Sopar a Sant Llorenç del Munt

10 de setembre del 2016
Hem participat a l’activitat 10 infants de 3 a 11 anys i 10 pares. Hem aprofitat la nit d’aquest dissabte considerant que l’endemà tots teníem un compromís important amb el país.
La marxa ha començat a dos quarts de sis a l’aparcament de Can Robert, pujant pel camí del bosc de la Coma de l’Abella al coll del Morral del Drac, i d’allí al monestir de Sant Llorenç, on hem arribat a les 8 del vespre.
Els petits han caminat a bon pas amb parades de reagrupament per evitar que el grup s’estirés i per gaudir del paissatge a la part alta de la Mola. El temps ha començat bé, amb clars i núvols, que s’han fet espessos quan hem arribat a dalt. Cap a dos quarts de vuit ens hem refugiat dins del restaurant del monestir, just quan començaven a caure gotes gruixudes de pluja.
El sopar ha estat una autèntica festa, amb els infants a una banda de la taula i els pares a l’altra, la gresca ha estat important. Hem pogut gaudir d’un espectacle de tempesta amb llamps i trons des de les finestres amples del restaurant. Cal dir que el temporal ha estat molt respectuós amb nosaltres, ja que a les deu ja s’havia acabat. Ens hem equipat per a la baixada amb els frontals, però l’espectacle de llums dels pobles i ciutats del Vallès ens han tingut embaladits i no hem reprès la marxa fins a dos quarts d’onze.
La nit és fosca, i en estricta filera compacta iniciem la baixada per Can Pobla. Per a molts dels infants és la seva primera experiència en marxa nocturna. Tot va bé, la fila no es trenca en cap moment i en una hora arribem als cotxes. Alguns dels infants, els més petits, han arribat francament cansats i amb moltes ganes de dormir.
Tots, grans i petits, hem estat feliços gaudint d’una passejada en un entorn fantàstic, el parc natural de Sant Llorenç del Munt, sopant plegats bones butifarres, compartint un bon porró de vi (els pares) sense para de riure i jugar (els infants) i caminant amb el misteri de la nit a la llum dels frontals.
En total han estat 7 km de recorregut amb 471 m de desnivell acumulat.
Text, fotos i track: Albert Vidal