El diumenge 8 d’octubre la Comissió de Pares, Mares i Infants vàrem fer el cim de la Gallina Pelada. L’excursió es presentava com un gran repte, sobretot per als més petits, però els 730 m de desnivell no ens van fer por i vam fer cim tota una colla de 31 persones, 16 infants i 15 adults! El dia ens va acompanyar amb un sol radiant i sense cap núvol a l’horitzó; malgrat els nostres esforços en trobar-ne algun, va ser impossible.

Iniciem l’ascensió a Font Freda i ens endinsem al bosc tot pujant xino-xano seguint les marques grogues i blanques. La frescor del matí ens fa avançar enfredolits i el primer objectiu és trobar el sol, que ens espera a la Planella Petita, on esmorzem i fem un petit mos. Aquí ja podem veure el Pedraforca, que, imponent, ens acompanyarà al llarg de tot el dia.

Un cop recuperades les forces, encarem les fortes pendents fins al Pla Gran d’Ensija. Encara que no som molt amics del sucre, s’ha de dir que unes quantes gominoles ens ajuden una mica en aquest tram, més mentalment que no pas físicament. És en aquest tram on el més petit del dia fa una gran troballa: una colònia d ‘Hippurites, fòssils de molusc d’uns 70 milions d’ anys!

Ja al pla d’Ensija, es presenta davant nostre el refugi Delgado Úbeda i veiem l’ objectiu del dia, la Gallina Pelada. Anem pujant, resseguint la carena, i podem veure la Roca Gran de Ferrús. I finalment … fem el cim! Dalt de la Gallina Pelada, les vistes són impressionants en totes direccions. Foto de grup i toca baixar a dinar al pla del refugi. Hi ha gana i aprofitem per menjar i descansar abans de reprendre el camí de tornada.

És aquí on inaugurem el Quadern de l’ Explorador, un quadern que ens acompanyarà al llarg de les nostres sortides, amb activitats relacionades amb la natura i que ens permetrà conèixer més a fons els animals, muntanyes, arbres, plantes i entorn que ens anem trobant. Sembla que els animals estrella del dia són les marietes, que col.lonitzen tot l’últim tram de pujada fins al cim. I ja de tornada, els nens i nenes ens demostren que ni 200 m ni 700 m poden amb la seva energia i baixen les fortes pendents amb grans corregudes i un gran somriure a la cara. Veure’ls córrer d’aquesta  manera és el millor final per un gran dia de muntanya.

 

Text i fotos: Mercè Vilardell