Crònica de la sortida d’esquí de muntanya – 20 i 21 d’abril

Sí, sortim decidits a esquiar, malgrat la temporada que hem tingut, volem seguir esquiant. Després de moltes consultes, indecisions i canvis, finalment ens decantem per anar dissabte a l’estació d’esquí de Boí, que acostuma a guardar millor la neu a finals de temporada.

Hi arribem dissabte a mig matí i, efectivament, podem afrontar l’ascensió al Pic Cerbí de Durro (2652 m), ja que les seves vessants encara conserven força neu. Per aprofitar-la, remuntem la vall fins al port d’Erta. Tot i això, des de poc més amunt del coll, hem de descalçar-nos els esquís per arribar al cim per la aresta i pala est-sudest. Gaudim de les vistes i de la llum de la tarda a l’alta muntanya baixant tot sols per les pistes ja tancades… què curta es fa la baixada!

Com estava planejat, anem a dormir al flamant Aran Hostel, reinaugurat fa pocs mesos i que realment fa molt de goig. Ens acullen molt bé i disfrutem a més d’una olla aranesa típica al ara solitari Salardú, per la temporada d’esquí acabada.

L’endemà teníem com a objectiu el Tuc del Rosari des de l’aparcament d’eth Orri, al pla de Beret. Però la neu tampoc acompanya… Finalment pujem el Cap de Vaquèira (2491 m), fins el propi cim més enllà de les instal·laciones de Baqueira-Beret. De nou, pistes solitàries i una bona ascensió acompanyada d’un bon descens.

En fi, un cap de setmana ben aprofitat que per alguns marca ja el final d’aquesta temporada d’esquí de muntanya no gaire bona. D’acord, aprofitar les pistes d’esquí (pobres elles tan soles ara…) no és exactament un ambient de muntanya, però hem pogut esquiar bé i fer cims i acabar disfrutant de la neu en més o menys solitud.

Pau Quesada Vilà