El passat mes de juny, la Comissió de Famílies vàrem fer una sortida al Canigó des de Marialles. Cert, que l’accés des de Barcelona és un pèl feixuc. De Casteil a Coll de Jou la pista és apta per qualsevol tipus de vehicle. De Coll de Jou a l’aparcament de Randé, la pista es complica una mica més tot i que és apta per turismes que no siguin baixos, i de Randé a Marialles, només és apta per 4×4. Per això, hi va haver famílies que van decidir deixar el cotxe al Coll de Jou, i caminant van arribar al refugi de Marialles, tot seguint un camí entre bosc i al cantó d’un torrent. La majoria però vàrem deixar el cotxe a Randé, i d’aquí vàrem caminar 40 min fins al refugi.
El sopar al refugi, crema de verdures i salsitxes amb arròs, va ser ideal per agafar forces pel dia següent. Les estades al refugi solen ser especials per tothom. Els nens i nenes juguen entre ells, jocs a l’exterior o jocs de taula, munten hamaques, i aquesta vegada, fins i tot, l’Albert ens va tocar l’ukelele i la seva filla Anna la guitarra!
El grup de grans es va aixecar ben aviat, esmorzar, i a les 7:00 del matí ja començava a caminar direcció al Canigó. A un ritme ja digne d’adults, en quatre hores van fer cim!. La part més feixuga va ser de la Portella de Vallmanya fins a la Xemeneia. Però al començar la grimpadeta, tothom va carregar forces i en un tres i no res ja van ser a dalt. La vista des de dalt era impressionant, malgrat que no era un dia molt clar. Començava a bufar el vent i calia anar baixant perquè a partir del migdia les previsions de temps marcaven vent i possibilitat de pluja.
El grup de petits va poder dormir un xic més, perquè començava a caminar a les 8:30. El seu objectiu era el refugi d’Aragó. Es tracta d’un camí preciós, que va pujant suaument entre bosc i flanquejant la faldilla de la muntanya. Quan travessàvem el riu Cady, no sense haver de fer alguns equilibris, el grup de grans ens comunicava que ja havia fet cim. I ens trobaríem amb ells al Refugi d’Aragó. Així va ser. Arribats al refugi d’Aragó, vàrem començar a menjar alguna cosa, tot esperant els grans, que anaven arribant mica en mica. Un cop tots junts, vàrem començar el camí de tornada fins al Refugi de Marialles.
Malgrat tenim el Canigó lluny, el llarg camí en cotxe es troba més que recompensat per un indret impressionant i un cap de setmana rodó!.
