de contemplar tres àmbits cen- trals de la cova relacionats amb la seva geologia, bio- logia i arqueologia, i que es concreten en els se- güents apartats: a) investigar la cova com a part del sistema càrstic del Mont-roig, b) avaluar la biodiver- sitat passada i present preservada, i c) visualitzar l’ús que donaren a aquest espai les comunitats humanes del passat. Aquestes línies mestres que guiaran la nostra exposició afecten profundament el passat, present i futur de la cova del Tabac. La finalitat última seria proposar accions dirigides per a la seva conser- vació sostenible, incloent com a agent principal la projecció social d’un espai visitat habitualment per nombrosos excursionistes que recorren el Mont- roig. Vegem com es concreten aquests apartats.
RECONSTRUINT LA HISTÒRIA NATURAL DEL CARST
La cova del Tabac és una cavitat important, objecte d’interès carstològic, tal i com indiquen les diverses representacions cartogràfiques conegudes de la cambra principal i el tub de 200 m de recorregut, la primera ja elaborada per Lluís Marià Vidal. Aquestes planimetries s’actualitzaran a partir d’aixecaments amb escàners i aparells topogràfics d’alta precisió, i s’elaboraran reconstruccions virtuals 3D, que podran ser usades en la seva investigació i difusió. Aquestes cartografies renovades són el primer pas per analit- zar els processos de formació de la cova, en paral··lel amb l’elaboració de seqüències estratigràfiques en zones amb sediments que seran mos- trejats per obtenir datacions numèri- ques sobre espeleotemes (OSL, isò- tops cosmogènics) per precisar el rang temporal de la història geològica recent de la cova.
Aquesta investigació sobre el funci- onament del carst contempla analitzar la relació entre la cova del Tabac i la cova avenc del Pas del Sastre. Aquesta cavitat, de dimensions més reduïdes, es localitza a la part superior de l’escull calcari de la solana del Mont-roig, so- bre el pantà de Camarasa. Algunes topografies espeleològiques assenya- len que ambdues són la mateixa cavitat amb entrades als dos vessants del Mont-roig obstruïts per una bretxa. En definitiva, serà interessant confirmar si aquesta cavitat travessa el Mont-roig.
BIODIVERSITAT DEL PASSAT I EN EL PRESENT
Un segon eix del projecte és posar en relleu que al llarg del temps la cova del Tabac ha estat un punt amb una alta biodiversitat. Això implica, per una ban- da, identificar els ocupants en el passat evidenciat pel registre paleontològic i, per l’altra, assenyalar quines espècies l’habiten fins a dates recents.
La bretxa localitzada entre l’avenc del Sastre i la part distal de la cova del Tabac conté fòssils que defineixen aquest carst com un jaciment paleon- tològic. S’han recollit sediments per avaluar la seva riquesa fossilífera i de- terminar aquestes restes paleobiològi- ques en un àmbit específic. La similitud i les variacions en la composició fau- nística d’aquestes bretxes confirmaria que es tracta de la mateixa cavitat i se’n podrien derivar indicacions sobre la seva cronologia.
Nous indicadors que confirmen que la cova del Tabac és un indret pa- leontològic que havia passat inadvertit fins ara és la troballa en el pòrtic de la cova de restes òssies atribuïdes a grans mamífers, com metàpodes i ossos articulatoris d’una extremitat i fragments de costella. Pels seus trets anatòmics semblen correspondre a un mateix individu que s’atri- bueix a Ursus arctos. La presència de l’os en aquest indret no és extraordinària, però el context sedimen- tari del qual procedeix suggereix una antiguitat míni- ma de 15.000 anys, fet que dibuixa diferents escenaris que s’hauran d’investigar per explicar la seva presèn- cia, ja siguin animals que moren de forma natural a la cavitat o bé la seva acumulació per altres competi- dors, sense descartar una possible intervenció humana.
És complex abordar la reconstrucció de la biodi- versitat de la troglofauna de la cova del Tabac, com- posta per mamífers, ocells, rèptils, microvertebrats i una miríada d’insectes que van habitar aquest indret, avui en dia pràcticament desapareguts. Una icona d’aquests delicats ecosistemes càrstics són els qui- ròpters, incompatibles amb les reiterades visites hu- manes i que haurien migrat a indrets com la cova de l’Escaleta, 200 m per sota de la cornisa de la cova del Tabac. Dissenyar un programa que propiciï el retorn d’uns inquilins amb especificitats tan diverses farà ne- cessària la col·laboració d’altres investigadors en aquestes qüestions.
