Fons fotogràfic Jaume Oliveras i Brossa
Fons fotogràfic Jaume Oliveras i Brossa
Jaume Oliveras i Brossa
Jaume Oliveras i Brossa (la Garriga, 13 de gener de 1877 - Barcelona, 6 de setembre del 1957) fou un capellà, missioner i excursionista, gran precursor de la marxa no competitiva de muntanya a Catalunya.
Va rebre l'ordenació sacerdotal el 1903 i un any després –concretament el 5 d'agost de 1904– va dur a terme una marxa a peu entre el Montseny i Montserrat en menys de 24 hores i en companyia d'un altre capellà amic seu, Antoni Arenas. L'any 1917 passà a exercir durant molts anys el seu ministeri a Veneçuela, a les missions de la Guaiana veneçolana, fins que va tornar l'any 1925 a Catalunya.
El 1931 va esdevenir el primer rector de la nova parròquia gracienca de Santa Teresa del Nen Jesús a la Via Augusta de Barcelona, dedicada a Santa Teresa de Lisieux i la construcció de la qual va emprendre per encàrrec del bisbe Irurita. La primera pedra es va col·locar el dia 3 d'octubre de 1932, i es va inaugurar i beneir el 3 d’octubre de 1944 passada la guerra.
Mossèn Oliveras hagué de sortir de Catalunya el juliol del 1936, en esclatar la Guerra Civil Espanyola i en veure assaltat el seu domicili. Amb l'ajuda de Ventura Gassol va haver de fugir a França en vaixell i va tornar el 17 de setembre a Espanya per incorporar-se com a capellà al Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat. A punt d'acabar la guerra, entrà a Barcelona la nit del 3 de febrer del 1939 i de seguida reprengué les obres de la nova parròquia, al servei de la qual romandria la resta de la seva vida.
Oliveras ha estat un dels excursionistes catalans més destacats, singulars i extraordinaris de tots els temps i forma part de les figures llegendàries de l'excursionisme. Conegut per les seves ascensions per diferents vies al pic de l'Aneto (hi pujà més de 30 cops), els Encantats o per ser el pare de la Matagalls-Montserrat, va fer excursions per tot el Pirineu, Montseny i Cingles de Bertí. El 27 de juliol de 1916, pocs dies abans de la inauguració del refugi de la Renclusa, durant una ascensió al pic de l'Aneto, una terrible tempesta elèctrica provocà la mort de dos membres del grup al pas de Mahoma, Adolf Blass i el guia Josep Sayó. Aquell luctuós accident tingué un gran ressò en el món excursionista i donà llum a un text que ha esdevingut un clàssic de l'excursionisme català “Els llamps de la Maleïda”. Aquest fet va marcar profundament la resta de la seva vida.
Des del 1910 va ser soci del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Com a membre actiu de l’entitat va fer diversos actes públics a la seu social per explicar les seves gestes i experiències per la muntanya. Les seves exposicions les acostumava a acompanyar amb projeccions fotogràfiques, ja que era un gran afeccionat a la fotografia i en les seves sortides no s’oblidava mai de portar la màquina fotogràfica i tot l’equip que li permetés immortalitzar la seva activitat per la muntanya, malgrat les dificultats que podia suposar traginar els materials que en aquella època s’utilitzaven. De les seves principals ascensions, com les que va fer als Encantats, en tenim constància pels articles que va escriure al Butlletí del Centre. Més tard, quan la seva responsabilitat sacerdotal el portà a fer-se càrrec de la parròquia de Santa Teresa de Gràcia, i per poder estar ben a prop de l’activitat social d’on ara residia, també es va fer soci del Club Excursionista de Gràcia (CEG).
