Perquè a vegades el mal temps és bon temps.

Fa un parell de caps de setmana, vocals de la secció de Joves i de la secció d’Alta Muntanya van decidir realitzar una sortida conjunta multi-activitat a l’entorn del refugi d’Ulldeter. Socis de diferents edats anàvem a compartir un cap de setmana d’alpinisme, excursionisme hivernal i esquí de muntanya. La proposta va ser un èxit i semblava que ompliríem un refugi propietat del CEC amb socis de la mateixa entitat.

Un handicap recurrent d’aquella zona és el vent i els canvis sobtats de meteorologia, quan un front fred creua Catalunya sempre embolica greument la méteo en aquesta vall del Ripollès. El cap de setmana del 14 i 15 va tornar l’hivern perquè fins aleshores l’anticicló l’havia despatxat de l’alta Muntanya. Aquell cap de setmana una borrasca va creuar el Pirineu, va engegar el ventilador i cobrir de neu tota la serralada fins els fons de les valls. Per precaució, en una vall on sovint el vent castiga muntanyes i pobles amb cops de més de 100 km/h, s’hi va anul·lar l’activitat prevista.

Tot i així, un no cal deprimir-se amb el mal Temps, “al mal Temps bona cara” diuen molts esportistes d’elit en aquestes condicions perquè no deixen d’entrenar si plou, si neva, si fa vent… tan sols canvien el lloc i el tipus d’activitat. Qui té ganes de sortir de casa, fer bosses i pujar a la Muntanya, senzillament busca un Pla B i un comando de Joves vam improvisar un cap de setmana d’activitat intensa i germanor.

Canviem el Ripollès per les muntanyes prepirinenques de l’Alt Urgell i el Solsonès, en allunyem de la nevada i el vent de les zones més exposades de la serralada. Dissabte 14 vam encetar el cap de setmana muntanyenc i jove ascendint Lo Coscollet, muntanyot sobre el pantà d’Oliana i talismà per escaladors i boletaires, des de les Masies del Coll de Nargó. És una excursió llarga de 18 kms però el desnivell és moderat (poc més de 1000 m +) i per senders ben traçats i pistes forestals senyalitzades. Vam estar tot el dia recorrent aquest sector de serra d’Aubenç realitzant tot un circuit circular però fins i tot val més la pena pujar i baixar pel mateix camí ja que és molt panoràmic però compte si fa vent com va ser el nostre cas, recorrem gairebé tot el recorregut pel fil d’una cinglera. Vam passar fred però vam patir poc en comparació amb les condicions polars del circ d’Ulldeter.

Finalitzada l’excursió, una carretera de mil corbes ens duu al Refugi Bages del Port del Comte per passar la nit, sopar, riure i xerinola, i acabar de decidir que fer l’endemà segons les condicions méteo que trobéssim al matí. La nit de dissabte a diumenge va ser molt ventada i va estar nevant tota la matinada, cosa que no comptàvem que succeís. Però diumenge 15 de gener es va llevar amb 15 cms de neu nova a l’estació d’esquí del Port del Comte. El grup es va dividir entre els que vam voler esquiar i els que van voler gaudir del paisatge hivernal des de la finestra del refugi, llegir i jugar a escacs. Els valents que vam anar a provar la neu, 4 vam pagar el forfait de l’estació i dos companys que portaven esquis de muntanya van passar el matí fent skimo. Tan ells com nosaltres vam surfejar una magnífica neu pols i de moment per a mi ha estat la millor esquiada d’aquesta temporada.

En definitiva, un bon conjunt dels joves que vam inscriure’ns al cap de setmana anul·lat d’Ulldeter, vam encertar no quedant-nos a casa. Vam encertar en les muntanyes que vam visitar i el mal Temps ens va somriure. A més de caminar o esquiar i conèixer nous racons de Catalunya, vam mantenir endavant el desig comú de compartir una estada, divertir-nos en allò que ens apassiona més, conèixer-nos i teixir amistat. Aquest jo crec que era un dels objectius del planning inicial que per seguretat no vam poder fer en un lloc, però que fortament il·lusionats una part va voler complir en el nou improvisat i genial emplaçament.

Text: Pol Martínez
Fotos: Anna Martínez, Mireia Hernàndez i Pol Martínez