Restes paleontològiques inèdites trobades a l’entrada de la cavitat
ELS PRIMERS OCUPANTS
El tercer eix d’aquest projecte se centra en revisar el rastre deixat per les comunitats humanes del passat. Tot i que l’estudi pioner de Lluís Marià Vidal va adver- tir de la importància arqueològica de la cova del Ta- bac, en desconeixem múltiples aspectes. De fet, de les seves visites només ens han arribat alguns frag- ments ceràmics dispersos per diferents museus de Catalunya. En paral·lel, sabem de múltiples accions descontrolades per recuperar «trofeus», que adver- teixen de l’intens espoli que ha afectat irreversible- ment el patrimoni que devia conservar la cova.
L’exploració arqueològica preliminar que hem rea- litzat deriva interessants conclusions en detectar zo- nes que no estan afectades per excavacions prèvies. S’han identificat diverses fosses plenes d’instru- ments lítics de sílex, restes de fauna i ornaments, i ceràmiques decorades que remeten al Neolític antic, moment en el qual incipients agropastors introduei- xen en el Prepirineu plantes i animals exòtics com els cereals, l’ovella i la cabra. Estem a l’espera de dispo- sar de dates de radiocarboni que precisin l’arribada del Neolític en aquesta zona. D’altra banda, volem assenyalar diversos còdols i fragments de molins amb rastre de pigments dels quals en desconeixem la procedència, però que van ser processats dins la cova. També Lluís Marià Vidal va trobar molts d’aquests indicadors que li van cridar poderosament l’atenció i que va relacionar amb l’ornamentació cor- poral dels seus ocupants.
Les agressions que han patit durant anys les pin- tures rupestres és greu en ser un dels pocs conjunts d’art prehistòric conegut a Catalunya, deteriorament que només s’ha pogut pal·liar parcialment després d’una delicada restauració. Aquesta manifestació és de gran interès ja que cada figura esquemàtica és única i, tot i que el seu significat en alguns casos es pot identificar, en la majoria se’ns escapa. La seva ubicació dins la cova, sobre la llinda que separa la cambra principal que dona pas a la zona fosca, segu- rament és intencional i forma part de l’enigmàtic mis- satge que envia aquest panell. Una possible solució per resoldre aquest misteri passaria per establir relaci- ons entre les pintures i el conjunt arqueològic que s’està recuperant.
Restitució digital del panell de les enigmàtiques representacions rupestres.
¿ÉS POSSIBLE CONSTRUIR UN ENTORN SOSTENIBLE? CONSERVACIÓ I DIFUSIÓ A LA COVA DEL TABAC
La cova del Tabac va ser un lloc transitat i conegut per la gent de Camarasa abans de la visita de Lluís Marià Vidal, però sens dubte és ell el primer en asse- nyalar la seva importància. Tristament, al llarg del se- gle xx aquest indret abandonat va patir un intens es- poli com indiquen la desaparició dels ornaments naturals de la cova i dels vestigis deixats fa mil·lennis pels ocupants d’aquest indret. L’indicador més evi- dent d’aquest maltractament, en ocasions conscient, el pateixen els motius pictòrics danyats amb grafits que només han pogut ser retirats després d’una de- licada restauració. A més, era habitual fregar les pin- tures amb un drap mullat perquè ressaltessin, posant en perill la seva conservació. No revertir aquesta si- tuació comportava la destrucció irreversible d’un pa- trimoni del que hauria de gaudir tota la societat.
El projecte dissenyat per investigar i conservar la cova del Tabac no és aliè als importants canvis pro- duïts en la nostra societat, en què valorar i respectar el llegat natural i cultural és una necessitat. Arran del deteriorament generalitzat de la cova es va conside- rar que una mesura efectiva seria aixecar una tanca, però sense que aquesta fos un impediment per a aquelles persones que volguessin visitar-la. Avui en dia aquesta possibilitat passa per posar-se en con- tacte amb Espai Orígens, centre d’interpretació loca- litzat a Camarasa, que centralitza aquestes peticions, i proporciona el seu accés per via telefònica i a través del web http://espaiorigens.es. La informació sobre aquest procés pot ser consultada en diversos cartells repartits en el mateix centre, a l’inici de la ruta d’ac- cés i a l’entrada de la cova.
