Sortida de treball de camp al turó de Montcada (el Vallès Occidental)

El passat diumenge dia 12 vàrem fer la primera sortida de treball corresponent a l’any 2020 de l’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. En aquesta ocasió, i en el marc del projecte FitoCAT, vàrem visitar el turó de Montcada, al municipi de Montcada i Reixac, a la comarca del Vallès Occidental.

Aquest turó, molt proper a Barcelona, destaca per la seva particular forma que recorda la imatge d’un cim alpí. La història associada a aquesta muntanya explica aquesta característica. L’any 1917 s’instal·là al costat del turó de Montcada una fàbrica de ciment que va extreure la matèria prima del mateix turó. Aquesta explotació va suposar un canvi en la fisonomia de la muntanya i, fins i tot, de l’alçada que va passar de 300 metres d’altitud a 273. El material que s’extreia era bàsicament pissarres del Silurià i calcàries. L’any 2013, ja amb l’explotació finalitzada, s’inicia un projecte de restauració ecològica i paisatgística de la pedrera.

El recorregut que vàrem fer començà a l’estació de Renfe de Montcada-Santa Maria. Després de passar per alguns dels carrers de la urbanització Terra Nostra vam arribar al peu del turó, en el seu vessant nord-oest. Vam agafar un camí que ens va portar fins a la font de Mitja Costa (115 m) i d’aquí fins al turó dels Quatre Pins (179 m), que es troba situat al sud-oest del turó de Montcada. Des d’aquí, ens vam apropar de nou al turó de Montcada per la solana. Vam pujar fins el cim del turó (273 m) i molt a prop vam fer el dinar. A la tarda vam fer la tornada pel l’obaga fins arribar de nou a la font de Mitja Costa, completant un recorregut circular. D’aquí vam tornar a l’estació.

El paisatge que vam observar és el d’un indret en plena recuperació natural, després d’haver patit una forta explotació. En el vessant solell són abundants les brolles amb pi blanc, als llocs de sòl més pedregós i magre són freqüents les garrigues i els espais més desforestats estan ocupats per diferents prats secs, com ara els llistonars, el fenassars i els prats d’albellatge. El vessant obac és força humit i el bosc està molt més desenvolupat. Aquí es fa un alzinar litoral que, segons el lloc, es trobava amb diferents graus de desenvolupament.

Vam tenir un dia molt fred però assolellat que ens va marcar el nostre recorregut, doncs vam decidir fer la solana pel matí i l’obaga a la tarda quan el fred era menys intens. Les vistes des de dalt del turó de Montcada són espectaculars cap a la plana del Vallès i el Pla de Barcelona. Una volta a l’horitzó ens permetia observar clarament Collserola, la serra de la Marina, Montserrat, Sant Llorenç de Munt i la serra de l’Obac i tot el massís del Montseny. Fins i tot es veien alguns cims nevats dels Pirineus com ara el Puigmal.