El CEC i la meteorologia: una relació històrica i centenària

El passat 31 de març es complien 100 anys de la fundació del Meteocat. Era 1921 i la Mancomunitat de Catalunya creava per Decret el Servei Meteorològic de Catalunya, una fita molt rellevant pel país i la meteorologia i que el CEC, que vetllem des de mitjans del segle XIX pel coneixement i descobriment de la natura i la ciència del nostre país, vam viure de molt a prop.

De fet, la relació del Centre i la meteorologia s’estén més enllà d’aquest centenari, i es remunta a les últimes dècades del 1800. Com recull el llibre 120 anys del CEC (pub. 1996), l’any 1891 ja es van publicar unes primeres observacions meteorològiques recollides per un termòmetre de màxima i mínima col·locat a Santa fe del Montseny per l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (fundada el 1876) i l’Associació d’Excursions Catalana (fundada el 1878), entitats que es fusionarien en el CEC que coneixem avui dia.

No és l’única aproximació meteorològica de l’entitat. Artur Osona i Formentí, l’any 1888 ja volia construir un refugi-observatori al cim del Turó de l’Home, al Montseny (encara que, per falta de recursos, no va ser fins al 1932 que es va inaugurar l’observatori, de la mà d’Eduard Fontserè i Riba, meteoròleg, pioner, director i fundador del Servei Meteorològic de Catalunya, que va tenir forts vincles amb el CEC).

Juli Soler i Santaló (que avui el seu nom és recordat al refugi de Salardú de la Val d’Aran), va fer instal·lar un observatori meteorològic a Vielha a l’hivern del 1907. En morir Juli Soler i Santaló (1914), va ser el CEC el que fer-se càrrec del manteniment d’aquell observatori que va estar en actiu fins al 1928. Alhora, el mossèn Marià Faura i Sans, director tècnic de l’observatori, recollia les observacions que el CEC publicava cada mes en el seu Butlletí de l’entitat. Encara es conserva el Butlletí del febrer de 1917, en el que el mossèn fa un extens estudi de les observacions meteorològiques del decenni 1906-1916, parlant de temperatures, neu, vent, sismologia, pressió baromètrica, pluviometria, “pluja sòlida”, humitat, estat del cel i fenòmens diversos.

Gent a la plaça de Salardú, Juli Soler i Santaló (1907)

Hi ha més dates que cal recordar sobre la implicació del CEC, juntament altres entitats del territori, cap a la meteorologia. Per exemple, el juliol de 1909 s’inaugurà el xalet-refugi d’Ulldeter al circ de Morenç, al municipi de Setcases, que inicià l’obra de la xarxa de xalets i refugis de muntanya a la península Ibèrica. Entre 1915 i 1920 es varen iniciar els serveis de meteorologia, cartografia i l’elaboració del primer catàleg de mapes de Catalunya. O la participació de Fontserè a l’observatori Fabra (ja inaugurat el 1907), l’any 1912, i l’observatori astronòmic i meteorològic de Rafael Patxot a Sant Feliu de Guixols.

Aquesta llarga llista d’esdeveniments que demostren l’estreta relació del CEC amb la meteorologia catalana, una simbiosi que continua avui dia, per exemple, a través dels cursos de formació meteorològica. Una radiografia històrica que, amb l’ocasió dels 100 anys del Meteocat, torna a ser rellevant recordar-la, per mantenir vius aquests episodis de la història del país.