El passat dissabte 7 de gener, en Josep Borràs i jo, en Pere Gelabert, tots dos socis del CEC, vam sortir molt d’hora de Barcelona per iniciar un cap de setmana apretadet d’escalada i alpinisme hivernal.
Ens vam trobar a les 5 del matí i vam empendre el camí cap a l’estació d’esquí de Formigal, a la vall de Tena. A les 9:30 ja estàvem sortint del cotxe i una mitja hora després ens vam posar els esquís i vam remuntar els 600 metres de desnivell que hi ha des del pàrquing fins al coll de Canal Roya. En la capçalera d’aquesta vall, i sota l’espectacular silueta de l’Anayet (2545m), es formen unes cascades de gel d’uns 200 m. Veient les condicions precàries de les cascades i la poca consistència del gel vam optar per realitzar l’opció més assequible. A les 12h començàvem a escalar l’Òpera Prima (180 m). El primer llarg estava ben format i transcorria per unes terrasses d’uns 70º. El segon també d’uns 70º estava bastant més precari i en excepció del primer tram era més semblant a un corredor de neu. El tercer estava totalment sense gel, un ràpel i a la base. Al capvespre vam emprendre la solitària baixada, amb l’estació de Formigal ja tancada. Una meravella lliscar a soles amb els Infiernos i el Balaitus de fons tenyits de color roig.
La nit de dissabte a diumenge vam decidir passar-la al refugi del Telera a Piedrafita de Jaca. Després de sopar i unes breus hores de son érem llevats abans de les 4:30 del matí. Altres alpinistes presents al refugi ja ens van avisar de la precarietat en que es trovaba la via i de la gran quantitat de cordades que la freqüentaven. En efecte es van complir les dues, vam comptabilitzar 6 cordades i la via era precària.
L’aproximació al Telar no és especialment llarga, fet que va facilitar que arribant al pàrquing on es deixa el cotxe a les 6h fóssim caminant sobre el con de dejecció de la canal María José Alier a les 8 del matí, tot just quan apagàvem els frontals i ens posàvem grampons, material i arnès. A causa de la falta de neu tota l’aproximació la vam fer sobre terra, fent la marxa força més lleugera.
La via escollida és una via de gairebé 600m amb passos de 70º/IV+ i graduada com a D+. Les llargues campes de neu de centenars de metres d’uns 60º s’intercalen entre tres dificultats majors. La primera, una cascada ben formada d’uns 15 m que no va suposar gaire problemes; la segona, un ressalt d’uns 20 m en mixte entre un gel de 70º i un IV en roca. Aquí ja va tocar apretar un pèl més equilibrant piolets i grampons sobre terreny canviant i amb poques possibilitats d’autoprotecció. La sortida ens reservava el pas clau; un mur de 40 m amb poquíssim gel i que els últims 5 metres discorrien en una placa llisa (IV+/V) sense possibilitat d’autoprotecció i sols amb uns petits blocs de gel on recolzar les puntes dels grampons i progressar amb cautela. Vam acabar la jornada rapelant pel corredor de la Y i tornant a casa.
Un fantàstic cap de setmana en un terreny inigualable.
Salut i muntanya!
Text: Pere Gelabert
Fotos: Josep Borràs i Pere Gelabert
