El CEC, una entitat inclosa en el Cens de foment de la llengua catalana

L’any 2019 el CEC ha passat a formar part del Cens d’entitats de foment de la llengua catalana, que agrupa les entitats privades sense fi nalitat de lucre, organitzacions sindicals i empresarials, col·legis professionals i altres corporacions de dret públic que duen a terme activitats que fomenten l’ús de la llengua catalana dins del seu àmbit d’actuació.

Avantatges de formar part d’aquest cens: una nova desgravació fiscal per als socis 

Aquest reconeixement permet als socis del CEC sumar una nova desgravació fiscal en les quotes i donacions que fan a l’entitat, concretament del 7,5%, que se sumarà a la del 75% que ja obtenien pel fet de ser una entitat declarada d’utilitat pública. Podeu consultar tota la informació a: https://cec.cat/desgravacio-fiscal/

La Direcció General de Política Lingüística duu a terme l’elaboració d’aquest cens. Poden formar-ne part les entitats que tenen previst en els seus estatuts la fi nalitat de foment de la llengua catalana, o les que duen a terme activitats per impulsar-ne l’ús, com és el cas del nostre club. L’article 3.2 de l’Estatut del CEC especifica que l’objectiu, a banda del coneixement del medi natural, també és «la història, les tradicions, els costums, la llengua i l’art en totes les seves manifestacions», per poder estudiar i reproduir, en català, amb publicacions periòdiques, llibres, revistes, butlletins i mitjans telemàtics, tot el que en aquests àmbits sigui notable i d’interès públic. Certament, el CEC ha acomplert aquest objectiu al llarg de la seva història.

El CEC i els orígens de la normalització i normativització de la llengua catalana

Amb el ressorgiment de la llengua catalana a mitjan segle XIX, durant la Renaixença, les publicacions en català augmentaren; especialment amb el segell del CEC es van publicar treballs molt interessants, com la Crònica de la translació de les despulles de Ramon Berenguer III, el Gran, comte sobirà de Barcelona (1893), de Francesc Carreras i Candi; les guies d’Artur Osona a les Serres de Vallvidrera, Regió del Vallès i República d’Andorra, ambdues del 1896, o, a l’any següent La vall d’Hòstoles de Cels Gomis i Lo Lluçanès de Pelegrí Casades.

Paral·lelament, el novembre de 1891 el CEC havia organitzat un important cicle de conferències, dues de les quals a cura de Pompeu Fabra, que aquell mateix any s’havia fet soci de l’entitat, en què va parlar sobre la proposta de fer unes normes ortogràfiques ordenadores de la llengua. Fabra tenia aleshores 23 anys i aquestes comunicacions el portarien a assolir un gran prestigi i respecte com a lingüista.

El 1904 el CEC creava la càtedra de geologia de Catalunya, que s’incorporaria als Estudis Universitaris Catalans, amb Mn. Norbert Font i Sagué al capdavant. Molt oportunes havien de ser llavors les paraules d’Antoni Rubió i Lluch, que duia la càtedra de literatura catalana: «El catalanisme científi vol parlar català. Els excursionistes li han obert les portes, i aquí s’espera, mentrestant que passi pel cor dels catalans de crear de debò, acadèmies de la llengua, de la història, de l’art i del dret de Catalunya».

Del franquisme a l’actualitat

Durant la dictadura feixista el català va patir una forta persecució que el CEC, com la resta del país, va haver d’anar sortejant amb el pas dels anys. Així, des del 1957 es feien cursos de llengua catalana encoberts per evitar la repressió. Al 1960 es tornava a publicar en llengua catalana el butlletí mensual per als socis, que va ser la primera publicació del seu gènere que recuperava la llengua catalana de forma pública.

L’any 1968, en el centenari del naixement de Pompeu Fabra, el CEC i l’excursionisme català es volgueren sumar i proposaren d’instituir la Flama de la Llengua Catalana, encenent-la a Prada i portant-la a Montserrat a peu. Des d’aleshores s’ha realitzat cada any i el 2019 s’han celebrat els 50 anys.

L’any 1970 el CEC publica la revista Muntanya com a continuadora de Montaña, que esdevé un referent de l’alpinisme català, que ha cobert projectes tan decisius com l’expedició al Cerro Torre de la Patagònia Austral de 1969, l’expedició a l’aresta W de l’Everest de 1982, l’ascensió al Makalu pel pilar W l’any 1991 o la Magic Line del K2 el 2004.

Amb la consolidació de la democràcia el català recupera el seu protagonisme en l’àmbit social i les publicacions científiques de caràcter divulgatiu o d’itineraris, sobretot de la mà de l’editorial Montblanc Martín, proliferen als anys 70, 80 i 90.

L’any 2018 la Generalitat de Catalunya el dedicà a la figura de Pompeu Fabra, coincidint amb els 150 anys del seu naixement i els 100 de la publicació de la Gramàtica catalana i el CEC acollia nombrosos actes i seminaris.

L’activitat editora del CEC s’ha mantingut fi ns al dia d’avui, podent-se xifrar en més de 400 títols la diversitat editorial de l’entitat des de la seva fundació fins a l’última col·lecció de guies en col·laboració amb Publicacions de l’Abadia de Monterrat, ja al segle XXI.