Gran part de les ascensions de mossèn Oliveras cal considerar-les gairebé com proeses. El triomf de les fites que es proposava cal relacionar-lo amb el seu entusiasme i intuïció, així com amb la seva força física que li permetia resistir durant llarguíssimes i dures etapes per la muntanya. Estem parlant d’una època en què pràcticament encara ens trobem al naixement de l’excursionisme català. Al nostre país podríem dir que la pràctica de l’alpinisme tot just s’estava iniciant. Els materials cartogràfics, guies i mapes d’orientació, eren gairebé desconeguts pels aventurers catalans que s’atrevien a endinsar-se a les muntanyes. De ben cert que el que calia era confiar en els homes del país, caçadors, ramaders o en alguns experts guies de muntanya que s’oferien a acompanyar els que venien atrets per descobrir els alts cims dels Pirineus. Les tècniques d’escalada eren gairebé desconegudes i el material que s’utilitzava era molt rudimentari. Mossèn Oliveras acostumava a fer els seus recorreguts vestit amb la sotana ben arremangada i el negre barret pelfut que el caracteritzaven i moltes vegades suportant una pesant corda d’espart, que creia que podia ser la salvació en algun punt de dificultat inesperada, i això sí, com ja hem dit, no oblidant la càrrega del feixuc equip fotogràfic. El seu esperit, decisió i fortalesa estaven en la base dels èxits que va anar aconseguint.
Bibliografia:
- Olivé i Morros, Jaume (2010). Centenari de l’ascensió de mossèn Jaume Oliveras al cim dels Encantats. El Portarró 27 - Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
- Cervera i Batariu, Joan (2004). Clergues excursionistes. Publicacions de l’Abadia de Montserrat
- Vilaseca Basco, David (2007). Jaume Oliveras a l’Àfrica. Muntanya – CEC
- Oliveras, Jaume (ed. 2003). Els llamps de la Maleïda. Cossetània
- Wikipeda (20/07/2022)
El fons fotogràfic Jaume Oliveras i Brossa
El valuós fons fotogràfic de mossèn Jaume Oliveras recull la seva producció fotogràfica realitzada aproximadament des de l’inici del segle XX fins a final dels anys quaranta. Pere bé que és difícil datar-lo en exactitud l’estimem en 1900-1949.
El Fons està compost per:
- 3.318 plaques sobre vidre de gelatina i plata negatives en blanc i negre de 4,5 x 10,7 cm estereoscòpiques
- 3 plaques sobre vidre de gelatina i plata negatives en blanc i negre de 6 x 12 cm estereoscòpiques
- 18 plaques sobre vidre de gelatina i plata positives en blanc i negre de 8,5 x 10 cm (llanternes de projecció) Muntanya – CEC
- 16 plaques sobre vidre de gelatina i plata positives en blanc i negre de 9 x 12 cm Cossetània
- 50 plaques sobre vidre de gelatina i plata positives en blanc i negre de 10 x 15 cm
- 34 plaques sobre vidre de gelatina i plata positives en blanc i negre de 13 x 18 cm
Temàticament el fons recull principalment imatges del Pirineu i de Catalunya. Hi podem trobar imatges del Pallars, d’Andorra i de la Ribagorça, i també de la zona del massís del Mont Perdut i la Vall d’Ordesa, al Pirineu aragonès, amb els cims de la Maladeta i l’Aneto. Entre les imatges vinculades a l’excursionisme cal destacar les plaques originals de 1916 publicades a “Els llamps de les Maleïdes” el 1918.
Un altre grup important d’imatges és el de pobles de Catalunya, i en particular les seves esglésies.
Una altra temàtica, de menor volum, son les imatges dels viatges que realitzà, tant com a missioner a Tumeremo, a la Guaiana de Veneçuela, com viatges de plaer finançats per rics amics a l’Àfrica, especialment a Egipte, el Sudan, el Congo i Kenia.
Aquest fons fotogràfic va ser custodiat en vida pel propi mossèn Jaume Oliveras al seu domicili, a la rectoria de la Parròquia de Santa Teresa del Nen Jesús, a l'actual carrer Benet Mercadé del barri de Gràcia de Barcelona. Posteriorment, a la seva mort el 1957, el custodiaren els seus hereus en els seus domicilis particulars de la Garriga i de Cardedeu. El primer semestre del 2022 la Sra. Maria Castells i Piqué, neboda neta de mossèn Jaume Oliveras i propietària del fons fotogràfic, en va fer donació al Centre Excursionista de Catalunya.
Exposició "No hi ha muntanya"
Arran de la recent donació del fons fotogràfic de mossèn Jaume Oliveras a l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya ens hem plantejat fer-lo dialogar amb els creadors contemporanis Mònica Roselló i Jordi Guillumet.
Més informació
