El 12 de juliol de 1922 arribava per primera vegada el tren a La Molina, al municipi d’Alp, a 1420 metres d'altitud. Aquesta estació del Ferrocarril Transpirinenc, tal com es coneixia la línia de Ripoll a Puigcerdà a l’època, va entrar en servei en obrir el tram entre Ribes de Freser i la Molina, mesos després que s'havia obert la línia fins a Puigcerdà. L'arribada del ferrocarril ajudaria a popularitzar els esports d'hivern a Catalunya i seria determinant en el creixement de La Molina com a centre d'esports d'hivern.

Sota la junta del Centre Excursionista de Catalunya presidida per Francesc Maspons i Anglasell, la Secció d’Esports de Muntanya, presidida per Ignasi Folch i Girona, necessitava disposar d’un ampli xalet a la Molina per practicar-hi el fascinant esport de l’esquí que cada dia tenia més adeptes. S’inclinaren per un edifici conegut com el Corral Nou de Sitjar, situat a prop de l’estació ferroviària i de la Font Canaleta.

L’obra de l’arquitecte Josep Danés i Torras s’inaugurà el 5 de desembre de 1925, iniciant alhora una nova època per a la pràctica dels esports de neu a Catalunya. La primera pedra de la Capella de la Mare de Déu de les Neus, construïda amb els donatius dels socis, fou col·locada el 6 d’agost de l’any següent sota la presència del bisbe de la Seu d’Urgell. S’obrí al culte el 27 de juliol de 1930 quan s’hi feu la solemne benedicció de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat esculpida per Josep Llimona. L’agost de 1929, seguint el projecte de Josep M. Ros i Vila, es construí un altre edifici annex al xalet com a garatge i guarda esquís i amb un pis per a cambres amb lliteres.

La primera notícia que es té d'esquiadors en els paratges de La Molina és de l'any 1908, segons consta en el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (febrer 1909), quan els primers esquiadors practicaven el telemarc i el stemmbogen. Tot i que ja feia temps de l'arribada dels primers esquiadors, La Molina no es va convertir en un lloc concorregut pels amants de l'esquí fins a l'hivern de 1923-1924, quan la seva pràctica es va popularitzar gràcies a l'arribada del primer tren l'any 1922.

D'aquell any data la descoberta de les pistes de Fontcanaleta: "unes extensions suaus, sense arbres i plenes de neu", segons van descriure els pioners que es van aventurar a allunyar-se dels voltants de l'estació de tren i travessar el bosc de la Perdiu. La fama de les pistes de Fontcanaleta va fer que el febrer d'aquell any s'hi comencessin a celebrar les primeres curses: els X Concursos d'Esports d'Hivern i els campionats de Catalunya. El 28 de febrer de 1943 es beneïa i s'estrenava a les pistes de Fontcanaleta el primer teleesquí d'Espanya.

---

Amb el suport de: