Crònica de l'excursió a Gallecs

8 de setembre de 2016
Ens hem tornat a retrobar en aquest inici de setembre calorós. Petons, abraçades, somriures i joia de cares conegudes, amistats que segueixen i benvinguda a les persones noves.
Iniciem el camí des de l’estació Mollet-Santa Rosa per fer un dels itineraris de Gallecs, el dels contrabandistes. Un cel blau rivetejat d’uns petits núvols blancs ens acompanya; un sol d’or ens fa desitjar qualsevol ombra que es trobi pel camí i ens arrecerem als petits arbres. Els camps de blat ja llaurat llueixen el groc de l’estiu i observem unes quantes orenetes, que amb un vol ras, cerquen els cucs de terra amb un delit d’ales.
Nosaltres, amb barrets de totes i mides i colors, fem la marxa, aquesta vegada pausada, per poder xerrar amb tranquil·litat de les experiències del temps de “vacances”, dels projectes de futur, d’un nou curs que s’enceta encara que no siguem col·legials, però amb la il·lusió del retrobament, com la canalla.
Voltem el Parc de Gallecs fins arribar a l’ermita de Santa Maria, joia del romànic. Al nostre voltant observem les ciutats que, talment sentinelles, el defensen d’atacs urbanístics i recordem les reivindicacions dels ecologistes, allà pels anys setanta, quan, juntament amb ells, hi vem fer acampada al crit de: “Gallecs, patrimoni natural, defensem Gallecs!” Avui, n’enyorem el verd i els aiguamolls ja secs, però regraciem els plataners que amb la seva ombra i el fullam ja tardorenc ens assenyalen el camí i ens el fan agradable.
Les “Núria” de la colla ens endolceixen el camí amb caramels i galetes en aquest dia d’estiu dedicat a les Verges trobades.
Satisfets i satisfetes d’aquest inici de temporada ens acomiadem al mateix lloc de trobada, uns quedant-se a dinar al camp, d’altres a Mollet abans d’arribar a Barcelona, d’altres a casa i quatre noies -dos d’elles Núria- celebrant la seva diada brindant amb vi i cervesa en un plàcid restaurant de la Barcelona literària.
Fotos i text: Núria Comas Fornaguera