El Refugi d’Ulldeter va acollir el passat 29 de setembre la celebració del 60è aniversari, on el CEC va organitzar un dia de reflexió sobre aquest equipament com a eina del projecte global del CEC, ja que en aquests moments s’està elaborant un projecte de remodelació del refugi que ha de permetre millorar-ne els serveis i el confort dels usuaris, aprofitar els recursos naturals per millorar-ne l’eficiència energètica, dotar-lo de més seguretat i crear-hi una aula de natura polivalent.
El bon temps va acompanyar la jornada i es va fer una visita a l’antic refugi, on l’Antoni Olivella, Comissionat de Refugis del CEC, va explicar la història i les anècdotes d’aquest primer refugi construït l’any 1909.
L’acte va continuar en el refugi actual, amb la benvinguda del Sr. Eduard Cayón, president del CEC, i amb els parlaments del Sr. Oriol Juncadella, director d’FGC Operadora, el Sr. Enric Serra, director de Vallter 2000, el Sr. Josep Estragués, Conseller de Cultura del Consell Comarcal del Ripollès, el Sr. Ramon Tornero, de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya , el Sr. Joan Garrigòs, de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada, i el Sr. Josep Pujols, de la Secretaria General de l’Esport i l’Activitat Física i representant territorial d’Esports de Girona.
Història del refugi
Durant l’any 1906, a iniciativa de Cèsar August Torras, llavors president del Centre Excursionista de Catalunya i gran divulgador del Pirineu català, va anar prenent força la idea de construir una xarxa de refugis de muntanya, tot començant pel cercle d’Ulldeter. Aquest primer refugi a Ulldeter, situat a la part alta del circ, a 2.393 m, es va inaugurar el 25 de juliol de 1909 i va ser alçat segons els plànols de l’arquitecte Jeroni Martorell, membre de la Secció d’Arquitectura del CEC. Fet de pedra, i posteriorment enquitranat, tenia un estil singular i pintoresc, i la seva figura es féu coneguda i popular.
Al cap dels anys, problemes amb els materials, per una banda, i la Guerra Civil (1936-1939) i el seu posterior abandonament, per l’altra, van suposar el final del refugi. De manera imparable es va anar ensorrant, i avui només queden les restes del que va ser el primer refugi d’aquesta banda dels Pirineus.
A mitjan segle XX es va començar a gestar la idea de tornar a edificar un refugi en un lloc més arrecerat, sota el Puig dels Lladres, al final del bosc de pi negre (2.221 m). A iniciativa del CEC, i sota la batuta de l’arquitecte Jordi Bonet, es va optar per un disseny més compacte i adaptat als nous temps. L’actual refugi d’Ulldeter es va inaugurar el 29 de juny de 1959.
Base excel·lent d’ascensions als pics de Bastiments, Gra de Fajol, de la Dona, Bacivers, etc, compta amb 57 places i un i un espai obert de 8 places en absència de guarda.
Ulldeter, doncs, té un lloc especial al cor dels socis del CEC i de tots els excursionistes catalans.