Aquest procediment de registre pretén conèixer el nombre de visites que rep la cova del Tabac i regu- laritzar l’accés a aquelles persones interessades. Paral·lelament, des d’Espai Orígens s’ha dissenyat una aplicació implementada per tecnologies de la in- formació i comunicació (TIC), amb les quals es pot aprofundir sobre el patrimoni natural i cultural d’aquest entorn. Eines interactives com les tauletes digitals permeten disposar d’un coneixement de l’en- torn del Mont-roig a partir de blocs compartimentats en diversos temes, com la història de la presa de Ca- marasa, localitats d’interès geològic i paleontològic, la biodiversitat de la zona o les construccions recents que es van succeint al llarg del camí d’accés a la cova del Tabac i la cova del Sastre. Tots aquestes aspectes segurament formen part de les excursions que es re- alitzen en aquest entorn, però habitualment passen desapercebuts.
En aquesta proposta de presentació al públic, la cova del Tabac mereix un apartat especial i aquesta aplicació conté informacions sobre la formació de la cavitat i dels seus ocupants durant la prehistòria. A la vegada, s’estan aplicant de forma pionera tecnologi- es de la realitat augmentada mixta per identificar les pintures prehistòriques que van associades a infor- macions sobre el que sabem del seu significat. Final- ment, es fa un recorregut per la intrahistòria de la cova, que explica l’avançat estat de degradació en que es trobava fins a dates recents. Pensem que aquesta reflexió dota de significat les mesures que s’han pres per intentar frenar un deteriorament que semblava irreversible.
La sostenibilitat de la cova del Tabac no se circums- criu exclusivament a l’important patrimoni natural i cultural d’aquest entorn. Pensem que les actuacions enunciades en aquest article permeten mirar amb cert optimisme la seva continuïtat. Aquesta proposta no té una finalitat punitiva com podria desprendre’s de la instal·lació de la tanca; al contrari, aquestes me- sures tenen un caràcter preventiu però, per si soles, no asseguren que les agressions que han succeït en el passat no es tornin a repetir. Aquestes situacions que han arruïnat i posat en perill un bé comú només seran exitoses amb la participació activa d’una socie- tat informada i sensibilitzada que consideri aquesta cavitat com un patrimoni comú. Aquest projecte és un primer pas en la implicació decidida de diferents ad- ministracions i entitats del país que consideren ne- cessària la seva defensa i que, sens dubte, és un pri- mer pas positiu. No obstant, aquests gestos han d’acompanyar-se d’altres transformacions igualment necessàries, en les quals la societat en el seu conjunt sigui un agent actiu i consideri que aquest llegat for- ma part de la seva experiència individual i col·lectiva, i que estigui convençuda que aquest bé mereix ser conservat i transmès a futures generacions.
Aquest indret guarda múltiples ensenyances i enigmes dels quals encara n’estem aprenent. A finals del segle xix la cavitat va intrigar Lluís Marià Vidal i moltes de les preguntes que es va fer tenen plena vi- gència i són similars a les que ens fem ara nosaltres, quan ens aboquem al balcó que permet una vista úni- ca i difícil d’oblidar de la plana del Segre que s’estén al seu peu. De la mateixa manera ens sorprèn i intentem explicar-nos què va motivar fa milers d’anys a la gent que habitava aquesta vall a ascendir per uns penya- segats abruptes per entrar en una immensa cavitat en la qual van decidir plasmar en una de les seves parets una sèrie de signes per a nosaltres inconnexos i que és difícil que arribem a interpretar, però que sens dubte van formar part de la seva experiència més ínti- ma, part de la seva cosmovisió. La cova del Tabac conté aquests i altres moments únics i irrepetibles de la nostra història que han de ser conservats i que tots hauríem de poder gaudir.
CLARÍCIES SOBRE EL NOM DE LA COVA DEL TABAC
La forta influència musulmana a Camarasa, munici- pi on se situa la cova del Tabac, i en general de les terres del Segrià i la vall d’Àger abans de la Reconques- ta, i a causa de la presència del mot àrab tabbaq o tub- baq, que es va usar a Espanya i a Itàlia amb les formes tabacco, atabaca, altabaca com a nom d’algunes plan- tes medicinals, i encara l’arabisme tabaq en el sentit de ‘paneret’, ‘covenet’, podrien fer pensar aquest mot com l’origen del nom de la cova del Tabac.
Però no sabem si aquestes plantes medicinals que també es coneixien per tabacco, com ara l’olivarda o l’eupatori (cànem bord) —d’efectes ensopidors o que causaven mareig— es trobaven a la cova del Tabac o a la rodalia. El sentit de tabaq com a ‘panereta’ o ‘cove- net’ s’entendria només si hagués passat a ‘cova’; però tabac només té el sentit de ‘paner’ i és un mot exclusiu del català de València, i encara més conegut en caste- llà com a tabaque amb el mateix significat.
