La construcció del refugi de Llauset, a l’est de l’Aneto, fa possible la volta al cim més alt del Pirineu en dues jornades. Després de suspendre-la en tres ocasions anteriors (per manca de neu, per mal temps i per perill d’allaus), ara, que no la tenia prevista (havíem d’anar a Aigüestortes, però a la zona de la Colomina, orientada a sud, no hi ha neu per esquiar), trobo que és el moment.
Per una banda, tenim neu continua des de l’Hospital de Benasc, però el risc d’allau és molt baix després de setmanes d’anticicló. També tenim bona sort amb el temps, ja que és absolutament necessari que els dos dies siguin bons per poder passar a Llauset i no tenir problemes per tornar a la banda de La Renclusa.
Les etapes són exigents física i tècnicament (transicions contínues, ganivetes, grampons…), especialment la segona, que arribem ja de nit a La Renclusa. Ens fa perdre molt de temps la baixada cap a Corones de la bretxa superior de Llosars, amb poca neu i molta pedra solta ens obliga a baixar d’un en un, emprant més d’una hora.
Ha estat un itinerari exigent però que val molt la pena.