La seu social del Centre Excursionista de Catalunya
El Centre Excursionista de Catalunya fou fundat el 26 de novembre del 1876 al peu del turó de Montgat, amb el nom d’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, quan un grup d’amics –el principal impulsor dels quals i primer president, Josep Fiter i Inglés–, decidiren fundar una entitat que fes sortides «amb el fi d’investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra». Durant el primer any no disposaven encara de local propi. Les juntes es feien durant les excursions o en el domicili d'algun soci. Fins que el 5 de gener del 1878, tretze mesos després de la fundació, s’instal·laren al carrer del Paradís de Barcelona, en un pis a nivell dels capitells del temple romà d’August, del segle I, que estava emplaçat a la part més alta de l’antiga ciutat romana, damunt el mont Tàber. Es tractava d'una oportunitat molt temptadora, perquè en aquell local hi havia precisament els tres capitells que Francesc X. Parcerisa havia divulgat amb el magnífic gravat publicat a Recuerdos y Bellezas de España. Era un espai ideal per a les trobades d'aquell grup de joves excursionistes enamorats dels monuments antics. Ràpidament anaren condicionant el pis, formaren una incipient biblioteca i un petit museu a l’entorn d’aquells capitells, i hi habilitaren una petita sala d’actes amb quatre fileres de cadires de boga.