La cultura popular tampoc explica l’origen del topò- nim. Fa bastants anys, quan vaig visitar la cova del Tabac per primera vegada, hi havia a la boca d’accés un panell informatiu de la Generalitat de Catalunya, on es donava una explicació imprecisa: «El nom de la cova del Tabac prové de la pols que segles enrere se n’extreia per barrejar-la amb el rapè». No s’especificava quina mena de pols era, però la creença popular deia que era del gua- no dels ratpenats, habitualment emprat com a adob. El rapè és un preparat de tabac molt i generalment aroma- titzat per ensumar; però el supòsit que s’aromatitzés amb merda de ratpenat és inaudit.
Potser tindria més relació amb l’hàbit d’ensumar o fu- mar l’anomenat tabac de muntanya o tabac de pastor, és a dir, l’àrnica (Arnica montana ), per les propietats ester- nutatòries de les seves flors i fulles; però a Catalunya l’àrnica es troba exclusivament als Pirineus, principal- ment a l’estatge subalpí, difícil de trobar en la sequedat del Mont-roig.
També hem de desestimar que el nom de la cova del Tabac vingués del contraban del tabac, segons la des- cripció de Francisco Zamora de l’any 1788 en parlar de Camarasa, on afirma que els contrabandistes guardaven a la cova del Tabac les tres espècies de tabac en pols malgrat les mesures del rei per tancar-la. Tot pot ser, però no té res a veure amb l’origen del nom. Ni tampoc cal perdre el temps en identificar tabac amb el tàvec o l’enganyapastors, anomenats també amb aquest nom. Ni encara amb la hipòtesi prou interessant que pels voltants de Lleida, de certs tipus de barrancs en diuen tabacs.
L’ETIMOLOGIA PROBABLE DE TABAC
Cal usar-lo com a topònim, amb majúscula inicial, i no com a nom comú. Coromines (Onomasticon Cataloniae, VII, 200), aclareix la qüestió: Tabac és el nom de diverses localitats, ja antigues, de la Catalunya occidental, aplicat almenys en tres llocs diferents des dels segles xi-xii dins la zona de Noguera-Segrià:
1. Localitat antiga, Segre amunt de Balaguer, docu- mentada el 1156 com Atabach; el 1450-52 apareix do- cumentat Tabac (després Tabach), un lloc o terme prop de Camarasa, que permet identificar-lo segurament amb la cova del Tabac.
2. Tabac és un despoblat del terme d’Alguaire, docu- mentat ja el 1083.
3. Torre de Tabach figura com un lloc de terme de la Lleida sarraïna en el segle xii.
Per tant, Coromines no dubta que l’etimologia d’aquest nom de lloc és preromana, i no té res a veure amb les espècies del gènere Nicotiana, que produeixen la droga del tabac, ni tampoc amb l’arabisme tabac ‘paneret’, sinó que cal relacionar-lo amb el mot ibèric Tauacca, documentat en inscripcions ibèriques, i documentat com a TAVACCA en una inscripció hispanollatina. Da- vant del problema d’entendre l’ibèric, Coromines propo- sa que el sentit de Tavacca, segons la naturalesa dels llocs designats, podria estar relacionat amb la noció de
‘torre’ o ‘puig’ o ‘lloc fortificat’, i també la cova del Ta- bac es podria entendre com una fortificació campal. De fet, aquesta cova, d’enorme boca, dona pas a una gale- ria de grans dimensions poc freqüent a Catalunya.
Ferran Alexandri
AGRAÏMENTS
Aquest article és una contribució del grup Cultura Material i Comportament Humà (SGR-1357) i for- ma part del projecte Poblament humà en el Prepirineu oriental durant el Pleistocè i Holocè, reconegut pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Servei d’Ar- queologia de la Generalitat de Catalunya, pel Ministeri d’Economia i Competitivitat (HAR2016-
75124-P) i la Xarxa Pirenaica de Centres de Patrimoni i Innovació Rural (Patrim+, POCTEFA EFA 251/16). Agraïm la implica- ció i col·laboració de l’Ajuntament de Ca- marasa en aquest projecte.
Equip de treball
Susana VEGA BOLiVAR, Laura PiNTO FONT, Ra- fael MORA TORCAL i Paloma GONZÁLEZ-MARCÉN, del Centre d’Estudis del Patrimoni d’Arque- ologia de la Universitat Autònoma de Bar- celona; Rafael LABORDA, del Grupo Primeros Pobladores del Pirineo, del Instituto Univer- sitario de Ciencias Ambientales de la Uni- versidad de Zaragoza; Alfonso BENiTO-CALVO i Jorge MARTÍNEZ-MORENO, que s’adscriu al Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la UAB.
